divendres, 21 d’octubre de 2011

Jocs d'EF no competitus (1)


L’Educació Física Esportiva ha de contemplar una sèrie d’objectius motors, cognitius i de relació i actituds que afavoreixin el desenvolupament integral dels infants. Alguns d’aquests objectius són: 
OBJECTIUS MOTORS
·       Afavorir el desenvolupament de l’infant des de la seva pròpia dinàmica, és a dir, ha d’afavorir-ne el seu creixement, la seva força, destresa, agilitat, els seus reflexes, moviments corporals i, per descomptat, la seva salut mental, emocional i física.
·         Estimular les funcions cardiopulmonars
·         Desenvolupar les capacitats de percepció, d’acció i de superació
·         Desenvolupar i afavorir totes les capacitats motrius
OBJECTIUS COGNITIUS
·    Entendre, acceptar i interioritzar regles de joc (que es poden decidir en el moment de joc fent-los participar de l’elecció)
·       Desenvolupar el pensament tàctic, és a dir, el nen/a va captant i entenent, cada vegada, més informacions que ha de saber utilitzar per a preveure les conseqüències dels seus actes presents, en el futur i per a preveure el que poden fer els altres jugadors/es, per tal de trobar mentalment, el que ha de fer i com s’ha de moure en cada moment per ensortir-se’n de les dificultats sense prendre mal ni fer mal als/ a les altres.
OBJECTIUS DE RELACIÓ i ACTITUDS
·         Afavorir la cooperació i el treball en equip
·         Escoltar i considerar les idees dels/de les altres
·         Evitar l’egocentrisme
·         Fomentar l’ajut mútuo i el valor del mateix
·         Aprendre a actuar amb responsabilitat vers un mateix/a i vers els/les altres
·         Assumir la responsabilitat dels propis actes i les conseqüències dels mateixos
·         Apreciar-se i valorar-se les aptituts entre si, sense competitivitat
·         Saber-se entendre en el joc
·         Assimilar, entendre, acceptar i respectar les normes establertes, sense fer trampes ni picabaralles
·         Aprendre a divertir-se junts i valorar tots els beneficis que aporta el dedicar el temps a jugar i no perdre el temps barallant-se per tonteries
El joc de sempre i no competitiu permet treballar i assolir aquests objectius creant situacions lúdiques, didàctiques i plaents on l’infant jugarà pel plaer de jugar i passar-s’ho bé sense necessitat d’obtenir un premi o una gratificació especial. A més, la quantitat de jocs i activitats que poden fer, perquè s’aprofita més el temps, els permet desenvolupar les capacitats físiques, sensorials i psíquiques que els permeten conèixer-se més a si mateixos a mesura que van reconeixent les seves aptituts i limitacions.
El joc no competitiu, afavoreix la participació de tothom perquè el que més compte és divertir-se junts i passar una bona estona fent exercici físic. Cadascú tracta de superar-se a si mateix, tot valorant els progressos dels/de les demés, sense tractar de superar ni competir amb els/les altres. És una estona d’activitat conjunta, no individualitzada, on es potencia la solidaritat i la bona entesa entre tots/es. Tothom participa tant en les propostes dels jocs com en l’establiment de les regles de joc, tot respectant les aportacions dels/de les altres i respectant, també, la voluntat de voler o no voler jugar, és a dir, sense imposicions ni obligacions.
Els jocs sempre han tingut i tenen un paper molt destacat en totes les cultures i societats perquè hi desenvolupen diferents funcions com ara: les funcions de memòria verbal i musical a través de les cançons que els acompanyen i que es transmeten, oralment, de generació en generació; les funcions sensorials, mentals i motrius que permeten desenvolupar habilitats de precisió, de reacció, de previsió, de concentració, de rapidesa,..; les funcions de sociabilitat i cooperació; les funcions de transmetre aprenentatges positius i necessaris per gaudir de bona salut; les funcions de divertir i motivar aprenentatges i noves descobertes de jocs.
Els infants que aprenen tot jugant sense competitivitat, són nens/es que experimenten, descobreixen, es coneixen en les seves capacitats i limitacions, es superen, es diverteixen, col·laboren, cooperen, participen, es sociabilitzen, es reafirmen, manifesten les seves emocions i sentiments, desenvolupen l’empatia i l’ajut vers els/les demés,..., es construeixen i es cultiven en positiu perquè aprenen dels errors propis i d’altri en comptes d’utilitzar-los per barallar-se o fer la burleta.
El joc de sempre i no competitiu és una actitud educativa que forma part de la quotidianitat, quan està integrat en els hàbits de conducta familiar.
Saltar a corda
Potencia l’agilitat, la coordinació de moviments, l’equilibri i el manteniment d’un ritme, la resistència muscular, la sincronització respiratòria i tota la psicomotricitat del cos, en general. Permet treballar diferents tipus de salts i ofereix diferents possibilitats de joc, molts d’ells acompanyats de cançons com ara si la barqueta es tomba o de enumeracions que també s’aprenen tot desenvolupant la memòria verbal i musical.
Trepitjar peus
Potencia tota la psicomotricitat del cos, la rapidesa en el moviment, l’equilibri en la posició estàtica, els reflexos i l’agilitat motora. Es un joc que permet treballar la importància de no fer-se mal i no prendre mal, tot fomentant l’autoestima i l’estima, sensibilitat i empatia vers el/la persona que també juga. Va acompanyat de la tonada “Que te pi, que te so, que te piso yo!”
Un, dos, tres, pica paret!
Potencia la desinhibició i la lliure expressió corporal. També fomenta el desenvolupament de les capacitats psicomotores, tant en moviment com en posició estàtica i d’equilibri i la capacitat d’observació perquè s’ha d’estar molt a l’aguait i quan toca parar, s’ha de saber veure si algú es belluga. A més a més es completa empaitant-se que, a més de fer-lo més divertit, el dota de més activitat física i motriu.
La carreta
Desenvolupa la musculatura dels braços i els enforteix, tot fent treballar els abdominals. Es treballa el control corporal en quadropèdies i reptacions, els canvis de direcció i sentit en la marxa, la cooperació i cura en el transport entre persones i fomenta l’actitud responsable en relació amb els/les altres.

