dijous, 2 de febrer de 2012

Tast d'hivern: Un matí emblanquinat!

Aquestes eren les vistes, aquest matí, des de les finestres del menjador!!!! L'emoció i l'alegria ens ha envaït a tots, omplint de calidesa la llar on el foc crispava en joiosa dansa d'espurnes i flames! 
 
Hem observat com queien els flocs de neu i el blanc intens del cel que ens cobria com si d'una grandiosa manta es tractés! Hem parlat de l'hivern i del fred i la conversa ha estat molt profitosa i enriquidora car la neu ha estat la protagonista i el centre d'interès que ha motivat l'aprenentatge dels continguts que hem treballat al llarg del matí.
Al costat del foc, gaudint i agraint l'escalfor que ens regalava mentre a fora nevava, he aprofitat la il·lusió i la motivació de l'Henoch i el Pau, que ens ha fet parlar de moltes coses referents a l'hivern i als canvis meteorològics, per a treballar el text poètic utilitzant, bàsicament, els rodolins.
Així doncs, els he recitat dos rodolins improvisats i ells, contents i animats, han creat les seves rimes inspirant-se en el paisatge i el clima, tot utilitzant els recursos poètics que, a poc a poc i a través de la lectura i audició de poemes i cançons, van integrant.
Finalment, hem unit tots els rodolins per convertir-los en un poema que ens parla d'un matí de l'hivern d'aquest, tot just encetat, 2012!

Avui la neu blanca, 
ha pintat de blanc les branques
i els gats, des de la finestra,
celebren una gran festa!

Una fulla ballarina
cau fent tombs a la piscina
Un floc de neu l'ha empentat
i l'ha fet caure pel terrat!

Els cristalls de neu són nets i freds,
si surts a fora...
posa't els guants i el barret,
doncs els núvols han plorat,
les seves llàgrimes s'han glaçat 
i el carrer blanc han deixat!

Hivern 2012
Abans de dinar, encara ens ha quedat una estoneta per a jugar a escacs zombie que és un joc que s'han inventat el Pau i l'Henoch, a partir de les regles dels escacs i del joc en si. En acabar, han treballat la psicomotricitat fina, l'atenció visual i els reflexes, jugant a Let's tap!, un joc de la Wii dissenyat per a jugar-hi fent picar i/o lliscar els dits pel damunt d'una capsa, on també s'hi col·loca el comandament del joc perquè en capti les vibracions.
 
La neu, que avui ens ha acompanyat, ens ha fet gaudir tot aprenent i aprofitant el matí! 

dilluns, 30 de gener de 2012

Vida alternativa NO SIGNIFICA vida delictiva!

Click to play this Smilebox slideshow
Create your own slideshow - Powered by Smilebox
Photo slideshow personalized with Smilebox


Al llarg d’aquests 10 anys, he viscut situacions i he vist actituds molt lletges, insolidàries i barroeres per part de “persones” que van d’eminències i que es permeten, des de l’estatus que s’atorguen, criticar i destruir, despectivament, allò que no els agrada o que els molesta, senzillament, perquè no suporten que altres tinguin el que elles no tenen o que facin el que elles no fan per repressió o por. Ja fa 10 anys que em vaig demanar l’excedència per a poder fer una vida alternativa que em permetés tenir més temps per estar i atendre millor als meus fills i que ens permetés viure de manera més saludable i sana (físicament –internament i externa- , mentalment -pensament propi i raonament lògic- i espiritualment –seguir els impulsos interns que parteixen dels instints naturals i humans que ens defineixen-), tot apropant-nos més a la natura i al que ens aporta que a la urbe i a les necessitats consumistes i competitives que se’n deriven. Ara bé, tot i ser la mateixa persona, fa 10 anys que l’entorn social, en el que vivim, ens rebutja i margina per viure de manera diferent, és a dir, perquè ja no treballo a l’escola i, a més a més, no hi porto els meus fills!!!! 

Aquest rebuig i intolerància és fruit de la ignorància car qui critica sense preguntar i sense voler saber, tot imposant el seu criteri o fixació, no coneix ni vol conèixer perquè només jutja i qüestiona, sense respecte a més a més, tot parlant a les esquenes per a poder fer safareig amb els/les que són de la seva mateixa condició; és a dir, persones que viuen qüestionant i tafanejant, jutjant negativament sense coneixement de causa i castigant amb el rebuig i el menyspreu a qui no els segueix la corrent o la norma imposada pel grup que se situa en un esglaó més alt, per sentir-se perfectes i superiors a la resta que som, se suposa i així ho hem d’assumir, els que els/les hem d’imitar i obeir. 

