dissabte, 5 de maig de 2012

Rebuda amb pastís de carabassa!

Aquesta matinada arribaven el Saül i el Daniel de Màlaga! Quines ganes tenien l'Henoch i el Pau de veure'ls, des de que van marxar per anar a veure els seus amics malaguenys!


Ahir van estar tot el dia molt emocionats perquè el compte enrere d'aquests 9 dies ja s'havia acabat però, també val a dir, que és el dia que se'ls va fer més llarg doncs, sabent que ja tornaven, estaven molt pendents del rellotge, sobretot per la tarda!
Estaven tan contents que van voler preparar una sorpresa per rebre els seus germans i l'Henoch va pensar que un pastís de carabassa els podria agradar molt! - Segur que quan arribin tenen molta gana perquè el viatge és llarg i triguen molt, oi mama? - va dir tot convençut! A més, feia uns dies que havíem comprat la carabassa per fer un pastís però encara no havíem trobat el moment i suposo que per mor d'això hi va pensar.
I dit i fet, ens hi vam posar! El primer que vàrem fer va ser cercar una recepta perquè fins ara amb la carabassa només havíem fet crema per dinar o bé sopar però mai l'havíem utilitzat per a fer un pastís dolç amb la qual cosa ens vam haver d'espavilar! I, cercant per la xarxa vam trobar una recepta molt bona, doncs ara que l'hem tastat ho podem dir, en el bloc Davantal de Cirera, un bloc que no coneixíem però que ens ha agradat trobar-lo perquè hi ha receptes amb molt bona pinta i molt ben explicades! ;)
Vam apuntar-nos la recepta i ens vam posar a treballar amb molta il·lusió perquè, com ells deien, era un regal per rebre'ls i ens havia de quedar molt bo i, de fet, així va ser doncs és un pastís que queda molt gustós i amb una textura un xic humida que li dóna un toc molt agradable al paladar!

 
 

El Saül i el Daniel no s'ho esperaven i se l'han menjat molt de gust, tot trobant-lo més bo encara, pel detall que havien tingut els seus germans que, a més, van fer l'esforç d'esperar-los desperts fins que van arribar a quarts de dues!!!! (El mal temps va retardar el vol, per a variar! ;) )





Com que una carabassa sencera és massa grossa per un pastís, vam aprofitar per fer crema de carabassa per sopar doncs els agrada molt, a l'Henoch sobretot, i n'havia més que suficient per ambdues receptes.

Crema de Carabassa
Ingredients per a 4 bols:
1/2 carabassa
3 patates
1 ceba
1 cullerada de mantega
200ml nata líquida
1 cullera de sal
un poc de pebre
formatge ratllat (si es vol)
Elaboració:
Tallem la carabassa, les patates i la ceba, prèviament pelades (je, je), a trossos i les fem bullir en aigua i sal fins que estiguin ben cuites. Escorrem l'aigua i hi afegim la pebre, la mantega i la nata líquida. Ho batem amb la batedora fins que la crema quedi ben fina i ja està llesta per menjar-se-la. Si es vol s'hi pot posar formatge ratllat pel damunt, queda boníssima!


Aquest matí i amb l'excusa de l'entrada, els he proposat al Pau i a l'Henoch de dibuixar una carbassa i així poder treballar amb ells el volum en el dibuix. L'Henoch s'ha animat però el Pau, que ara ja s'ha llançat amb l'escriptura, ha preferit escriure receptes en la llibreta que ell ha decidit que seria el seu quadern de receptes, doncs es tracta d'una iniciativa seva!
Com que l'Henoch s'ha sentit molt satisfet de com li ha quedat la carbassa, s'ha animat després a fer una entrada en el seu bloc, treballant així també llengua catalana i informàtica!