 
La xarranca
Potencia la coordinació de moviments, l’agilitat i el manteniment de l’equilibri. Permet treballar els salts i la precisió en el caure, per no trepitjar la ratlla, i en el llançament de la pedra. Desenvolupa la musculatura de les cames i les enforteix. Desenvolupa les capacitats de percepció, acció i superació com tots els altres jocs abans esmentats.
 
 
 
 
 
 
Passeu-vos-ho bé, tot jugant i fent exercici com nosaltres, el vostre cos ho agrairà i l'estat d'ànim millorarà!!!!

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Tot mirant les flors,...he pensat en Martí i Pol!


V
Hi ha un remolí d'aigua on les paraules es fan dolces,
on les paraules es fan lentes i clares
com les profunditats

Hi ha un lloc a l'espai on la veu ressona,
on la veu us envolta i sedueix
com si cridéssiu dins d'una cova

Si us dic això és per a sincerar-vos
amb vosaltres mateixos

No vulgueu esbrinar quines forces us mouen

Hi ha la vida i la mort immutables

La resta són paraules

Estimeu-vos, germans, pel que us dol i us encisa

Quinze poemes (1954-1955)

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Informació i crida a la convocatòria de les Reunions Locals Sense Escola dels propers 22 i 23 d’octubre

Hasta el momento, ya hay reuniones convocadas en 7 puntos de España para el fin de semana del 22 al 23 de Octubre, y esperamos que la convocatoria se extienda. Poneos por favor en contacto con todas aquellas personas que conozcáis que eduquen al margen de la escuela oficial en vuestra provincia o comunidad, para quedar e intercambiar opiniones y pareceres. Podéis encontrar más información en el blogreunioneslocalessinescuela.blogspot.com o escribiendo a reunioneslocales2011@gmail.com

Ofrecemos a continuación algunas ideas para tratar en las reuniones locales: 

La gran pregunta: ¿Cómo se pueden solucionar los problemas que tienen las familias que quieren sacar a sus hijos del colegio sin un proceso judicial?¿Cómo afrontar la clara discriminación que sufrimos quienes desescolarizamos a la hora de acceder a la obtención de títulos? ¿Cómo actuar en ausencia de una regulación que respetase las diferencias existentes y suficientemente documentadas entre la educación recibida fuera de la escuela oficial y la impartida por dicho sistema escolar? 

