divendres, 29 de juny de 2012

Día Mundial del Sueño Feliz - 29 de junio - Desmontando a Estivill

Quan el Daniel i el Saül eren bebés, i parlo de fa 20 anys enrere, també es va posar de moda un mètode com el de l'Estivill  per a dormir els bebés  (suposo que el llibre que, aleshores, estava en la tauleta de dormir de molts pares i mares, estressats i inexperts, també era d'ell perquè deia i es basava en el mateix). En aquella època, jo treballava a l'escola i el meu entorn immediat estava format majoritàriament per mestres i professionals del món social i educatiu, persones, moltes joves, que començàvem a treballar, independitzar-nos i crear les nostres llars i famílies. Persones amb il·lusió i ganes però inexpertes encara, doncs ens quedava molt per viure i aprendre, sobretot, dels errors propis i d'altri!
Recordo aquells primers anys, sense fills, plens de cursets, concerts, manifestacions, reunions, lluites en defensa de l'escola activa i inclusiva,..., tots i totes amb un esperit molt fort per a canviar "el món", tot cercant alternatives al tradicionalisme i els mètodes repressius que nosaltres, com a alumnes d'una escola franquista, havíem rebut. Van ser anys de grans aprenentatges que em van ajudar a formar-me com a mestra però, sobretot, com a persona amb coneixements i criteri propi. Valoro molt tot el que vaig aprendre de moltes persones que creien i lluitaven per la solidaritat i els drets humans, principalment! Però,..., vam començar a tenir fills i molts i moltes van anar abandonant els seus principis i es van anar tornant intolerants i més repressius, sobretot, amb els fills/es, al·legant en molts casos que amb els fills/es hi tenim una forta responsabilitat i no podem ser els seus amics car en som els pares/mares. Cosa que no compartia ni comparteixo car penso que és millor ser pares/mares amics que pares/mares manaires i repressors. Bé, el cas és que quan vam començar a tenir fills/es, també es va posar de moda aquest mètode per a dormir els nadons i, per a sorpresa meva, molts i moltes el defensaven i el seguien a "raja,tabla", tot recomanant-lo, des de les escoles, a les famílies que tenien els fills a educació infantil o en les escoles bressol. Recordo les llargues discussions estèrils que, gairebé, tots/es tenien amb mi perquè jo ho trobava aberrant i em volien convèncer de que estava equivocada, sobretot, quan els deia que ho defensaven pel seu egoisme, comoditat i conveniència sense pensar en el mal, present i futur, que aquestes actituds, tan poc naturals, sensibles i humanes, provocaven en la població infantil, cada dia més hiperactiva, poruga, agressiva i estressada! Però en una democràcia com la nostra que entén que ser demòcrates és acatar amb el que diu la majoria, em van anar deixant de costat perquè era "massa rara", deien!
Van anar passant els anys i els fills/es, així com naltros, van anar creixent i la fredor i l'hostilitat van anar guanyant terreny. Vaig demanar-me l'excedència perquè no em sentia en el meu lloc, doncs cada vegada estava més lluny dels que m'envoltaven perquè les meves maneres amb els fills i els nens/es, en general, eren diferents doncs mantenia els principis que sempre m'han fet viure amb il·lusió, esperança i ganes de canviar el que és NO! Cosa que em feia ser persona malmirada i qüestionada pels que es consideraven més professionals i moderns!!!! malgrat, en un passat, pensessin com jo encara pensava.
Després de l'excedència i el naixement dels dos petits, l'atac vers la meva persona i les meves maneres ha estat bestial, tant que, fins i tot, m'han volgut prendre la casa i els fills perquè, segons deien els/les interessats/des en treure'm del mig i prendre-m'ho tot, sóc una mala mare, irresponsable, hippy i desequilibrada.
Aquests anys d'infern han estat espantosos però m'han fet observar i analitzar moltes coses de les que ja veia venir quan em discutien les meves actituds instintives i naturals més properes a l'amor incondicional que a l'"amor" amb condicions i repressions. Ens han discriminat, ens han insultat, ens han agredit, sobretot emocionalment i psicològica, ens han donat l'esquena, ens han maltractat,..., i sabeu qui? Doncs aquestes persones i aquests fills/es que formaven el nostre entorn i que van créixer amb aquestes metodologies "modernes" per dormir els nadons, per alimentar-los artificialment, per augmentar el poder adquisitiu i el "benestar", tot tenint els fills/es, en escoles, tallers, canguratges, casals, esplais,..., des dels 4 mesos per a poder treballar i guanyar molts diners per a consumir i presumir! Pares, mares i fills/es que viuen en el mateix sostre però que no es coneixen, pràcticament, entre ells/es. Pares, mares i fills/es amb energia combativa i negativa, fruit de la repressió i manca de sinceritat i confiança en la que viuen les seves vides superficials, que els fa agredir i rebutjar tot el que és diferent a ells/es i a les seves conviccions i maneres. Pares, mares i fills/es amb sentiments reprimits, plens d'inseguretats, confusions i pors! Pares, mares i fills/es que, en un passat havien sabut respectar i tolerar els meus criteris i mètodes malgrat no els apliquessin, però ja fa anys que no ens respecten gens. Pares, mares, fills i filles que han seguit una modernitat tan artificial i consumista que han perdut els papers, els principis i els sentiments.
Ens haurien agredit tant si, realment, fossin feliços i tolerants com, fa anys, aparenten i diuen ser?