I ara que tornem a tenir la carabassa sencera, us parlarem de les seves propietats doncs el tema de l'alimentació (CMN) el considero molt important i penso que la millor manera de treballar-lo per a educar-los a ser conscients de la seva importància per a gaudir de bona salut, tot educant-los el paladar és fent-los entendre, des de la transmissió de coneixements i el raonament lògic, la necessitat vital que tenim de mantenir una dieta equilibrada -doncs el nostre organisme necessita aliments constructors, energètics i reguladors per a funcionar correctament- tot fent-los participar en tot de manera activa (comprar, cuinar, proposar àpats, cercar informació sobre els diferents aliments, prendre cura de l'hort,...) per a motivar-los a valorar la salubritat  i per encuriosir-los i potenciar el seu interès per aprendre i preguntar per saber, cada vegada, més coses sobre la vida i els seus misteris naturals.

La carabassa! (Curcubita)   
Explica la història que aquest fruit, originari d'Àsia Meridional (hi ha qui afirma i defensa però, que és originari d'Amèrica), va ser introduït a Europa pels romans, els quals la menjaven en les seves festes i bacanals donat que mesclada amb mel els ajudava a digerir la desmesurada quantitat de carn que ingerien en aquest tipus d'àpats. Actualment es cultiva arreu amb fins alimentaris i també medicinals, sobretot per a tractar els paràsits intestinals degut a la seva acció vermífuga. La seva polpa, taronja i carnosa, té propietats antiinflamatòries; ingerida s'utilitza com a calmant de les inflamacions intestinals i en el seu ús tòpic es fa servir per alleugerar i calmar el dolor produït per contusions a la pell. Les seves propietats digestives també són força valorades perquè té propietats emol·lients i diürètiques que li són beneficioses al sistema digestiu perquè és desintoxicant. Està molt recomanada en dietes de control de pes perquè és rica en aigua i sucres però aporta molt poques calories. És un aliment regulador de l'organisme perquè és molt fibrosa i té virtuts laxants que ajuden a combatre l'estrenyiment. Dir també que és rica en vitamina A i com que es tan fàcil de digerir, també està recomanada en dietes per a convalescents.    
La carabassera és una planta enfiladissa que es desenvolupa molt; les seves fulles són grans i lobulades i les seves flors de color groc tenen una corol·la que pot arribar a fer 10cm de llargària. Hi ha molta varietat de carabasseres però les seves condicions per a cultivar-les són similars encara que els seus fruits variïn en color i en mesura. Si es planten en zones humides, espaioses i abonades on puguin créixer i desenvolupar-se en llibertat, les carabasseres es poden fer enormes i poden arribar a produir fins a 10 carabasses de mesura considerable.
Es consumeix la polpa i la llavor (pipes de carabassa) però convé deixar orejar les carabasses, durant uns mesos, en un lloc airejat i sec després de recollir-les i abans de consumir-les perquè disminueixi la quantitat de nitrats i n'augmentin els seus sucres i proteïnes. D'aquesta manera s'aconsegueix un fruit més dolç, saborós i nutritiu.

L'Henoch  i el Pau han volgut guardar les llavors per a poder-les plantar en l'hort. però ens caldrà fer via doncs és aconsellable plantar-les entre els mesos de març i abril! ;)


  Que tingueu un bon cap de setmana!
  


divendres, 4 de maig de 2012

Contes d'arreu per a treballar valors. Una llegenda sioux!

Conte per a treballar la importància que té el respecte vers la diferència i la diversitat! 