Las dos corrientes más visibles al respecto son: o pelear como colectivo para ganar los juicios que se van produciendo, contactando con los defensores del pueblo, difundiendo nuestra opción y ofreciéndonos apoyo mutuo, a la espera de una sociedad más preparada para aceptar nuestro ejercicio de libertad, o bien buscar de forma más agresiva el reconocimiento legislativo, contactando con las autoridades para reducir los problemas legales, difundir nuestra visión de las cosas, ofrecernos apoyo mutuo, y aceptar que vale la pena intentar conseguir la regulación, aún en el caso de que ésta fuera algo más restrictiva de lo deseado por algunos, pero que solventaría la incertidumbre actual. 

En las reuniones sería bueno aclarar los matices de estas dos posturas, y hablar libremente sobre los pareceres e inquietudes de cada cual sobre las líneas de actuación que podemos tomar. Existen maneras de estar activos mientras debatimos: trabajar con nuestros contactos internacionales para tener la mejor información y respaldo posible, desarrollar y presentar un documento sobre los beneficios y la legalidad de la <> a los Servicios Sociales y Consejerías de Educación en cada Comunidad Autónoma, e incluso en cada colegio si tenemos los recursos necesarios en un intento de frenar los problemas, y, el más importante, que nos ocupa ahora, juntarnos para tener la mejor visión global de nuestra situación. La comunicación y el intercambio de opiniones y sus contrastes nos ayudarán a tener más claridad y ver cuáles son los pasos que podemos tomar en cada momento, de forma que todos estemos incluidos y todos seamos respetados. 

Un saludo, Daragh 



Daragh McInerney és l’actual president d’ALE 

A Barcelona hi ha una reunió convocada pel proper diumenge 23 d'octubre a les 11h, en el Parc de l'Estació del Nord. En aquest enllaç hi trobareu la convocatòria i un enllaç del mapa amb l'ubicació del Parc.

És normal el que ens passa a les persones, concients i responsables, amb l'educació dels nostres fills/es?

Cas de Sylvie Martin a França,

Convoqués au Tribunal Correctionnel parce qu'ils... per Sylviemartinrodriguez

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Hem creat els nostres blocs!!!!

L'altre dia, el Joel Artigues, va posar aquesta entrada al seu bloc: Canviem l'aspecte del nostre bloc. En llegir-la i veure els dissenys infantils, vaig pensar que podria ser molt interessant crear un bloc amb l'Henoch i el Pau però que fos el seu bloc personal, és a dir, un bloc dissenyat per ells i fet per ells. Un bloc per aprendre car elaborar un bloc és una activitat multidisciplinar que permet treballar totes les matèries, exceptuant l'educació física; permet iniciar-los en l'aprenentatge de la utilització i del coneixement de la xarxa informàtica (internet); permet iniciar-los en l'aprenentatge de l'organització i ús d'arxius; és una mediateca personal i al seu gust que els permet utilitzar i aprendre amb tots els recursos TIC que hi tenen penjats i els que hi aniran penjant, a mesura que els vagin trobant; és un mitjà per a comunicar-se amb d'altres persones i, per tant, de sociabilització i, això, fa que les seves entrades vagin dirigides a qui els llegeix amb la qual cosa, permet treballar el discurs escrit que ha de ser, clar, agradable i entenedor, perquè va dirigit a un públic lector que pot comunicar amb ells mitjançant els comentaris que els puguin fer;...
Us deixo els enllaços als seus blocs per si voleu donar una ullada a tota la feina que hem fet en dos dies perquè l'Henoch i el Pau s'han motivat tant que no hi hem parat de treballar en els blocs! i, a més, aquests dos dies han aprés un munt de coses que no sabien perquè hi han posat molt interès en el que feien.
Val a dir que, de moment, la seva participació en la creació del bloc ha estat activa en quant a que ells ho decidien tot i les coses que podien fer, amb el ratolí o el teclat, les feien però ha estat passiva i només d'observació en quant a la manipulació de blogger en si, doncs encara no en tenen els coneixements. Ara bé, estic segura que amb l'interès que hi posen, aviat aprendran a fer les entrades, completament sols (malgrat jo estigui al costat observant per si no els hi surt quelcom) perquè els infants, a més, aprenen molt ràpid, si estan tranquils i motivats, tot absorbint els coneixements com les esponges absorbeixen l'aigua.
Gràcies Joel, una altra vegada, per la teva aportació que em va fer encendre la llumeta!!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...