Estimant la vida i la llibertat

En francès també hem cercat cançons sobre els colors i la que ens ha agradat més és aquesta perquè té un ritme que s'enganxa ràpid i fa que sigui fàcil cantar-la. Oi que si que és guay?

Ens agrada molt aprendre l'anglès cantant cançons. Sobre els colors, nosaltres saben i cantem moltes vegades la cançó Make colors! però n'hem volgut conèixer i aprendre'n d'altres i, per això, hem estat cercant cançons amb Google i n'hem trobat moltíssimes a YouTube!!!! De totes les que hem escoltat i visualitzat en els videos, la que més ens ha agradat és aquesta: Us ha agradat a vosaltres?

L’awalé és un dels tipus de joc del que s’anomena jocs mangala, és a dir, jocs de càlcul que consisteixen en un tauler amb forats, distribuïts de forma alineada, on si han de dipositar llavors d’una en una a cada forat. Els mangalas són jocs molt i molt antics que s’han transmès, principalment, per tradició oral, això fa que se’ls coneguin per molts noms diferents i que també hi hagi moltes regles diferents o variants. Es creu que els mangalas ja existien molt abans de Crist perquè s’han trobat restes arqueològiques de taulers de pedra amb forats alienats i esculpits per la ma humana. Alguns experts però, dubten si es tracta de jocs mangala o de taules per fer-hi comptes. Ara bé, el primer joc considerat autènticament mangala, segons els experts, data del segle VII després de Crist i es va trobar a Etiòpia. Fixeu-vos doncs si n’és d’antic. Mangala és una paraula que ve de les llengües aràbigues i significa moure/bellugar . De tots els jocs mangalas, l’awalé o aualé, és ...

Tot era fosc, albirava formes sinuoses, negres i grises, bellugant-se en dansa de cendres De sobte, l’ocre m’inundà com ardent líquid cobrint-me per dins Fúcsia! Grana! Vermell! Mil espurnes de tonalitats rogenques Camps de roselles Calor Calor que escalfa els sentits! Daurat! Què estrany! Del negre a l’ocre, de l’ocre al roig, del roig a l’or Vesprada d’estiu on el moviment del més insignificant m’engallina la pell en sentir el tacte de l’aire acaronant el pèl moixí Tot ha enfosquit de cop, Laberint blanc en fons negre Porta blanca Mil gotes de colors Univers apagat Espurnes que s’allunyen NEGRE! Absència de color! Absència de res! RES??? Mentida!!! Tot hi és! El raig de llum ja torna acolorint l’Edèn... Només es veu el que es vol veure I jo ho vull veure tot o gairebé tot! Lídia 12/2001 ...

Hem imprès en paper i hem enquadernat totes les feines fetes i presentades en el bloc durant aquest mes de juny. El fet de preparar-les en format de Microsoft Word abans de publicar-les al bloc ens ha anat molt bé per imprimir-les i fer l’àlbum. D’aquesta manera, podem fullejar-lo i manipular-lo com si d’un “llibre” il·lustrat es tractés.

Avui hem vist néixer sis gatets, els sis fills de la Galeta. La Galeta és una gata que fa dos anys que viu amb nosaltres. La vam trobar, fa dos estius, llençada en un contenidor d’escombreries amb tres gatets més que ja eren morts. Ella era molt petita, potser tenia 7 o 8 dies, quan la vam recollir. Gairebé no menjava i no sabíem si viuria o no. Vam provar de donar-li llet amb una xeringuilla però no li anava bé, aleshores, vam pensar que sucant pa o galetes a la llet, li aniria millor per xuclar i així va ser. Va començar a menjar, a jugar i a créixer i la vam nomenar Galeta per mor del que hem explicat. Avui, la Galeta ha tingut sis fills que ens han recordat com era ella quan la vam trobar. Els sis se li assemblen molt perquè tots són negres i blancs com ella. Veure’ls néixer ha estat molt bonic i tot ha anat molt bé. Cada vegada que sortia un gatet o gateta, el netejava minuciosament i amb molta cura preparant-se alhora per rebre el següent que sortia quan l’anterior ja es...

Aprofitant l’ocasió, hem treballat la tècnica del paper d’aigües. Prèviament, i per entendre el perquè del procés, hem fet dissolucions per veure i comprovar que l’oli sura en l’aigua perquè té més densitat. Altres elements com la sal, per exemple, es dissolen perquè es divideixen en trossos, tan petits al mesclar-se amb l’aigua, que no els podem ni veure malgrat els notem en el gust, al beure l’aigua que ha tornat salada. Després d’experimentar, ens hem posat “manos a la obra” per fer dues llibretes noves car les que tenim ja estan molt plenes i els queden pocs fulls en blanc. Hem fet paper d’aigües per fer les portades i ens ha agradat molt com han quedat. L’Henoch i el Pau s’han sorprès molt en veure com posant, per uns moments, el paper damunt l’aigua en sortia tan acolorit i amb formes tan boniques. Material necessari: Una palangana gran plena d’aigua. Cordill i pinces d’estendre. Plats de plàstic. Pintures a l’oli. Trementina o aiguarràs...