El misteri de la cantera de la pedra de pipa
Fa molt de temps, els indis sioux vivien a prop del gran llac envoltat del immens bosc de pins. En la tribu dels dakota, hi vivia un jove valent però impetuós a qui nomenaven Herba del Mig.
Aquest bèl·lic guerrer no estava gens content amb el seu nom i només desitjava una cosa: aconseguir un nou nom que pregonés les seves victòries vers els enemics.
Un dia en el consell va dir:
- Me n'aniré cap el sud. Allà, on les àligues planegen per damunt de les muntanyes, espero aconseguir un nom més digne de mi.
Els savis del consell van sospirar alleugerats en conèixer les intencions d'Herba del Mig doncs el jove, excessivament impulsiu, sovint tenia atacs de còlera i havia arribat, fins i tot, a matar un amic.
Així doncs, Herba del Mig va agafar la seva llança i es va allunyar sense pensar-s'ho dues vegades.
El sol acabava d'enlairar-se per quarta vegada quan es va trobar davant d'un gran animal geperut.
- Resultes ridícul amb aquesta gepa a l'esquena! Aparta't del meu camí que em poses nerviós! - va dir-li amb cara de pocs amics.
El vell geperut era l'Esperit dels Bisons i li va contestar amb molta calma:
- Em sembles molt dèbil per ficar-te amb mi!
Boig de ràbia i sense poder-se contenir, Herba del Mig va replicar:
- Potser ets un inconscient? Què no veus que sóc un sioux i no suporto veure l'enemic?
- Sóc un enemic, jo? - va preguntar el Gran Bisó amb estranyesa.
- El meu esperit és tan combatiu que tot el que no sigui jo és el meu enemic! - va cridar Herba del Mig molt alterat i provocador.
Aleshores va alçar la seva llança i va colpejar l'enorme animal però la punta de sílex  relliscava en la seva pell sense penetrar-la. El sioux va lamentar-se:
- Què nassos passa? La teva pell és més dura que la dels altres bisons! He matat a més enemics que dits tinc a la mà! Com és possible que no aconsegueixi ni tan sols ferir-te lleugerament?
El Vell Bisó, adolorit pel reuma, es va posar a riure:
- He de dir-te que no sóc un bisó corrent, jo. Tinc tants anys que la meva pell i el meu pèl em fan d'escut.
- Però el meu braç és poderós! - digué l'indi envalentint-se.
- Poc importa un bon braç! - va contestar-li l'ancestre barbut, rient encara més - Millor t'aniria si li transmetessis la teva força combativa a la llança, et seria més útil.
- És una bona idea - va admetre l'irascible guerrer.
I tot seguit, es va concentrar plenament per a transmetre tota la seva energia d'ira a la seva arma que, immediatament, es va convertir en una llança-medicina.
- Ara col·loca la seva punta sobre aquesta roca - va dir el Vell Bisó.
Herba del Mig va fer el que el Bisó havia dit i la roca va esclatar en milers de bocins.
- Vaja! - exclamà el guerrer sioux - Saps, vell animal, que ets un bon conseller?
- Segur que ara ets més eficaç que abans, ara bé, amb aquesta llança només podràs matar animals per necessitat i a homes que atemptin contra la teva vida. - Va concloure l'Esperit dels Bisons.
Aparentment satisfet, Herba del Mig va continuar el seu camí i aviat va arribar davant d'una elevada muntanya vermella.
Era un lloc on diverses tribus índies hi anaven per a agafar pedres amb les que fabricaven les seves pipes de la pau. Precisament en aquell moment, diferents enemics dels sioux estaven extraient-ne d'una gran cantera. Herba del Mig va alçar la seva llança i li ordenà:
- Mata'm a aquesta gent! Em són indiferents i no puc suportar la seva presència aquí!
Però el braç d'Herba del Mig va abaixar-se per ell mateix i li digué:
- No puc llançar l'arma contra aquestes persones mentre no hagin fet res per prendre't la vida. Recorda que et va dir l'Esperit dels Bisons!
- Què serà ara de mi? - es va lamentar Herba del Mig - Els meus germans sioux, es burlaran de mi quan se n'assabentin de la meva debilitat.
