dissabte, 29 de setembre de 2012

Pluja de tardor: dues cançons i tres poesies!


Ara que plou pel silenci del mar
i que sentim com l'esperit rebel
mescla l'oblit amb la pluja,
obrirem els balcons a una altra tarda,
a un jardí desolat i solitari.

Ens reveurem infants, devastadors
de platges i camins, o potser homes
una mica més tendres al crepuscle
perquè estimem per primera vegada,
i en l'oci malaltís d'aquest retorn
hi haurà tot el que és bell: els llibres i la vida
i el que hem perdut dia a dia i arreu
pels vells jardins oblidats de la pluja.
Miquel Martí i Pol


Bon cap de setmana!!!!

dijous, 27 de setembre de 2012

Jardí medicinal: La calèndula!


La calèndula (Calèndula officinalis) és una planta herbàcia i rústica procedent de les terres de l'antic Egipte. Va ser introduïda a Europa en l'edat mitjana i es cultivava, principalment, en convents i monestirs. Actualment però, creix silvestre en zones càlides i temperades d'arreu donat que és de fàcil creixement i es propaga per les seves llavors malgrat no es cultivi expressament. Ara bé, si la volem plantar, perquè no en tenim, és recomanable fer-ho entre març i abril. És una planta forta i resistent que s'adapta a diferents climes, suportant sequeres i/o gelades, encara que creix millor en les zones càlides arribant a fer fins a 50cm d'altura.
Des de fa segles, la calèndula és molt apreciada per les seves virtuts medicinals doncs és antiespasmòdica, antiinflamatòria, antibiòtica, antisèptica, anti-verinosa i cicatritzant, és a dir, actua sobre les diferents afeccions cutànies provocades per picades d'insectes, cremades, èczemes, ferides i/o irritacions, tot sanant i protegint la pell.
La part de la planta més emprada per a usos culinaris i medicinals és la flor però també es poden usar les seves fulles. Els seus pètals, d'un groc intens o taronges, es poden consumir frescos en amanides o secs com a condiment en guisats, sopes, arrossos,... També es fan servir per a elaborar cremes i altres preparats per a ús medicinal.
Tenir calèndula al jardí o en els balcons és beneficiós i, a més, l'embelleix amb el seu color tan intens i viu. Antigament, fins i tot se li atribuïa el poder d'elevar l'esperit degut a aquesta intensitat dels seus grocs i taronges.


Les seves principals propietats i usos més freqüents son:
Digestives: Per les seves propietats antiinflamatòries, està indicada per a tractar úlceres i gastritis. També és astringent i va bé per aturar diarrees.
Aperitives: Afavoreix la secreció de sucs gàstrics i fa venir gana.
Antisèptiques: L'oli de calèndula, degut a les seves propietats antibacterianes, està indicat per combatre infeccions, tant externes com internes, perquè impedeix el desenvolupament dels bacteris i els microorganismes patògens, tot neutralitzant-los o anul·lant-los.
Antibiòtiques: Atura el desenvolupament de determinats microbis nocius, tot destruint-los sense danyar l'organisme.
Antiinflamatòries: El seu ús tòpic mitjançant cremes, olis, ungüents, cataplasmes i/o compreses humides té un efecte molt terapèutic en el tractament de contusions i el dolor de les articulacions perquè rebaixa la inflamació i calma el dolor.
Antiespasmòdiques: Calma i, fins i tot, atura les contraccions musculars provocades per desordres nerviosos.
Cicatritzants: Accelera la desinfecció i la cicatrització de les ferides.




Com ja he dit abans, es pot prendre fresca en amanides i seca com a condiment però en tractaments específics de caràcter digestiu és millor prendre-la en infusió, tot bullint 10gr de flors per 1/4 de litre d'aigua. És bo, en aquests casos, prendre'n tres tasses diàries.
Per a calmar el dolor provocat per contusions (inflamades o no) va bé aplicar compreses humides d'aquesta infusió sobre la zona afectada i, pel seu efecte descongestionant en irritacions i al·lèrgies, les compreses d'infusió de calèndula són molt adients per a tractar la conjuntivitis.
Per a curar ferides difícils de cicatritzar o cremades, èczemes, erupcions, picades d'insectes i infeccions de fongs, va molt bé aixafar les flors en un morter i aplicar el cataplasma obtingut en les zones afectades. Si es vol però, també es pot preparar un ungüent per a tractar aquest tipus d'afeccions esmentades; per elaborar-lo necessitem 50gr de flors fresques, arrel d'equinacea i fulles de noguera i d'eucaliptus que bullirem en 1 litre i mig d'aigua, durant 15' i a foc lent. Seguidament, hi afegirem 500gr de lanolina anhidra (que es pot comprar en tendes de productes naturals o en farmàcies) i ho barrejarem tot bé. Quan tinguem la mescla feta, cal colar-la i abocar-hi dues culleradetes d'oli d'eucaliptus. Un cop s'hagi refredat, podrem guardar l'ungüent en pots ben tapats per tenir-lo a la farmaciola.
La calèndula no s'ha de prendre durant l'embaràs degut a la seva acció uterotònica!



diumenge, 23 de setembre de 2012

Dorayakis per berenar!

Pau (febrer 2011)

Fa temps que els petits volien fer dorayakis per tastar-los donat que és el menjar preferit d'en Doraemon! Avui, quan s'han despertat han dit de fer-los se'ns falta perquè encara no els havíem fet mai i l'Henoch ha suggerit que cerquéssim una recepta amb Google. 
Hem estat mirant diferents receptes i, veient que no era gens complicat, hem decidit de fer-ne per berenar malgrat no tinguéssim azukis que són una llegum petita com els grans de soja però similar a unes mongetes vermelles amb les que es fa l'anko, és a dir, el farcit que porten aquests pastissets japonesos. Hem pensat que els farciríem amb les melmelades de móra i de figues que vam fer no fa gaire perquè, de ben segur, quedarien bons! I així ha estat perquè ens han quedat boníssims! Tot un èxit! ;)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...