Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de març 11, 2012

Qui no ha tastat la quinoa?

Imatge
La quinoa o quinua reial (Chenopodium quinoa) és una llavor originària dels Andes que va ser conreada pels inques durant milers d'anys fins l'arribada dels conqueridors que en van substituir el seu cultiu pel de blat de moro i patates. Avui en dia però es torna a cultivar en diferents països pel seu alt valor nutritiu doncs és rica en minerals (calci, magnesi, ferro i fòsfor), vitamines (C, E, B1, B2 i niacina), hidrats de carboni i proteïnes que contenen tots els aminoàcids essencials. També és rica en fibra i té un baix contingut en gluten. Tot plegat fa que la quinoa sigui un aliment molt complert i de fàcil digestió. Malgrat sembli un cereal, no ho és donat que la quinoa és una planta de la família de les quenopodiàcies, com la remolatxa o els espinacs i les bledes, i les fulles de la planta també es poden consumir com a verdura fresca. Està considerada una planta medicinal per la seva elevada aportació en nutrients, que incideixen molt beneficiosament en el sistema

Grans mestres: Antonio Machado

Imatge
"POÉTICA: En este año de su Antología (1931) pienso, como en los años del modernismo literario (los de mi juventud), que la poesía es la palabra esencial en el tiempo. La poesía moderna, que, a mi entender, arranca, en parte al menos, de Edgardo Poe, viene siendo hasta nuestros días la historia del gran problema que al poeta plantean estos dos imperativos, en cierto modo contradictorios: esencialidad y temporalidad. El pensamiento lógico, que se adueña las ideas y capta lo esencial, es una actividad destemporalizadora. Pensar lógicamente es abolir el tiempo, suponer que no existe, crear un movimiento ajeno al cambio, discurrir entre razones inmutables. El principio de identidad -nada hay que no sea igual a si mismo- nos permite anclar en el río de Heráclito, de ningún modo aprisionar su honda fugitiva. Pero al poeta no le es dado pensar fuera del tiempo, porque piensa su propia vida que no es, fuera del tiempo, absolutamente nada. Me siento, pues, algo en desacuerdo con los p