dissabte, 10 de setembre de 2011

Mig acomiadant l’estiu!











Aviat tindrem la tardor trucant-nos a la porta i ens haurem de tornar a posar la jaqueta i els pantalons llargs perquè les temperatures baixaran, tot preparant l’entrada de l’hivern. Mentrestant però, la calor encara ens convida a jugar amb l’aigua i ens cal aprofitar que, d’aquí a quatre dies, ja no ens podrem remullar!!!! 




D’aquí quatre dies ja no podrem jugar amb els globus d’aigua, ni banyar-nos a la platja ni a la piscina de casa,... però no hi fa res perquè podrem fer moltes coses que durant l’estiu no es poden fer com ara anar al Montseny a trepitjar fulles, menjar castanyes i a collir bolets per fer bones truites de tardor amb fredolics i rovellons! O posar-nos les botes d’aigua i l’impermeable per anar a trepitjar bassals sota la pluja! O anar al bosc per gaudir-ne els colors vermells, taronges, grocs i marrons que ressalten entre els verds perennes, tot afavorint-nos la creativitat i la inspiració per a crear plàsticament o literària.
A casa ens agraden totes les estacions i acomiadarem l’estiu, tot donant la benvinguda a la tardor amb dites, poemes, un conte  i una cançó!!!!   

Si a l’octubre plou, el rovelló es mou.
Per l’octubre, del foc, ni gaire lluny ni gaire a prop.
Quan l’octubre va a la fi, tots els ocells d’hivern ja són aquí.
Quan l’octubre està finit, mor la mosca i el mosquit.
De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar!

LA TARDOR
Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen 
sota un sol de foc

El vent les fa caure,
les duu fins el port,
quan surtis de casa,
trepitja-les fort!

Les mosques s'amaguen,
l'hivern és a prop,
les flors espantades,
es tanquen de cop
Bofill, F.; Puig, A.; Serrat, F.

Ai tardor, com t'estimem!
Els arbres tu despulles,
els treus totes les fulles
i les trepitgen els nens
CRIC-CREC-CRAC-CROC
Ai tardor, com t'estimem!
Amb el vent tu jugues,
fent volar totes les fulles
i fent-nos passar el fred
FUUU... FUUU...
Ai tardor, com t'estimem!
Torrarem castanyes dures,
que ens agraden ben madures
i ens acosten a l'hivern
Ai tardor, com t'estimem!
Que els teus colors pintem,
roig, groc, taronja i marró
i et cantem una cançó! 




Atendre i respectar la diversitat no vol dir discriminar i marginar!

Per a mi i segons el meu entendre, atendre i respectar correctament la diversitat de la població passa per respectar les distintes maneres de viure i de ser de les persones i per respectar els diferents sistemes o formes d’educar, dins d’aquest macro-sistema occidentalitzat, mentre aquests assegurin una educació correcte en valors cívics i humans que garanteixin el respecte i el benestar de tota la ciutadania.


Francesco Tonucci


(...) No creguis que la teva manera de fer és superior
A cap altra
No t’arrisquis a jutjar
Mira cada cosa amb els ulls oberts de bat a bat
Però no les condemnis
Lloa quan puguis
I quan no puguis, calla. (...)

Ben Okri (Nigèria)

dimecres, 7 de setembre de 2011

Contes per treballar valors humans: "La llebre i la tortuga" i en anglès, "The hare & the tortoise"

Estem treballant la faula La llebre i la tortuga del fabulista grec Isop (segle VII aC) perquè el Pau i l'Henoch estan fent una tortuga i un conill, molt guapos, amb pedres i la varem recordar al coincidir les protagonistes de la faula amb els animals que ells estan creant amb les pedres i les pintures.
Aleshores i aprofitant l'ocasió i la motivació hem treballat el conte, en més profunditat, en català i en anglès. En català, hem recordat la història, doncs ja la coneixíem, i l'hem comentat tot entenent que les coses s'han de fer en calma i ben fetes, prenent consciència del què fem i del per què ho fem. Que cal tenir constància i paciència per aconseguir les fites que ens proposem i que, malgrat ens costi, ho podem aconseguir perquè tot és qüestió de pràctica i ganes de fer-ho, cada vegada, millor! A més l'Alex del Super 3 també ens ho recorda sempre quan ens diu: Costa una mica però és qüestió de pràctica!
També hem vist que no hem de voler ser millors que els altres perquè això ens fa ser competitius, creguts, malcarats i enemics. Hem de respectar-nos i acceptar-nos tal com som però entenent que, per la mateixa regla de tres, també hem de respectar i acceptar els/les altres malgrat siguin diferents o tinguin diferents gustos, interessos i/o opinions.
Després hem llegit una altra versió de la faula d'una UD que vaig preparar quan treballava a l'escola, i també l'hem comentat, tot observant les diferències i les semblances entre ambdós contes.

