Endevina, endevinalla! (2)

A casa ens agraden molt les endevinalles i els jocs de llengua, en general i aquests dies, aprofitant l'observació del desenvolupament de les plantes i flors així com també la vida dels diferents insectes, ocells i petits animalons, que en aquesta època de l'any ens visiten, hem fet un recull d'endevinalles que hi tenen relació, tot treballant alhora diferents aspectes de l'àrea de llengua i de CMN en explorar la realitat a través de l'observació directe i del llenguatge.

MÓN VEGETAL

Abans de la primavera,
el meu arbre ja treu flor;
uns em mengen torradeta, 
o em trituren per torrons.
Prop del mar hi ha una garita,
que serveix per aixopluc;
jo sóc una flor bonica, 
que esfulla l'irresolut.
Sóc nada de l'olivera,
l'arbre signe de la pau;
si a l'estiu sóc tota verda,
a l'hivern dono oli gras.
Sóc filla del molt alt pi,
i els amics, prou que m'imiten;
per l'esquirol, sóc convit
i els pastissers em desitgen.
Sóc una capseta xica, rodoneta,
plena de muntanyes bones per menjar;
si no ho endevines,
ves-ho a preguntar.
Tothom em diu que sóc mona
i això que grogueta estic;
de ma sang s'aprofita
la gent, per a certs requisits.
Ones fa,
mar no és;
té espines
i no és peix
Sóc la roja barretina
enmig dels camps de blat;
mon ull negre tot ho mira
i a l'agost m'han enterrat.
De palla vaig abrigada,
porto a dintre perles fines
que arreu són buscades,
per donar a les gallines.
Ve de l'hort i és planta bona
i sa fulla ens fa profit;
si el seu nom dius a persona,
no estarà gaire agraït.
Jo començo per la ma,
i en la panxa, molta grana;
difícil de destriar,
sóc fruita que a tothom encanta.
N'hi ha de negres, n'hi ha de blancs,
fills de la vinya o la parra;
els pàmpols, pengim-penjam,
en vi o panses són transformats.
Jo suco llesques de pa,
i els qui volen escarnir
em llencen fort amb la mà,
enrogint galtes i vestits.
És una planta amb espines,
que fa una fruita vermella i quasi negre;
com que naix prop d'on camines,
veritat que l'endevines?
Sóc un mal hereu de casa,
i m'hi enfilo cap amunt;
no tinc flor per adornar-la,
ni massa tronc per ser arbust.
En néixer és verd mon fruit,
i en morir, sóc ja un fruit roig;
tinc un nom molt despectiu
i el cap buit, com si fos boig.
Sóc fruit d'alzina o roure,
en l'ouera hi he crescut;
no sóc ou i els porcs em mengen,
també altres animals més menuts.
Per les amanides
em desfullo jo;
porto vitamines,
verd és mon color.
Olorosa planta,
mon pare és Taron
i Gina es diu ma mare.
Sabries, doncs, dir qui sóc?
Un amic es dirà Juli,
l'altre amic es dirà Verd;
unint ara ambdós noms,
planta per a condiment sóc jo.

MÓN ANIMAL

No  acostumo a caminar pel terra,
m'agrada més anar agafada a un fil;
caço mosques amb la meva tela,
també vespes i mosquits.
Sóc petit però eixerit,
i tinc vermell el pit;
volo de branca en branca
i t'observo des de la tanca.
És petit, petit,
sempre va vestit de negre;
no té cap moneda
però ell diu que és ric, ric.
M'arrossego com un cuc,
fins que em fico dins d'un sac;
quan el sac em ve petit,
cap enlaire i s'ha acabat.
No és bou 
i porta banyes;
no és paraigua
i surt quan plou.
Més de cent per un camí,
no fan pols ni remolí.
En el bosc, pels arbres grimpo
cercant pinyes per menjar;
saltirono per les capçades
i, sense ales, puc volar.
Quan vol ploure, llavors canto
amb veu ronca, a poc a poc;
vaig néixer dins de l'aigua,
essent llavors un capgròs.
A la nit, em faig la llum
per trobar-me el menjar,
i jo mateixa il·lumino
els qui em volen agafar.
Dono mel i pico amb fúria
aquell que s'acosta al rusc;
i el nèctar que jo us procuro,
el portem sempre de lluny.
Agraïda al bon menjar,
fa bons ous al ponedor;
quan ne surt, comença el cant
perquè ho sàpiga tothom.
Salta pedres i muntanyes
amb les potes posteriors;
i l'insecte així se salva
dels ocells i dels moixons.
Dormo de dia en les balmes,
en escletxes i en forats;
i al tard, faig moltes passades
cruspint-me els mosquits volant.
Una voladora
que ronda la cara;
l'espantes i torna,
i torna a la càrrega.
Sóc més petit que una mosca
i xiulo durant la nit;
clavo el meu fibló amb ma trompa,
i xuclo sang a desdir.
Sóc un molt petit insecte,
negre com un carboner;
mastego per les senderes,
i hi deixo boles a cents.
Sóc lenta en mon caminar
i tinc cara de serp;
quatre potes per reptar
i una closca em protegeix
Sempre duc camisa verda,
i m'agrada el pedregam;
els agricultors m'observen,
mentre el sol em va escalfant.
Camina sense tenir cames,
xiula sense ésser xiulet;
qui no ho endevina
ja pots dir que és un ximplet.
No sóc d'or, però sóc molt neta;
amb fang i palla faig el niu,
que deixo en acabar l'estiu
fins que torno l'any vinent.

RESPOSTES
Món vegetal: ametlla, margarita, oliva, pinya, nou, llimona, espiga, rosella, panotxa, bleda, magrana, raïm, tomàquet, esbarzer-móra, heura, pebrot, aglà, enciam, tarongina, julivert.
Món animal: aranya, pit-roig, grill, papallona, cargol, formigues, esquirol, granota, cuca de llum, abella, gallina, saltamartí, ratpenat, mosca, mosquit, escarabat, tortuga, sargantana, serp, oreneta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!