Aquesta darrera entrada que he llegit en el bloc Imaginar Sonrisas de la Nely, m'ha recordat l'angoixa que vaig viure amb el Daniel i dos anys després amb el Saül quan després dels períodes de baixa vaig haver de portar-los a la guarderia pequè jo havia d'anar a l'escola per atendre a altres nens i nenes. Fer de mestra, per a mi, sempre ha estat apassionant i vocacional doncs els infants m'agraden molt més que els adults, tan carregats, aquests darrers, de dogmes, normes, neures i punyetes, però les dues vegades que vaig haver de tornar a l'escola després de ser mare, les vaig viure amb angoixa i tristesa car el meu cor sabia que, totes aquelles hores, els meus fills em necessitaven més que els meus i les meves alumnes. Era un sacseig intern i un dolor que em turmentava el cervell i els pensaments perquè sabia, per instint, que allò no era correcte ni lògic perquè anava contra natura. A més jo havia tingut els fills perquè volia ser mare però sentia que en qü...