Estimant la vida i la llibertat

Han estat dies de molta feina (quan es fan reformes ja se sap!) però ens ha valgut molt la pena perquè els resultats, per a nosaltres i pel que volem, han estat molt satisfactoris i, a més a més, ens ho hem passat d'allò més bé car tot ho hem fet molt il·lusionats i hem après molt! Qualsevol situació és una situació d'aprenentatge quan entenem l'educació com quelcom que forma part de la vida, talment com el menjar o el dormir. A casa, cada dia aprenem molt malgrat no tinguem tasques ni horaris estipulats perquè fem, principalment, un aprenentatge empíric i vivencial, és a dir, aprenem els coneixements acadèmics tot aplicant-los a la vida i al que fem en cada moment. Observem, analitzem, investiguem, manipulem, imaginem, creem, comentem, pensem, valorem, dialoguem,..., i, evidentment en tot el que fem, està sempre present i actiu l'aprenentatge de les llengües (parla, lectura, escriptura,...), matemàtiques (càlcul, lògica, geometria,...), ciències (experiments, cuina, ...

Francesco Tonucci Els infants gairebé sempre es veuen obligats a haver de callar davant dels adults perquè, normalment, se’ls fa callar i escoltar, per a que aprenguin (se suposa) o bé per a que respectin les converses dels grans, sense tenir en compte que comunicar també és un aprenentatge, bàsic i vital, que requereix pràctica al llarg del seu procés d’ensenyament/aprenentatge, és a dir, els infants necessiten parlar i expressar-se, amb llibertat, per a poder aprendre a comunicar el que senten i pensen. Què és la comunicació sinó un mitjà per expressar el que pensem i sentim? Com ho podem fer si ho hem d’aprendre des del silenci imposat? Qui oblida els seus records i la seva infantesa no empatitza amb la mainada i pretén fer-los aprendre a comunicar imposant el mateix que va rebre, sense tenir en compte els sentiments i les necessitats reals dels nens/es, senzillament, perquè els/les fa callar i no els/les escolta perquè, se suposa, que, per correcció i educació, han d’esco...