LA LLEBRE I LA TORTUGA
(Una versió diferent)

Hi havia una vegada una llebre molt simpàtica i alegre. Sempre reia i tenia ganes de gresca. Un dia va conèixer una tortuga i li va dir:
-          T’agradaria anar fins a dalt del turó amb mi?
-          És clar que si – li va contestar la tortuga.
-          Què et sembla si féssim una carrera per arribar-hi? – va proposar la llebre.
-          Doncs podria ser divertit i, a més a més, l’exercici m’anirà bé! – va dir la tortuga.
-          Perfecte! T’esperaré demà a les deu del matí!
Es van acomiadar i la llebre va anar ràpid i corrent a explicar-ho a les seves amigues per riure’s de la tortuga.
L’endemà, la llebre i la tortuga van començar la carrera tal i com havien quedat. La llebre va fer un salt i en veure que la tortuga anava més a poc a poc del que es pensava, va pensar:
-          Com que és impossible que em guanyi, em dedicaré a menjar una estona i després faré la migdiada.
I així ho va fer, es va aturar en un camp de pastanagues i després de menjar-se’n unes quantes, es va posar a dormir a sota d’un ametller.
Mentrestant, la tortuga, xino-xano, anava caminant sense entretenir-se ni aturar-se un sol moment.
Al cap d’una bona estoneta, a l’hora que els gira-sols miren l’oest, la llebre es va despertar i va començar a córrer com una esperitada, cames ajudeu-me! Però havia dormit tant, que ja no va ser a temps d’empaitar la tortuga que ja havia arribat a dalt del turó.
-          Com havia estat possible!
La llebre se sentia molt avergonyida i no gosava mirar la tortuga però aquesta li va dir:
-          Vine que vull parlar amb tu!
-          No hem de parlar res, tu has guanyat i ara tothom se’n riurà de mi! Deixa’m estar. Ja no vull ser la teva amiga – va respondre la llebre, enfadada i dolguda, al damunt!
-          No siguis tan orgullosa, quina importància té que hagi guanyat jo? Estava segura que perdria la carrera perquè era evident, però vaig acceptar perquè em venia de gust passar-m’ho bé i fer una mica d’exercici. Tu saps de sobres que ets més ràpida que jo i, de no haver estat perquè t’has adormit, jo no hauria guanyat. Penso que el més important és que t’adonis que malgrat hi hagi altres animals que no tinguin les mateixes qualitats que tu, també poden aconseguir el que es proposin amb voluntat i constància. El més important és l’esforç i les ganes de superar-se, tot superant les dificultats que es presenten. Tothom és vàlid quan aquestes ganes hi són, tant si s’arriba com si no! Tothom fa el que bonament pot! Jo em sento molt feliç per haver arribat dalt del turó i em sentiria igual de feliç si hi hagués arribat després de tu perquè el més important, per mi, és haver superat jo sola les dificultats.
-          Però els i les altres que pensaran de mi? Tothom se’n riurà – va dir la llebre tota moixa i amb veu trista.
-          Què importa el que pensin o deixin de pensar els demés! Cal explicar-los la veritat i segur que ho entendran i podran aprendre el que tu i jo hem après, no et sembla? I si a algú no li sembla bé, allà ell o ella amb les seves neures i punyetes!
-          Tens tota la raó – va contestar la llebre – i el que també he aprés és que tinc una bona amiga que no se’n riu de mi ni em fa sentir malament encara que perdi. Gràcies Tortuga!!!!
I se’n van anar juntes, passegin passejant, a cercar un bon enciam per sopar!

I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos!
I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat!


En anglès hem treballat amb unes làmines i unes targetes de text. La feina que hem fet des d'aquesta matèria, l'hem recollit en aquest box.


Hem aprés la diferència entre una tortoise i una turtle i la diferència entre una hare i un rabbit, tot observant i coneixent característiques pròpies de cada un d'ells (hàbitat, cos i esquelet, alimentació, reproducció,...) per veure'n les semblances i les diferències.