- En absolut! - digué el braç - En comptes de queixar-te, col·loca la punta de la teva llança sobre la vessant d'aquesta muntanya.
Herba del Mig ho va fer i tot just quan el sílex va tocar la muntanya, una immensa roca va esclatar en bocins.
Els indis que hi havia a la cantera van començar a còrrer i a cridar:
- Mireu! Un home armat amb una poderosa medicina ha arribat fins a nosaltres! Ja no haurem d'esgotar-nos picant la roca per extraure'n pedres per fer les nostres pipes! La seva llança és capaç de fer esclatar la muntanya d'un sol cop!
Aquella mateixa nit, els indis abans enemics dels sioux, el van convidar a un bon àpat i el van festejar. També li van oferir tabac i Herba del Mig va poder fumar en les pipes que els seus, ara, amics havien confeccionat amb les pedres que la seva llança havia arrencat de la muntanya.
Després d'aquesta cerimònia, i per unanimitat, es va decidir que Herba del Mig es diria Trunca la Muntanya a partir d'aquell moment.
Aleshores, l'indi sioux es va fer just i bo car s'havia adonat de que generava més satisfacció i era més plaent ajudar els altres indis d'altres tribus, que no pas matar-los. I considerant doncs que, ara, l'adornaven totes les qualitats va pensar i decidir que havia d'administrar justícia.
Però el temps va anar passant sense que el sioux podés posar en pràctica la nova tasca que s'havia encomanat. Cada vegada que sortia el sol, temia no poder arribar mai a actuar com a justicier però...
Se li va presentar un pretext. 
Al cim de la muntanya hi vivia una àliga. Tots els matins, l'au planejava la gran vall per a capturar un bisó que agafava per la pell del coll i se l'enduia a dalt, en el seu niu. Allà el devorava per aplacar-se la fam. Durant aquests àpats, la sang del bisó lliscava muntanya avall i és per aquest motiu que les pedres de la cantera eren vermelles. L'àliga es deia Tso-Mi-Cos-Tii que vol dir: Guardiana del Recinte Sagrat.
Un indi iroquès li va explicar al sioux:
- L'àliga del cim viu en un niu-tro! Està fet amb llamps i llampecs de pluja. L'ocell és una femella i el seu mascle és una serp. Quan l'àliga pon un ou, el cel enfosqueix, la turmenta rugeix i el vent provoca la tempesta. L'àliga incuba l'ou mentre dura una lluna. Quan la cria trenca l'ou, ve el seu pare, la serp, i la toca amb la llengua, aleshores, la cria mor. Per sort, l'àliga és eterna, doncs, de no haver estat així la seva raça s'hauria extingit fa temps. (En la mitologia índia, es representa el Gran Esperit amb l'àliga coneguda com l'Ocell-Tro, per això refereix el niu-tro)
- Com ho pots saber si mai has pujat fins allà dalt? - preguntà Trunca la Muntanya a l'iroquès.
- M'ho va explicar un vell bruixot. Em va dir que hi va pujar i ho va veure amb els seus propis ulls. Inclús em va assegurar que la cria de l'àliga era tan petita com l'ungla del meu dit més petit.
- És increïble - digué alterat Trunca la Muntanya - Si no estigués tant cansat aniria a dir-li un parell de coses a aquella serp.
Per la nit, uns grans núvols negres van envoltar el cim de la muntanya i un tro va rugir. Trunca la Muntanya va pensar: "Segur que l'àliga està a punt de pondre el seu ou. Aniré a solucionar-li el seu problema matant la serp"
Amb les primeres llums de l'alba, va començar a escalar les roques. Pel camí es va topar amb una mostela.
- On vas tan d'hora? - li va preguntar
- Vaig a fer justícia! - contestà immediatament Trunca la Muntanya.
- I qui ets tu per creure que has de fer aquesta missió?
- Un home bo que vol el bé per els altres! Va, deixa'm passar!
La mostela es va amagar en una falla on hi havia més mosteles i mentre Trunca la Muntanya s'allunyava, ella va cridar:
- Mireu, germanes meves, aquest és un justicier, és un justicier, és un justicier,...
El sioux no li va fer cas i va continuar grimpant la paret. En arribar al cim va veure el niu. I, tal com li havia dit l'indi iroquès, l'ocell era minúscul. El jove sioux es va dirigir a la serp i li digué:
- He sentit dir que molestes la teva dona matant els vostres fills. És cert?
La serp se'l va mirar i sense dir-li res, va tocar amb la punta de la seva llengua l'ocellet i el va convertir en una pedreta rodona.
- És abominable el que fas! - va cridar Trunca la Muntanya fora de lloc - Et mataré perquè aprenguis a respectar la vida!
Tot seguit, va apuntar la serp amb la llança i la va colpejar.
A la serp no li va passar res i el sioux va dir-se, tremolós i en veu baixa:
- Com és possible que no li hagi passat res? Aquesta arma pot destrossar una roca només tocant-la i, en canvi, aquesta serp està intacta! Tindrà algun poder màgic?
La serp que l'havia sentit va dir-li fent una rialleta:
- Potser ho dubtaves? És que ignores que aquí estàs entre els Esperits? La meva dona és el Ser Etern i jo sóc el seu marit, el que hi veu per totes bandes i costats al mateix temps i tot ho sap. Amb quin dret ha de fer justícia un home? Has de saber que cadascú ha de poder actuar segons les seves pròpies costums sense que un ignorant vingui a pertorbar-les. Una de les meves consisteix en vigilar per a què només existeixi un Ser Etern sobre la Terra i que la Pau regni en aquest niu. En comptes d'exercir una justícia cega, d'acord amb els teus principis, dedicat a estendre la meva paraula i els homes no tornaran a tenir problemes.
Trunca la Muntanya va meditar durant alguns dies en el niu-tro. Després li va dir a l'àliga:
- El teu marit té raó! Quan no sabem res dels costums dels altres, el més savi és deixar-los viure a la seva manera.
I després li va dir a la serp:
- Perdona'm per les molèsties que us he causat. Cap home tornarà a importunar-vos! Jo me n'encarregaré!
En senyal d'agraïment, el rèptil li va regalar la pedreta rodona.
- Aquí tens el meu fill - va dir-li - Mira'l sempre que et sentis temptat d'ocupar-te dels assumptes dels demés. Així recordaràs millor la teva promesa.
Agraït, el sioux va tornar a la cantera i va repetir als seus amics de totes les tribus les paraules de la serp. Cada un dels indis li va oferir una pipa de pedra vermella en senyal de pau i després de mil efusions en acomiadar-se, va marxar per a tornar amb els seus germans, els sioux.
Va arribar una nit mentre s'estava celebrant un consell molt important. Trunca la Muntanya va explicar les seves aventures i tot el que havia après amb els Esperits i, després, els va ensenyar la pedreta rodona. El bruixot li va dir:
- Sabíem tot això des de molt abans que tu nasqueres però mai et vam poder ensenyar a respectar els altres perquè, fins ara, havies estat massa impulsiu, prepotent i orgullós per escoltar-nos. Ara ets fort però ja no tornaràs a matar. Ara ets just però només amb tu mateix. Això està molt bé i els teus germans se sentiran sempre contents de fumar, gaudint la teva companyia, amb les pipes que has portat del teu viatge.
Orgullós del seu nou nom i de ser just amb si mateix i bo amb els demés, Trunca la Muntanya va viure molt de temps amb els seus. Ara ja és mort però el seu esperit continua vivint en els cossos dels indis sioux i quan veuen una pedreta rodona, recorden el Ser Etern i no tornen a pensar en rebutjar o matar als indis d'altres tribus que no fan el mateix que ells.
Els chippeway usen plomes d'indiot per fer-se els guarniments. Els crow prefereixen les dels corbs. Els sioux llueixen plomes d'àliga per recordar el niu-tro i no per això menyspreen els chippeway ni els crow. 


