La Mimosa púdica!

Escrita per -
La planta sensible de la que us parlava en l'entrada de l'11 de novembre la vam portar de Puerto Rico l'any 1989. Bé en vam portar llavors i des d'aleshores no em deixat de gaudir-la a casa. Normalment, a l'hivern mor perquè és una planta tropical que no aguanta les temperatures més baixes de 13 ºC, enguany però, i suposo que per la bonança que ha fet, s'ha mantingut ben eixerida. 
Ara la tenim al menjador i sembla que ho està agraint perquè continua ben bonica malgrat hagi perdut algunes fulles. El fet de tenir-la a dins i protegida del fred, fa que la podem observar millor i amb més atenció, amb la qual cosa hem pogut veure com es "plega tota avergonyida" per la nit quan es posa a "dormir", tot fent honor al seu nom que, ara, que hem investigat ja el sabem: Mimosa púdica!

De nit

 De dia

Comentaris

Pequeña Insurrección ha dit…
Me encanta esta planta!! Tuvimos una y la disfrutamos muchísimo.
Os he dejado un premio en mi blog.
Besos!!
6 de desembre del 2011, a les 13:27
Unknown ha dit…
Realmente, es una planta muy curiosa! A ver si consigo que aguante el invierno!
Gracias por el premio, Nely, aunque yo no soy mucho de este tipo de cosas, pero, sobretodo, te agradezco tu consideración y tu valoración hacia mi persona y mi trabajo pues me llena y ayuda a seguir luchando y trabajando! Un beso muy grande! Luego me paso por tu blog!
6 de desembre del 2011, a les 19:57
Inma ha dit…
Qué planta tan curiosa, yo no la conocía!!
7 de desembre del 2011, a les 2:03
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Escrita per -
Imatge
A casa i des de fa molts anys, l’únic xarop que prenem és el xarop de ceba. Quan el Saül tenia 5 anys (ara en té 18), va agafar una mena de bronquitis que no se li curava de cap manera. El seu metge de capçalera ja li havia canviat el xarop per tercera vegada i jo encara duia la recepta a les mans perquè no gosava comprar el nou xarop. Tenia una mena de basarda perquè el meu fill no millorava i ja feia massa temps que li durava aquella tos tan lletja i aquells pitos al pit que no el deixaven respirar bé. Abans de comprar-li un nou xarop, necessitava una altra opinió de manera que en arribar a l’escola vaig esperar la Matilde, una metgessa que duia els seus fills a l’escola on jo treballava. Li vaig comentar el problema del Saül i li vaig mostrar la nova recepta que m’havia fet el metge del CAP de les Fontetes, tot manifestant-li el meu neguit i la poca confiança que em donaven els xarops i més, quan el metge me’ls canviava com qui canvia de camisa i sense ni mirar-se, gairebé, el n
Més informació

Els fruiters de casa: La noguera

Escrita per -
Imatge
Aquesta entrada, en principi, era per parlar dels fruiters i, en concret, de la noguera o el noguer perquè ja s'acosta el moment de recollir-ne els seus fruits: les nous. L'altre dia vam fer fotografies a les nous de casa car estan començant a arrugar la pell que cobreix la closca i aviat s'obrirà però vam trobar-hi un inquilí que ens ha fet virar una mica el tema perquè a l'Henoch i el Pau, de moment, els ha interessat més que el dels fruiters que ja l'anirem treballant, al llarg d'aquests dies, perquè ambdós es poden lligar. El que havia de ser doncs, l'estudi de les nous i dels fruits, s'ha convertit en l'elaboració d'un conte i en un treball, posterior, sobre els contes i les faules i sobre les llagostes i les cigales. També estem aprofitant l'ocasió per treballar la llengua anglesa a través de la faula de  La cigala i la formiga . Open publication - Free publishing - More conte L'Henoch ha treballat molt amb el conte
Més informació

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Escrita per -
Imatge
A casa, sempre hem fet jocs de pistes perquè em permeten treballar amb els nens diferents continguts acadèmics de manera divertida i molt engrescadora, a més, el fet de seguir les pistes per trobar el "tresor amagat", fa que s'ho prenguin amb molta il·lusió i emoció! Quan eren més petits i treballàvem el procés de lecto-escriptura, m'anava molt bé perquè, inconscientment s'esforçaven més per aprendre a llegir per tal de poder desxifrar els missatges que els pistaven per a arribar a l'objectiu final: el tresor amagat! Ara, que ja llegeixen amb força fluïdesa, he afegit l'endevinalla per anar més enllà doncs l'endevinalla és un recurs didàctic que permet treballar aspectes de l'àrea de llengua (lectura, comprensió lectora, versificació, recursos poètics -comparació, metàfora-, dicció,...) però també aspectes d'altres àrees com ara coneixement del medi social i natural, matemàtiques,... perquè són composicions curtes i generalment en vers, que
Més informació