Visions a ulls tancats

Tot era fosc,
albirava formes sinuoses,
negres i grises,

bellugant-se en dansa de cendres
De sobte,
l’ocre m’inundà
com ardent líquid cobrint-me per dins
Fúcsia! Grana! Vermell!
Mil espurnes de tonalitats rogenques
Camps de roselles
Calor
Calor que escalfa els sentits!
Daurat! Què estrany!
Del negre a l’ocre,
de l’ocre al roig,

del roig a l’or
Vesprada d’estiu on el moviment
del més insignificant
m’engallina la pell
en sentir el tacte de l’aire
acaronant el pèl moixí
Tot ha enfosquit de cop,
Laberint blanc en fons negre
Porta blanca
Mil gotes de colors
Univers apagat
Espurnes que s’allunyen
NEGRE!
Absència de color!

Absència de res!
RES???
Mentida!!!
Tot hi és!
El raig de llum ja torna
acolorint l’Edèn...
Només es veu el que es vol veure
I jo ho vull veure tot o gairebé tot!
Lídia 12/2001 Fotos: Bosc de Veyras (França)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!