dimecres, 2 de maig de 2012

Entorn mediterrani!


Bressol de vida,
camí de somnis,
pont de cultures,
...
Joan Manuel Serrat
Click to play this Smilebox slideshow
Create your own slideshow - Powered by Smilebox
Free photo slideshow generated with Smilebox

Gaudi, joc, salut, exercici físic, descobriment i coneixement del medi, benestar, exploració, observació, creativitat, harmonia, contacte amb la natura, felicitat, imaginació, salubritat, aprenentatge empíric, estima i cura de l'entorn natural, coneixement de l'entorn mediterrani, joc sensorial, curiositat, desenvolupament de les capacitats físiques, sensitives, mentals i emocionals, brisa marina, respiració profunda, respecte, llibertat individual, equilibri interior, calma, relaxació, pau i amor!
Ha estat un dia molt ben aprofitat, màgic i meravellós com molts d'altres però la Mar Mediterrània i el Sol brillant després d'aquestes darreres i benvingudes pluges, l'han fet un xic més especial car, des que va començar la primavera ja teniem moltes ganes de sorra, sol, brisa i aigua marina! ;)


Petons mediterranis!!!!

diumenge, 29 d’abril de 2012

Pinzellades sobre els chakras: Introducció (2)

En l'anterior entrada introductòria sobre els chakras, us comentava que la localització dels mateixos coincidia, més o menys, amb les glàndules del sistema endocrí però no us vaig parlar de la relació entre aquestes i els centres d'energia que s'hi corresponen donat que la seva importància requeria una entrada sencera, la que comparteixo avui. ;)


El sistema endocrí s'encarrega de diferents funcions metabòliques de l'organisme, per això, és un dels principals mecanismes de control físic del cos. El composen un conjunt d'òrgans i glàndules que s'encarreguen de produir, emmagatzemar i secretar substàncies químiques naturals nomenades hormones que són els missatges químics que viatgen a través de la sang amb l'objectiu d'estimular o inhibir alguns processos físics. El sistema endocrí està funcionalment interconnectat al sistema nerviós que és el que s'encarrega de controlar les activitats del cos, des de les seves funcions vitals i bàsiques fins als pensaments més complexos, amb la qual cosa, qualsevol alteració en l'un provoca disfuncions en l'altre de la mateixa manera que el desequilibri en un chakra afecta els altres. Aquests dos sistemes del cos ajuden a mantenir els paràmetres necessaris per a gaudir de bona salut, física, emocional i mental.
La relació entre els chakras i les glàndules del sistema endocrí no és irrellevant i convé tenir-la en compte per a mantenir l'equilibri interior necessari per el correcte funcionament del nostre cos a nivell físic, mental i emocional-espiritual.


