En homenatge i defensa dels pobles indígenes!


La prepotència i l'altivesa de l'home "blanc", per creure's superior a la resta d'espècies, està arribant a límits que, fa vint anys, no es podien ni imaginar!!!! Si quan en Joan Manuel Serrat cantava el Plany al Mar, la seva ignorància i inconsciència ja era greu, avui en dia ho és molt més!!!!
Semblava que amb tota la lluita que hi havia pels DRETS HUMANS i PELS DRETS DELS POBLES, seria un fet en el futur. Ara ens trobem en aquell futur que, alguns/es, pensàvem que l'estaca que referia Lluís Llach en el Campus de la UAB o en l'estadi del Barça ja era un passat i que la solidaritat, la consciencia, la coherència i la llibertat un fet, per fi, possible i real quan arreu sonaven concerts de molts/es cantautors/es que lluitaven per la Pau i la Llibertat, sobretot, d'Expressió i Opinió! I què és el que hi ha? Una societat totalment "passota", malaltissa i consumista que només pensa en el seu melic? Una societat on la delinqüència està permesa i l'educació i la decència atacades? Això és, en realitat, el que volíem quan cridàvem Llibertat d'expressió! i Acabem amb la corrupció!? O quan en les gires dels concerts pels Drets Humans, tots/es junts/es cantàvem Get up! Stand up! Stand up for your rights! o el We are the world, we're the children, amb les flametes dels nostres encenedors enceses? Què està passant 20 anys després d'aquelles lluites, algunes polítiques però d'altres no, on semblava que ja quedava poc per gaudir d'aquell món de colors que tots/es somniàvem? Ja no importa el que passa a l'Amazones? És que ara el correcte és destruir i anar a saco!!!!!?
Perdoneu-me però jo ja tinc 48 anys i 5 mesos, i ja n'he vist de masses colors! No m'agrada occident ni el que fa i el que menys suporto és la seva falsedat, mentida i hipocresia. Continuo creient en la Pau, el Respecte, la Solidaritat i la Defensa activa dels Drets Humans i dels Drets dels Pobles fins que siguin un fet per cada nen/a que neix en aquest món de bojos/as, que, al damunt, els més tarats/des, corruptes, irresponsables, egoistes i inconscients es creuen superiors als que demostrem tenir responsabilitat, actituds i seny, sobretot, amb els fills/es, els demés i la natura.
Sóc d'occident per accident car el meu esperit està més proper al dels indígenes per respectar, sentir, prendre cura i estimar la natura i els seus fills/es, com ells estimen i respecten. 
Quan ets sents fill/a de la Mare Terra, no creus en les fronteres ni en falsos dogmes que et fan viure per destruir i autodestruir-te. 
Quan et sents fill/a de la Mare Terra, creus en la Vida, en la Natura i en la teva Veu Interior (instint natural) que et guia en el bé i la responsabilitat.
Aquest matí, gaudint del solet i la calidesa de l'aire fent-nos arribar els cants dels ocells, hem estat regant i mimant les plantes del balcó que, amb les seves flors, ens el tenen tan bonic i perfumat!
Observant-les i prenent-ne cura n'aprenem moltes coses d'elles! Moltes més de les que s'aprenen en un llibre, els quals consultem quan necessitem saber més coses i en funció del moment que les necessitem saber.
Els indígenes cuiden la Mare Terra, nosaltres també!
Si fa 20 anys ja tenia clar que eren més civilitzats i humans que l'home "blanc" d'occident, ara i després del que estic vivint i veient aquests darrers 8 anys, encara ho tinc molt més clar!
Us recomano la lectura de El precio del Paraiso de Manuel Leguineche i Los ángeles perdidos del mateix autor doncs ajuden a prendre consciència i a obrir els ulls davant de la injusta realitat que ens està tocant viure a moltes persones, perquè es volem mantenir els privilegis dels de sempre!

Aquest és el nostre balcó ple de flors perquè les estimem i en prenem cura! Amb la bonança que ha fet i amb tanta flor oberta, sembla que la primavera no ens vol deixar enguany!!!! Que guay!!!!
 
 
 
 
 
 
Hem aprofitat per observar i estudiar aquesta planta sensible que tenim a casa des de fa anys. És un tipus de planta (ara no recordo de quin país vam portar les llavors perquè ja fa molts anys) que reacciona al tacte humà, tancant les fulles. Podeu veure-ho observant les fotografies. És com si li fessin pessigolles!!!!
Com que l'Henoch i el Pau senten molta curiositat, cercarem informació sobre aquest tipus de plantes per saber-ne més coses!
 
 
 
 
 
 
 
 

Bon cap de setmana!

Comentaris

Inma ha dit…
Lídia, qué entrada taaaaaaaaaan bonita! Me ha encantado, desde la defensa de las libertades hasta el amor a nuestra Madre Tierra. Es cierto, este mundo occcidental y dicen que moderno... me río yo de la modernidad, está algo loco y lo peor de todo es que no tiene un buen rumbo. Otras culturas más próximas a nuestra Madre Tierra desde luego que tendrás menos progreso pero mucha más sabiduría, salud y felicidad.
Me han encantado tus flores, preciosa lección de plantas en un día como tú dices primaveral.
Disfrutar del fin de semana, conectar con vuestra naturaleza tan bella y hermosa. Un beso.
Lídia ha dit…
Un besazo muy grande para ti también, guapísima! Y que vosotros también lo disfrutéis en armonía con la que, a vosotros, os rodea que también es muy bella!
paumon ha dit…
Quin post més xulo! Jo vaig creixer amb les cançons que anomenes, i també les de Victor Jara, Joan Baez, Violeta Parra, quilapayun, Sisa,... Cançons amb fons, que fan pensar i obrir els ulls, és com si en mig d'una carrera envoltada d'una munió de gent, tots perseguint alguna cosa que no veus, algú et para i se t'endú a un costat i et fa veure que de veritat el que has de perseguir està dins teu. Bé, aquest post m'ha fet sentir així. Moltes gràcies per tot!
Una abraçada i ànims, nosaltres et recolzem! I pensa que després de la tempesta, sempre, sempre, arriba la calma.
Lídia ha dit…
Gràcies Pau i Montse per les vostres paraules que expressen sentiments, tan positius i bonics, i que tanta falta em fan i tant m'ajuden en aquests moments de tempesta, com molt bé expresseu, perquè arribi la calma doncs saber que hi ha persones que no han perdut el seny ni la memòria, és el que calma dóna en un món tan destirotat! A veure si entre tots/es, conseguim anar posant, de mica en mica, les coses en el seu lloc, com ha de ser per tornar a gaudir Pau al Món! Paumon, molts petons sincers! .)

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!