Jocs d'EF no competitus (1)


L’Educació Física Esportiva ha de contemplar una sèrie d’objectius motors, cognitius i de relació i actituds que afavoreixin el desenvolupament integral dels infants. Alguns d’aquests objectius són: 
OBJECTIUS MOTORS
·       Afavorir el desenvolupament de l’infant des de la seva pròpia dinàmica, és a dir, ha d’afavorir-ne el seu creixement, la seva força, destresa, agilitat, els seus reflexes, moviments corporals i, per descomptat, la seva salut mental, emocional i física.
·         Estimular les funcions cardiopulmonars
·         Desenvolupar les capacitats de percepció, d’acció i de superació
·         Desenvolupar i afavorir totes les capacitats motrius
OBJECTIUS COGNITIUS
·    Entendre, acceptar i interioritzar regles de joc (que es poden decidir en el moment de joc fent-los participar de l’elecció)
·       Desenvolupar el pensament tàctic, és a dir, el nen/a va captant i entenent, cada vegada, més informacions que ha de saber utilitzar per a preveure les conseqüències dels seus actes presents, en el futur i per a preveure el que poden fer els altres jugadors/es, per tal de trobar mentalment, el que ha de fer i com s’ha de moure en cada moment per ensortir-se’n de les dificultats sense prendre mal ni fer mal als/ a les altres.
OBJECTIUS DE RELACIÓ i ACTITUDS
·         Afavorir la cooperació i el treball en equip
·         Escoltar i considerar les idees dels/de les altres
·         Evitar l’egocentrisme
·         Fomentar l’ajut mútuo i el valor del mateix
·         Aprendre a actuar amb responsabilitat vers un mateix/a i vers els/les altres
·         Assumir la responsabilitat dels propis actes i les conseqüències dels mateixos
·         Apreciar-se i valorar-se les aptituts entre si, sense competitivitat
·         Saber-se entendre en el joc
·         Assimilar, entendre, acceptar i respectar les normes establertes, sense fer trampes ni picabaralles
·         Aprendre a divertir-se junts i valorar tots els beneficis que aporta el dedicar el temps a jugar i no perdre el temps barallant-se per tonteries
El joc de sempre i no competitiu permet treballar i assolir aquests objectius creant situacions lúdiques, didàctiques i plaents on l’infant jugarà pel plaer de jugar i passar-s’ho bé sense necessitat d’obtenir un premi o una gratificació especial. A més, la quantitat de jocs i activitats que poden fer, perquè s’aprofita més el temps, els permet desenvolupar les capacitats físiques, sensorials i psíquiques que els permeten conèixer-se més a si mateixos a mesura que van reconeixent les seves aptituts i limitacions.
El joc no competitiu, afavoreix la participació de tothom perquè el que més compte és divertir-se junts i passar una bona estona fent exercici físic. Cadascú tracta de superar-se a si mateix, tot valorant els progressos dels/de les demés, sense tractar de superar ni competir amb els/les altres. És una estona d’activitat conjunta, no individualitzada, on es potencia la solidaritat i la bona entesa entre tots/es. Tothom participa tant en les propostes dels jocs com en l’establiment de les regles de joc, tot respectant les aportacions dels/de les altres i respectant, també, la voluntat de voler o no voler jugar, és a dir, sense imposicions ni obligacions.
Els jocs sempre han tingut i tenen un paper molt destacat en totes les cultures i societats perquè hi desenvolupen diferents funcions com ara: les funcions de memòria verbal i musical a través de les cançons que els acompanyen i que es transmeten, oralment, de generació en generació; les funcions sensorials, mentals i motrius que permeten desenvolupar habilitats de precisió, de reacció, de previsió, de concentració, de rapidesa,..; les funcions de sociabilitat i cooperació; les funcions de transmetre aprenentatges positius i necessaris per gaudir de bona salut; les funcions de divertir i motivar aprenentatges i noves descobertes de jocs.
Els infants que aprenen tot jugant sense competitivitat, són nens/es que experimenten, descobreixen, es coneixen en les seves capacitats i limitacions, es superen, es diverteixen, col·laboren, cooperen, participen, es sociabilitzen, es reafirmen, manifesten les seves emocions i sentiments, desenvolupen l’empatia i l’ajut vers els/les demés,..., es construeixen i es cultiven en positiu perquè aprenen dels errors propis i d’altri en comptes d’utilitzar-los per barallar-se o fer la burleta.
El joc de sempre i no competitiu és una actitud educativa que forma part de la quotidianitat, quan està integrat en els hàbits de conducta familiar.
Saltar a corda
Potencia l’agilitat, la coordinació de moviments, l’equilibri i el manteniment d’un ritme, la resistència muscular, la sincronització respiratòria i tota la psicomotricitat del cos, en general. Permet treballar diferents tipus de salts i ofereix diferents possibilitats de joc, molts d’ells acompanyats de cançons com ara si la barqueta es tomba o de enumeracions que també s’aprenen tot desenvolupant la memòria verbal i musical.
Trepitjar peus
Potencia tota la psicomotricitat del cos, la rapidesa en el moviment, l’equilibri en la posició estàtica, els reflexos i l’agilitat motora. Es un joc que permet treballar la importància de no fer-se mal i no prendre mal, tot fomentant l’autoestima i l’estima, sensibilitat i empatia vers el/la persona que també juga. Va acompanyat de la tonada “Que te pi, que te so, que te piso yo!”
Un, dos, tres, pica paret!
Potencia la desinhibició i la lliure expressió corporal. També fomenta el desenvolupament de les capacitats psicomotores, tant en moviment com en posició estàtica i d’equilibri i la capacitat d’observació perquè s’ha d’estar molt a l’aguait i quan toca parar, s’ha de saber veure si algú es belluga. A més a més es completa empaitant-se que, a més de fer-lo més divertit, el dota de més activitat física i motriu.
La carreta
Desenvolupa la musculatura dels braços i els enforteix, tot fent treballar els abdominals. Es treballa el control corporal en quadropèdies i reptacions, els canvis de direcció i sentit en la marxa, la cooperació i cura en el transport entre persones i fomenta l’actitud responsable en relació amb els/les altres.