Quan treballava a l’escola i hi duia els fills, se’m tractava amb respecte i consideració però, des de que faig aquesta vida alternativa a l’anterior, no he aconseguit treure’m del damunt la mala fama de loca, hippy i delinqüent (per no dur els fills a l’escola i no treballar-hi jo) que el meu entorn immediat (el mateix que em respectava quan se suposa que jo era “normal”) m’ha donat, mentint i parlant del que no saben perquè s’han posicionat des d'una superioritat de grup que s’han atorgat per a criticar i atacar, sense cap tipus de respecte ni consideració. Superioritat que, sota el meu criteri, és producte de la ignorància (Ignorància que és totalment compatible amb l'adquisició de coneixements acadèmics i cultura) doncs sovint obliden que jutgen atenent-se al que “es diu” i als prejudicis fruit de les normes, repressions i condicionaments socials que, senzillament, tenen interioritzats però, poques vegades o millor dit mai, s’han aturat a analitzar i a seleccionar per a eliminar-ne els que no els permeten sentir que, malgrat no siguem ocells, també tenim ales (i no cal beure's un Red Bull per sentir-les aletejar). 

Cada dia tinc més clar que el coneixement i els anàlisis són molt importants, però no només els que hi ha en els llibres, els que ens arriben dels mitjans de comunicació i/o els anàlisis i pensaments dels grans erudits, sinó els nostres, els propis, els que parteixen de les nostres observacions, inquietuds, dubtes, pors, del nostre dia a dia... Coneixement i anàlisis que ens fan reconèixer el que cal mantenir, el que cal reciclar i el que cal eliminar, directament de la nostra ment, per a donar cabuda a la comprensió empàtica i tolerant de les actituds de les altres persones. Comprensió i tolerància que ens permet compartir, dialogar i gaudir al relacionar-nos entre les persones, en comptes d’imposar, criticar destructivament, envejar, desconfiar, jutjar, rebutjar i marginar als i a les que no cedim a les pressions i optem per fer una vida diferent a la que viu la corrent majoritària o la gent dita normal i corrent. A fi de comptes ningú sap on anem i tots/es viatgem en la mateixa nau, els/les tripulants de la qual ningú coneix malgrat, faci segles, que duren les baralles per fer-nos creure que si. 

Ningú és millor que ningú i tots i totes, per igualtat i segons la Constitució, tenim els mateixos drets i els mateixos deures, un dels quals és respectar-nos en les diferències. Vivim i deixem viure, tot aprenent del que és diferent, sense prejudicis ni atacs malintencionats, car d’aquesta manera tots i totes hi sortirem guanyant!


Petons sincers!!!!


diumenge, 29 de gener de 2012

Per molts anys Pau!

El Pau ja ha fet 7 anys!!!! Sembla mentida que el temps, que en algunes situacions es fa etern, passi tan ràpid! Volant, passa volant,..., diuen les iaies i quanta raó tenen!...
Espero i desitjo que aquest 7, per ser un número màgic, sigui l'inici d'un futur de seny, responsabilitat, calma i PAU per a tothom car només en els entorns on hi ha adults responsables, comprensius, empàtics i mainaders els infants poden viure i créixer en harmonia i pau, tot aprenent, valorant, jugant i estimant!

PARAULES PER LA PAU

Només perdura allò que bastim amb esforç
i creix en l'esperit dels homes i dels pobles
fins a esdevenir l'àmbit on tota veu ressona.
Així la pau, que ens guanya tenaçment cada dia
pel desig de voler-la més que tota altra cosa
i és el mirall que fa possibles tots els somnis.
Parlo de pau en pau, des d'aquest temps que em toca
de viure i de sofrir, des de la meva altura
d'home senzill que creu que la pau és possible,
des de l'amor profund al poble i a la llengua
que m'han fet el que sóc i em serven i m'impulsen.
La tarda és un espai de lentituds perdudes
que se m'adorm als ulls plàcidament i clara.
D'aquest silenci estant proclamo l'esperança,
la pau no és un do ni un cim inassolible
sinó el recomençar de moltes primaveres,
la voluntat i el risc d'estimar i de comprendre.
Tota la vastitud dels anys i el seu misteri
ressona en les paraules que escric perquè serveixin
de bandera i d'escut, de fita i de designi.
Més que amb l'eco estrident de timbals i trompetes
que senyoreja edats i vulnera silencis,
més que amb tot l'aldarull dels cants victoriosos
que ofeguen el lament dels desvalguts i els febles,
i més que amb el menyspreu groller dels prepotents
que es proclamen hereus de totes les riqueses
falquem l'ara i l'aquí, convençuts i solemnes,
amb un anhel de pau que encengui les mirades.
Pensem en el futur des de l'ara que esclata
dins i fora de tots, i fem amb les paraules
un reducte de llum que em preservi la força.
Vulguem la pau en pau, sense cap mesquinesa,
perquè en l'ordre del temps només creix i perdura
tot allò que bastim amb l'esforç i fecunda
la sang i l'esperit dels homes i dels pobles.


Que siguis molt feliç Pau, en el present i en el futur!
T'estimem mooooooooolt! :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...