Què pot haver més gratificant per una mare que viure amb uns fills que s’estimen i l’estimen, que es cuiden, que juguen, que riuen, que fan pallassades, que són responsables, que estimen la vida i la gaudeixen fent coses positives i profitoses, que són agraïts, creatius, amables, intel·ligents, sincers,... Que més li puc demanar a la vida si el que més m’omple i m’enriqueix ho tinc cada dia i ho gaudeixo amb plena intensitat? No, no li demano res a la vida... A la vida només li puc donar les gràcies per tot el que m’ofereix i pels quatre meravellosos fills que ha fet desenvolupar-se en el meu ventre i ha fet néixer perquè creixin lliures al meu costat, fins que alcin el vol del seu propi camí. El camí de la seva vida personal tot sabent però, que quan em necessitin em tindran amb ells perquè sempre estaré a prop, tot recolzant-los en les seves empentes i iniciatives, com sempre he fet. Us estimo molt, molt i molt meravelles de la vida!!!! Quan tenia 18 anys, el meu pare, escridass...