 
La xarranca
Potencia la coordinació de moviments, l’agilitat i el manteniment de l’equilibri. Permet treballar els salts i la precisió en el caure, per no trepitjar la ratlla, i en el llançament de la pedra. Desenvolupa la musculatura de les cames i les enforteix. Desenvolupa les capacitats de percepció, acció i superació com tots els altres jocs abans esmentats.
 
 
 
 
 
 
Passeu-vos-ho bé, tot jugant i fent exercici com nosaltres, el vostre cos ho agrairà i l'estat d'ànim millorarà!!!!

Comentaris

Joel Artigas ha dit…
Quina gran aportació que ens has presentat Lídia. Tal i com ens dius és important transmetre als infants un aprenentatge no-competitiu, ja que això, en un futur, afectarà en la seva autonomia personal, llibertat, manera de ser, d'entendre les coses, de comportar-se críticament davant d'aquest món tan complicat, ...

M'ha encantat: (...) "El joc de sempre i no competitiu permet treballar i assolir aquests objectius creant situacions lúdiques, didàctiques i plaents on l’infant jugarà pel plaer de jugar i passar-s’ho bé sense necessitat d’obtenir un premi o una gratificació especial". (...)

El joc és essencial. Cal que els infants tinguin situacions de joc, que puguin esbargir-se de les feines monòtones. També és una metodologia que ens pot servir perquè els infants aprenguin, és un recurs per a la vida.

Tal i com ens diu Tonucci "Avui educar significa demanar als nens que deixin de comportar-se com nens i ho facin com a adults". És això el que volem?