Aquest mes, justament, s'ha acabat, per fi, l'assetjament i la persecució que ens han exercit aquests darrers 10 anys i ja ens han deixat tranquils i lliures d'amenaces. Aquest mes, els meus fills i jo, hem començat a dormir feliços i sense por perquè, ara, ja sabem que cap jutge ni autoritat competent ens separarà perquè els meus resultats, fruits dels meus mètodes instintius i naturals, tan criticats i atacats pels que ens agredit i denunciat, demostren que els meus fills són persones íntegres, educades, ateses,  estimades i independents que saben el què volen i el que fan, en cada moment, i que estimen i respecten les seves vides i les d'altri. Persones que no tenen res a veure amb els/les "amics i amigues" que, aquests darrers anys, ens han discriminat i agredit per ser diferents a ells/es perquè els meus fills han dormit amb mi, quan ho han necessitat i han volgut, per comptes de plorar sols en les seves habitacions, perquè vaig desescolaritzar els grans i els petis no han anat mai a l'escola, perquè no mengen als Mc'Donals i no porten roba de marca, perquè porten el cabell llarg i no beuen cubates i perquè els he alletat i fins els dos anys, ben passats, els dos petits doncs amb ells m'ho he pogut permetre, gràcies a  l'excedència. Per aquests motius i perquè ens agrada més el camp i la natura que la ciutat i les "modes" ens han fet la vida impossible i ens han tractat de bojos, faltant-nos totalment el respecte, fins i tot, a casa nostra! Qui està més boig? Ens preguntem, cada dia, nosaltres!

Avui és el Dia Mundial del Sueño Feliz però, cada dia, hem de tenir un son feliç lliure de basardes i pors, doncs és necessari per la nostra salut física, mental i, sobretot, emocional. Per a que un nen/a dormi i sigui feliç, cal estimar-lo amb l'instint maternal i natural que ens fa protegir-los i educar-los amb tendresa, amor i comprensió, sense repressions, per tal d'evitar-los traumes, neguits i pors i que puguin, per tant, créixer sans i contents, tot desenvolupant les seves capacitats, els seus criteris i els seus pensaments per arribar a ser persones segures i independents en el futur!

Feliç Nit a tots i totes, en aquest dia especial!

El Daniel i el Saül dormint amb mi, quan eren més petits!

A casa, tots tenim el nostre llit però l'habitació de la mama continua essent l'habitació de qui hi vulgui estar, per això continua plena de ninos i nens!!!!

 
 

Us deixo, per acabar, un conte que vaig escriure a Mallorca, quan més m'atacaven els nostres familiars i "amics", per a tractar de fer-los entendre el per què de les meves maneres amb els infants i els nadons! Espero que el gaudiu i que us agradi!



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...