Tortoise

Turtle

Hare

Rabbit

També hem visualitzat vídeos en anglès perquè ens va molt bé escoltar la llengua anglesa per aprendre'n la fonètica i la seva pronunciació. Coneixent la història i veient les imatges, la seguim molt bé i ens agrada molt que sigui en anglès perquè així aprenem més vocabulari en aquest idioma. També ens agrada que aquest vídeo l'hagin fet nens i nenes.


I si teniu ganes de jugar, divertir-vos i inventar-vos històries, creeu la vostra pròpia faula i/o conte de La llebre i la tortuga!!!! Us ho passareu d'allò més bé!!!!


Recurs TIC trobat en el bloc: Recursos TIC en Educación Infantil

I si us animeu i teniu ganes de crear, il·lustrar, dibuixar, retallar i composar i/o subtitular contes, visiteu els tallers que ens proposen a


dimarts, 6 de setembre de 2011

Campanya de Sensibilització contra els mites de l'Autisme!

Des  del bloc El sonido de la hierba al crecer ens conviden a difondre la Campanya de sensibilització contra els mites de l'autisme.
És molt important crear consciència de respecte vers la vida i vers la diversitat de la població, doncs tots i totes som, per damunt de tot, persones i mereixem viure en dignitat. Cal treballar, lluitar i unir esforços per  tal de sensibilitzar la població i ajudar-nos, entre tots, per poder caminar vers un món més tolerant, intel·ligent, humà, respectuós i lliure, sense prejudicis, etiquetes ni discriminació .


Jocs de llengua: Endevinalles i “El Penjat”


Viure l’ensenyament/aprenentatge d’una manera lúdica, sense horaris programats, sense pressions, exàmens ni avaluacions, sense premis ni càstigs,... és una tasca engrescadora, creativa i estimulant però també necessària per a la formació integral dels nens i de les nenes que són personetes molt importants i, alhora, fràgils i vulnerables perquè no tenen els sentiments reprimits i tot ho manifesten des de la seva innocència.
El joc, per damunt de tot és comunicació car hi ha d’haver entesa per a poder jugar i, també, hi ha d’haver entesa mentre es juga per tal de que sigui motivador, enriquidor, just i equitatiu. Si hi ha una bona comunicació el joc serà profitós i efectiu i per a què hi hagi bona comunicació, el paper de l’adult és cabdal doncs ha de motivar, mediar quan hi ha conflicte, organitzar els materials (si calen) i les activitats de joc, coordinar però sense dirigir ni manar,..., i, sobretot, ha d’atendre als suggeriments, idees o aportacions dels nens/es, tot fomentant la seva participació i creativitat.
El joc, de fet, és el mitjà d’aprenentatge innat i vital de tots els infants, doncs des d’abans de néixer, els nadons ja aprenen a xuclar-se el dit, per ex., perquè els proporciona plaer i satisfacció, és a dir, per ells és un joc. Partint doncs d’aquesta premissa, entenc el joc com una activitat natural dels infants per adquirir els aprenentatges de manera plaent, divertida i satisfactòria. Si un nen/a doncs se sent obligat a jugar, malgrat el joc sigui molt didàctic i educatiu, ho farà a desgana i sense divertir-se, amb la qual cosa, el joc no serà efectiu ni adient perquè deixarà de ser un joc i ni, tan sols, serà didàctic perquè en la imposició no es tenen en compte els interessos d’aprenentatge del nen/a, doncs es prioritzen els interessos dels adults. Val a dir també, que el fet de que en un moment donat es rebutgi un joc, no vol dir que en un altre moment, aquest mateix joc pugui ser molt motivador o interessant pel nen/a.
És molt important saber respectar els moments, les necessitats i els interessos dels infants, tot adaptant o canviant els jocs en funció dels mateixos. Vet aquí doncs la gran importància comunicativa que té l’estímul “joc” entre infant i adult perquè aquest sigui eficaç i eficient doncs, els adults, més que dirigir-los, ens hem de deixar guiar per ells perquè saben jugar més que nosaltres doncs no arrosseguen una educació que els ha reprimit el joc, l’espontaneïtat i la manifestació dels sentiments.
El joc, més que una activitat lúdica és una manera d’aprendre perquè qualsevol activitat acadèmica, per molt feixuga que sigui, la podem convertir en un joc si tenim en compte aquesta comunicació i diàleg amb els nens/es, per tal de transformar aquella feina en una diversió i un entreteniment que, a més a més, els fa aprendre més i ens fa aprendre molt als adults.