1r.- Chakra de l'arrel, Muladhara
Connexió glandular: Suprarenals
Les suprarenals, són unes glàndules de forma triangular que es troben sobre els ronyons i que secreten diferents hormones que regulen el metabolisme corporal dels greixos, proteïnes i carbohidrats, tot controlant l'equilibri de l'aigua i la sal en els líquids del cos. Aquestes glàndules també s'encarreguen de produir l'adrenalina que és l'hormona que ajuda a l'organisme a donar resposta del cos per a afrontar situacions de perill, estrès, por,... bé sigui fugint d'elles o lluitant per superar-les. La vinculació entre aquestes glàndules i el chakra de l'arrel és la supervivència atenent a les necessitats físiques de la mateixa.
2n.- Chakra del sacre, Svadhisthana
Connexió glandular: Ovaris/Testicles
Els ovaris i els testicles produeixen hormones, els estrogens encarregats del desenvolupament i manteniment dels caràcters sexuals secundaris femenins i la testosterona que s'encarrega dels caràcters sexuals secundaris masculins, que determinen entre d'altres, la profunditat de la veu o el creixement del pèl moixí per exemple. Els ovaris i els testicles també controlen el desenvolupament sexual individual i la seva maduresa, així com la producció d'òvuls i d'espermatozous. La nostra pròpia sexualitat i les qüestions emocionals que se'n deriven, provocant-nos equilibri o desequilibri personal, estan vinculades al chakra del sacre.
3r.- Chakra del plexe solar, Manipura
Connexió glandular: Pàncrees
El pàncrees és una glàndula situada darrera de l'estómac que produeix suc pancreàtic, ric en ions i enzims que pot digerir proteïnes, hidrats de carboni i triglicèrids i també produeix hormones, com la insulina, que controlen la quantitat de glucosa continguda en la sang. Una de les disfuncions físiques d'aquest chakra és la diabetis, que és una malaltia provocada per l'excés de sucre en la sang degut a un dèficit en la producció d'insulina des del pàncrees. Les úlceres estomacals, també estan relacionades amb el desequilibri d'aquest chakra donat que el sistema digestiu hi està associat. També existeix una vinculació entre el plexe solar i l'adrenalina, per això sentim un "nus a l'estómac" quan tenim por o basardes. La qüestió principal d'aquest chakra és la força de voluntat per a desenvolupar les capacitats innates que tenim per a poder superar els neguits que ens limiten i frenen en la correcta evolució humana i personal.
4t.- Chakra del cor, Anahata
Connexió glandular: Tim
Aquesta glàndula es troba situada en el mediastí (tòrax), per sota del cor i produeix hormones que estimulen el creixement del cos, per això és més gran en els lactants que en els adults on la seva mida és ja molt reduïda. El tim també estimula la producció de limfòcits, els quals formen part del sistema defensiu dels glòbuls blancs de la sang perquè actuen sobre els organismes nocius i proporcionen immunitat, tot purificant i sanant el cos. Les parts del cos associades a aquest chakra són el cor, el pit els pulmons i la circulació de la sang i la seva qüestió principal és creure en l'amor sense condicions i en les relacions sanes i lliures d'interessos personals i/o socials.
5è.- Chakra de la gola, Vishuddha
Connexió glandular: Tiroides/Paratiroides
La tiroides és una glàndula situada en el coll, sota el cartílag tiroide de la laringe, que produeix la tiroxina, una hormona tiroïdal que controla la taxa metabòlica corporal o dit d'una altra manera, l'eficàcia del cos per a convertir els aliments en energia. Situada darrera de la tiroides es troba la glàndula paratiroides que produeix l'hormona paratiroïdal que controla i regula el nivell de calci en la sang. Aquestes glàndules afecten al creixement físic i al desenvolupament mental. El chakra de la gola està associat a la boca, la gola i l'oïda i està vinculat a totes les formes de comunicació i auto-expressió, amb la qual cosa es correspon amb la necessitat d'equilibri entre la racionalitat del cervell i l'expressió emocional del cor (sentiments interns i profunds, expressió personal).
6è.- Chakra del tercer ull, Ajna
Connexió glandular: Hipòfisi o Pituïtària
La pituïtària es troba situada en la base del crani, sota l'encèfal, i està controlada per les hormones produïdes per l'hipotàlem que actuen sobre la hipòfisi per a que alliberi d'altres hormones. La hipòfisi o pituïtària és una glàndula vital que afecta en el creixement, en el metabolisme i en la química del cos; també està associada l'oxitocina que és l'hormona que estimula les contraccions en el part i l'expulsió de la llet pels pits durant l'alletament. Aquest chakra està relacionat amb la percepció, la intuïció, el coneixement i la saviesa i la seva connexió glandular està relacionada amb el naixement i la maternitat. L'equilibri d'aquest chakra ens ajuda a mantenir la ment centrada en la nostra consciència i percepció interior, permetent-nos "veure" amb quelcom que no són els ulls perquè és quelcom més íntim, personal i intuïtiu.
7è.- Chakra de la corona, Sahasrara
Connexió glandular: Pineal
Aquesta glàndula, de mida molt petita, es troba en el cervell i produeix la melatonina que és una hormona que participa en una gran varietat de processos cel·lulars, neuroendocrins i neurofisiològics. La melatonina pot controlar els bioritmes, tot regulant el "rellotge corporal" intern. És una hormona que té propietats contra l'envelliment i afecta a les glàndules suprarenals, la pituïtària, la tiroides i les gònades; podríem dir, doncs, que la glàndula pineal és el centre de control del correcte funcionament del nostre ser físic, emocional i mental. Segons René Descartes era la seu de l'anima. El chakra de la corona està relacionat amb l'ampliació de la consciència i el seu equilibri es caracteritza per l'absència d'egoisme i una forta espiritualitat, conscient i desinteressada, que proporciona equilibri i pau interior.

Totes les imatges han estat trobades a Google
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...