Salutacions. Una abraçada.
Lídia ha dit…
Jo no ho vull! car aquesta "educació" que refereix Tonucci m'espanta, com l'espanta a ell!!!!
Gràcies Joel per comprendre'm tan bé i per compartir aquests principis educatius i de vida. Realment és molt important trobar recolzament en un món on s'ataca i es jutgen negativament aquestes metodologies més lúdiques que disciplinàries. (Pensa que per educar així els meus fills, estic citada per EAIA el 9/11/11 perquè el treballador social, de la meva població, considera que els meus fills estan en situació de risc, desemparats i desatesos perquè no els tinc escolaritzats, sense mirar res més ni voler escoltar ni considerar el meus criteris!!!! Segur que a aquest treballador social no el van educar jugant,... :) ) Petons sincers!
Joel Artigas ha dit…
Ostres... Mare meva! (ràbia interior). Ànims. Bé, s'ha de poder demostrar la magnífica educació que dones als teus fills no? Així funciona aquest món egoïsta.

T'envio molta sort positiva! (ja ens explicaràs e?). Una abraçada.
Lídia ha dit…
Moltes gràcies Joel! La veritat és que ja és molta calumnia, injúria i pressió el que porto suportant, des de fa 10 intensos anys, de les persones que no respecten la diversitat ni les diferents cultures i maneres d'entendre la vida, pensant-se, a més, que tenen poder sobre tu i sobre la teva vida íntima i personal. És molt desagradable! Em passa molt pel cap vendre la casa i marxar d'aquest país tan "dictador", encara!
No ho sé, ja veurem que passa però si em pressionen massa i em continuen amenaçant com fins ara, sense deixar-me expressar, si que marxarem lluny d'aqui! Petons sincers i gràcies una altra vegada per la teva empatia i comprensió!
Inma ha dit…
Una completa entrada Lídia, la comparto plenamente. Los juegos de siempre, en los que se participa libremente, son los verdaderos juegos.
He leído los comentarios y veo que estáis citados en el mes de noviembre... pero... ¿por qué no os dejan vivir en paz? ¡no lo entiendo! En este país llevamos un retraso increible... entiendo perfectamente todos los pensamientos que te vienen a la cabeza. Desde aquí todo mi apoyo y te mando mucha energía positiva! Besos.
Lídia ha dit…
Gracias Inma por valorar y compartir esta reflexión que hago sobre los juegos no competitivos, me reafirmas en mis convicciones (tan cuestionadas y atacadas siempre por los/las que me han rodeado) y esto me hace mucho bien.
Respecto al tema de la citación, me parece muy grave que acusen a ciegas y sin pruebas (mareándonos, agobiándonos, amenazándonos, incluso, de quitarnos a los hijos,... a famílias que optamos, muy a conciencia, por des-escolarizar a nuestros/as hijas/as por su bien) dando por hecho cosas que no son pues la educación en el hogar no tiene nada que ver con el absentismo escolar y lo mezclan para podernos acusar de dejadez, abandono y desamparo cuando hacemos todo lo contrario renunciando, además, a muchas cosas para poder dedicarnos y atender en el 100% a nuestros/as hijos/as para que aprendan, vivan, disfruten, se sientan amados y protegidos y sean felices. Ahora bien, me parece más grave todavía que existan tantos casos, reales, de absentismo, desatención, maltrato, abusos sexuales en menores,..., y que se haga la vista gorda sin ayudar ni proteger a estos/as niños/as y adolescentes que si que viven situaciones de riesgo a diario, un riesgo presente y futuro pues lo que reciben es lo que aprenden y repiten llenando las calles y la vida de conflictividad, agresividad, perversión y miedo. ¿Es lógica una sociedad que funciona así? ¿Es lógico que a mi me mareen, me citen, me acusen de desamparo, me alteren y a los padres de mis hijos que no los han atendido ni querido y se han dedicado a maltratarnos e insultarnos con sus famílias y amigos/as, sin tan siquiera, preocuparse por poner un duro no les hayan dicho nada, todavía, a día de hoy? Es muy fuerte todo lo que me está tocando vivir, por ello soy tan consciente del daño que ha hecho y todavía hace el machismo fascista que se impuso durante la dictadura de Franco en nuestra bella tierra peninsular, plurilingüística y pluricultural! :( Y es por ello, también, que lucho tanto pues tengo muy claro lo que quiero y lo que no quiero para mis hijos y para mi!
Gracias por tu apoyo, tu empatía y tu energía que es muy positiva y sana! Besos muy sinceros!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!