Endevina, endevinalla! (2)

A casa ens agraden molt les endevinalles i els jocs de llengua, en general i aquests dies, aprofitant l'observació del desenvolupament de les plantes i flors així com també la vida dels diferents insectes, ocells i petits animalons, que en aquesta època de l'any ens visiten, hem fet un recull d'endevinalles que hi tenen relació, tot treballant alhora diferents aspectes de l'àrea de llengua i de CMN en explorar la realitat a través de l'observació directe i del llenguatge.

MÓN VEGETAL

Abans de la primavera,
el meu arbre ja treu flor;
uns em mengen torradeta, 
o em trituren per torrons.

Prop del mar hi ha una garita,

que serveix per aixopluc;

jo sóc una flor bonica, 

que esfulla l'irresolut.

Sóc nada de l'olivera,

l'arbre signe de la pau;

si a l'estiu sóc tota verda,

a l'hivern dono oli gras.

Sóc filla del molt alt pi,

i els amics, prou que m'imiten;

per l'esquirol, sóc convit

i els pastissers em desitgen.

Sóc una capseta xica, rodoneta,

plena de muntanyes bones per menjar;

si no ho endevines,

ves-ho a preguntar.

Tothom em diu que sóc mona

i això que grogueta estic;

de ma sang s'aprofita

la gent, per a certs requisits.

Ones fa,

mar no és;

té espines

i no és peix

Sóc la roja barretina

enmig dels camps de blat;

mon ull negre tot ho mira

i a l'agost m'han enterrat.

De palla vaig abrigada,

porto a dintre perles fines

que arreu són buscades,

per donar a les gallines.

Ve de l'hort i és planta bona

i sa fulla ens fa profit;

si el seu nom dius a persona,

no estarà gaire agraït.

Jo començo per la ma,

i en la panxa, molta grana;

difícil de destriar,

sóc fruita que a tothom encanta.

N'hi ha de negres, n'hi ha de blancs,

fills de la vinya o la parra;

els pàmpols, pengim-penjam,

en vi o panses són transformats.

Jo suco llesques de pa,

i els qui volen escarnir

em llencen fort amb la mà,

enrogint galtes i vestits.

És una planta amb espines,

que fa una fruita vermella i quasi negre;

com que naix prop d'on camines,

veritat que l'endevines?

Sóc un mal hereu de casa,

i m'hi enfilo cap amunt;

no tinc flor per adornar-la,

ni massa tronc per ser arbust.

En néixer és verd mon fruit,

i en morir, sóc ja un fruit roig;

tinc un nom molt despectiu

i el cap buit, com si fos boig.

Sóc fruit d'alzina o roure,

en l'ouera hi he crescut;

no sóc ou i els porcs em mengen,

també altres animals més menuts.

Per les amanides

em desfullo jo;

porto vitamines,

verd és mon color.

Olorosa planta,

mon pare és Taron

i Gina es diu ma mare.

Sabries, doncs, dir qui sóc?

Un amic es dirà Juli,

l'altre amic es dirà Verd;

unint ara ambdós noms,

planta per a condiment sóc jo.

MÓN ANIMAL

No  acostumo a caminar pel terra,

m'agrada més anar agafada a un fil;

caço mosques amb la meva tela,

també vespes i mosquits.

Sóc petit però eixerit,

i tinc vermell el pit;

volo de branca en branca

i t'observo des de la tanca.

És petit, petit,

sempre va vestit de negre;

no té cap moneda

però ell diu que és ric, ric.

M'arrossego com un cuc,

fins que em fico dins d'un sac;

quan el sac em ve petit,

cap enlaire i s'ha acabat.

No és bou 

i porta banyes;

no és paraigua

i surt quan plou.

Més de cent per un camí,

no fan pols ni remolí.

En el bosc, pels arbres grimpo

cercant pinyes per menjar;

saltirono per les capçades

i, sense ales, puc volar.

Quan vol ploure, llavors canto

amb veu ronca, a poc a poc;

vaig néixer dins de l'aigua,

essent llavors un capgròs.

A la nit, em faig la llum

per trobar-me el menjar,

i jo mateixa il·lumino

els qui em volen agafar.

Dono mel i pico amb fúria

aquell que s'acosta al rusc;

i el nèctar que jo us procuro,

el portem sempre de lluny.

Agraïda al bon menjar,

fa bons ous al ponedor;

quan ne surt, comença el cant

perquè ho sàpiga tothom.

Salta pedres i muntanyes

amb les potes posteriors;

i l'insecte així se salva

dels ocells i dels moixons.

Dormo de dia en les balmes,

en escletxes i en forats;

i al tard, faig moltes passades

cruspint-me els mosquits volant.

Una voladora

que ronda la cara;

l'espantes i torna,

i torna a la càrrega.

Sóc més petit que una mosca

i xiulo durant la nit;

clavo el meu fibló amb ma trompa,

i xuclo sang a desdir.

Sóc un molt petit insecte,

negre com un carboner;

mastego per les senderes,

i hi deixo boles a cents.

Sóc lenta en mon caminar

i tinc cara de serp;

quatre potes per reptar

i una closca em protegeix

Sempre duc camisa verda,

i m'agrada el pedregam;

els agricultors m'observen,

mentre el sol em va escalfant.

Camina sense tenir cames,

xiula sense ésser xiulet;

qui no ho endevina

ja pots dir que és un ximplet.

No sóc d'or, però sóc molt neta;

amb fang i palla faig el niu,

que deixo en acabar l'estiu

fins que torno l'any vinent.

RESPOSTES

Món vegetal: ametlla, margarita, oliva, pinya, nou, llimona, espiga, rosella, panotxa, bleda, magrana, raïm, tomàquet, esbarzer-móra, heura, pebrot, aglà, enciam, tarongina, julivert.

Món animal: aranya, pit-roig, grill, papallona, cargol, formigues, esquirol, granota, cuca de llum, abella, gallina, saltamartí, ratpenat, mosca, mosquit, escarabat, tortuga, sargantana, serp, oreneta.