L’ensenyament de la lecto-escriptura, que tants mal de caps i preocupacions genera, és bufar i fer ampolles quan tot es fa jugant i, fins i tot, la pròpia necessitat d’aprendre a llegir i a escriure, per a jugar a segons quins jocs que requereixen d’aquests coneixements, accelera en ells el procés d’aprenentatge dels mateixos. El joc del Penjat per ex., n’és un exemple de tants que se’n poden posar.

Alguns dels aspectes lingüístics i mentals que es treballen amb el joc del Penjat:
·         Significat de les paraules i ampliació del vocabulari
·         Raonament lògic per tal d’anar esbrinant la paraula a partir de l’aparició de les lletres i els seu ordre dins la paraula o frase (quan són més grans i ja tenen més domini)
·    Agilitat mental per cercar les lletres i major domini de l'abecedari car és necessari i, totalment, útil conèixer-lo per a poder jugar. Aprendre l’abecedari amb una finalitat és molt diferent que aprendre’l memoritzant sense saber que memoritzen ni per què. Si darrera d’aquest aprenentatge (l’ABC) hi ha, també, l’aprenentatge d’una cançó o un joc, aquest serà molt més efectiu perquè en veuran la seva utilitat.
·         Percepció de la globalitat i deducció lògica segons les lletres, la quantitat i l’ordre de les mateixes.
·         Aprenentatge del nom de les lletres i de la seva fonètica al lligar-les per formar (escriure) i pronunciar (llegir) les paraules.


El joc del Penjat és un joc d’endevinar però a diferència d’una endevinalla no hi ha un enunciat, normalment descriptiu i en vers, que cal escoltar i/o llegir tot comprenent-lo per tal de poder esbrinar el que ens planteja. Ambdós jocs plantegen un  enigma però de manera distinta, per això, la via per arribar a la solució és, en part semblant però, alhora, molt diferent.
Les endevinalles fomenten la curiositat i la necessitar d’observar i explorar l’entorn. Juguen amb les metàfores, les comparacions, les rimes, la musicalitat de les paraules i els seus diferents significats, és a dir, són un compendi de diferents jocs lingüístics que estimulen l’aprenentatge de la comprensió oral i/o lectora i l’expressió oral i/o escrita, tot afavorint el raonament lògic i el desenvolupament mental i intel·lectual. A més, qualsevol situació és bona per jugar a endevinar, tot inventant endevinalles o bé endevinant-les. 
I si et fan ganes de jugar a endevinar a través de la xarxa, aquest joc segur que t'agradarà!!!! 


Recurs trobat al bloc: Recursos per a l'educació especial


L’enigma és sempre un repte a la intel·ligència, un desafiament a la curiositat, una invitació a trescar pels camins del llenguatge poètic. I enforteix el sentiment de seguretat del nen, la seva capacitat de créixer, el plaer d’indagar en el llenguatge que nomena i explica l’entorn.

JANER MANILA, G.: Cultura popular i ecologia del llenguatge


Objectius comuns d’ambdós jocs de llengua:
·         Desenvolupar l’atenció mental i la concentració
·         Augmentar l’agilitat mental
·        Treballar la lecto-escriptura (en el cas de les endevinalles, només quan es treballen escrites)
·         Ampliar el vocabulari
·         Practicar la lectura i la comprensió lectora
·         Practicar l’expressió i la comprensió oral (endevinalles)
Continguts
·         Ampliació de lèxic i vocabulari
·         Aprenentatge i interiorització de l’abecedari (Joc del Penjat)
·         Treball d’observació, atenció, percepció, raonament lògic, deducció
·    Ordenació de les lletres dins la paraula (Joc del penjat) i ordenació i coherència de les paraules dins de l’enunciat (endevinalla) per a què tot el conjunt tingui significat.
·         Creativitat per inventar
·         Cooperació i ajut per pistar-se car es tracta de jugar i aprendre, no de competir.

dilluns, 5 de setembre de 2011

Avui: Roscos del pueblo!



El Loren, el pare del Daniel i del Saül, és d'un vilatge de Fuenteobejuna (Còrdova) on per Nadal, és molt típic elaborar i menjar "roscos". Avui, ha vingut a casa i ens n'ha fet un cubell ben ple!, com és costum de fer-ho en el seu poble perquè duren uns quants dies i es poden anar consumint tranquil·lament. Ell se n'ha endut uns quants però déu n'hi do tots els que han quedat!!!!
La veritat però, és que estan molt bons i no crec que durin gaire doncs a casa ens agraden a tots, sobretot, als quatre germans Sinués!!!!
Si us fan ganes de tastar-los, aquí us en deixem la recepta:









Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...