El nostre amic, L’Albert!
Demà ja se’n va l’Albert. Va arribar el passat dilluns per fer vacances perquè a casa, diu ell, s’hi sent molt a gust! I de fet, aquesta entrada d’avui, la faig per voluntat d’ell i per la necessitat que té de que se sàpiga una mica la seva història de fill únic i, a més a més, sol. “ No hay hijos únicos, hay hijos solos” Javier Urra. L’Albert viu les dues situacions que menciona Javier Urra, la de fill únic perquè no té germans i la de fill sol perquè és un jove com tants d’altres, que viu desatés o “deixat de la ma de Déu”, com diuen les iaies perquè els seus pares (separats) viuen pendents d’ells, de la seva feina i dels seus problemes, sentint el fill com una càrrega o un paquet que fa nosa. Aquestes circumstàncies familiars, l’Albert les ha viscut des que era molt petit. Des de que tenia 1 any fins els 16 va viure, com aquell qui diu, a l’escola car es quedava a menjador i canguratge, és a dir, entrava a les 8 del matí i no en sortia fins les 19h. El darrer any de secundària ob...