Estimant la vida i la llibertat

Aviat tindrem la tardor trucant-nos a la porta i ens haurem de tornar a posar la jaqueta i els pantalons llargs perquè les temperatures baixaran, tot preparant l’entrada de l’hivern. Mentrestant però, la calor encara ens convida a jugar amb l’aigua i ens cal aprofitar que, d’aquí a quatre dies, ja no ens podrem remullar!!!!  D’aquí quatre dies ja no podrem jugar amb els globus d’aigua, ni banyar-nos a la platja ni a la piscina de casa,... però no hi fa res perquè podrem fer moltes coses que durant l’estiu no es poden fer com ara anar al Montseny a trepitjar fulles, menjar castanyes i a collir bolets per fer bones truites de tardor amb fredolics i rovellons! O posar-nos les botes d’aigua i l’impermeable per anar a trepitjar bassals sota la pluja! O anar al bosc per gaudir-ne els colors vermells, taronges, grocs i marrons que ressalten entre els verds perennes, tot afavorint-nos la creativitat i la inspiració per a crear plàsticament o literària. A casa ens agraden to...

Per a mi i segons el meu entendre, atendre i respectar correctament la diversitat de la població passa per respectar les distintes maneres de viure i de ser de les persones i per respectar els diferents sistemes o formes d’educar, dins d’aquest macro-sistema occidentalitzat, mentre aquests assegurin una educació correcte en valors cívics i humans que garanteixin el respecte i el benestar de tota la ciutadania. Francesco Tonucci (...) No creguis que la teva manera de fer és superior A cap altra No t’arrisquis a jutjar Mira cada cosa amb els ulls oberts de bat a bat Però no les condemnis Lloa quan puguis I quan no puguis, calla. (...) Ben Okri (Nigèria)

Estem treballant la faula La llebre i la tortuga  del fabulista grec Isop  (segle VII aC) perquè el Pau i l'Henoch estan fent una tortuga i un conill, molt guapos, amb pedres i la varem recordar al coincidir les protagonistes de la faula amb els animals que ells estan creant amb les pedres i les pintures. Aleshores i aprofitant l'ocasió i la motivació hem treballat el conte, en més profunditat, en català i en anglès. En català, hem recordat la història, doncs ja la coneixíem, i l'hem comentat tot entenent que les coses s'han de fer en calma i ben fetes, prenent consciència del què fem i del per què ho fem. Que cal tenir constància i paciència per aconseguir les fites que ens proposem i que, malgrat ens costi, ho podem aconseguir perquè tot és qüestió de pràctica i ganes de fer-ho, cada vegada, millor! A més l'Alex del Super 3 també ens ho recorda sempre quan ens diu: Costa una mica però és qüestió de pràctica! També hem vist que no hem de voler ser millors que els a...

Des  del bloc El sonido de la hierba al crecer  ens conviden a difondre la Campanya de sensibilització contra els mites de l'autisme. És molt important crear consciència de respecte vers la vida i vers la diversitat de la població, doncs tots i totes som, per damunt de tot, persones i mereixem viure en dignitat. Cal treballar, lluitar i unir esforços per  tal de sensibilitzar la població i ajudar-nos, entre tots, per poder caminar vers un món més tolerant, intel·ligent, humà, respectuós i lliure, sense prejudicis, etiquetes ni discriminació .

Viure l’ensenyament/aprenentatge d’una manera lúdica, sense horaris programats, sense pressions, exàmens ni avaluacions, sense premis ni càstigs,... és una tasca engrescadora, creativa i estimulant però també necessària per a la formació integral dels nens i de les nenes que són personetes molt importants i, alhora, fràgils i vulnerables perquè no tenen els sentiments reprimits i tot ho manifesten des de la seva innocència. El joc, per damunt de tot és comunicació car hi ha d’haver entesa per a poder jugar i, també, hi ha d’haver entesa mentre es juga per tal de que sigui motivador, enriquidor, just i equitatiu. Si hi ha una bona comunicació el joc serà profitós i efectiu i per a què hi hagi bona comunicació, el paper de l’adult és cabdal doncs ha de motivar, mediar quan hi ha conflicte, organitzar els materials (si calen) i les activitats de joc, coordinar però sense dirigir ni manar,..., i, sobretot, ha d’atendre als suggeriments, idees o aportacions dels nens/es, tot fom...

El Loren, el pare del Daniel i del Saül, és d'un vilatge de Fuenteobejuna (Còrdova) on per Nadal, és molt típic elaborar i menjar "roscos". Avui, ha vingut a casa i ens n'ha fet un cubell ben ple!, com és costum de fer-ho en el seu poble perquè duren uns quants dies i es poden anar consumint tranquil·lament. Ell se n'ha endut uns quants però déu n'hi do tots els que han quedat!!!! La veritat però, és que estan molt bons i no crec que durin gaire doncs a casa ens agraden a tots, sobretot, als quatre germans Sinués!!!! Si us fan ganes de tastar-los, aquí us en deixem la recepta: