Vida alternativa NO SIGNIFICA vida delictiva!

Photo slideshow personalized with Smilebox

Al llarg d’aquests 10 anys, he viscut situacions i he vist actituds molt lletges, insolidàries i barroeres per part de “persones” que van d’eminències i que es permeten, des de l’estatus que s’atorguen, criticar i destruir, despectivament, allò que no els agrada o que els molesta, senzillament, perquè no suporten que altres tinguin el que elles no tenen o que facin el que elles no fan per repressió o por. Ja fa 10 anys que em vaig demanar l’excedència per a poder fer una vida alternativa que em permetés tenir més temps per estar i atendre millor als meus fills i que ens permetés viure de manera més saludable i sana (físicament –internament i externa- , mentalment -pensament propi i raonament lògic- i espiritualment –seguir els impulsos interns que parteixen dels instints naturals i humans que ens defineixen-), tot apropant-nos més a la natura i al que ens aporta que a la urbe i a les necessitats consumistes i competitives que se’n deriven. Ara bé, tot i ser la mateixa persona, fa 10 anys que l’entorn social, en el que vivim, ens rebutja i margina per viure de manera diferent, és a dir, perquè ja no treballo a l’escola i, a més a més, no hi porto els meus fills!!!! 

Aquest rebuig i intolerància és fruit de la ignorància car qui critica sense preguntar i sense voler saber, tot imposant el seu criteri o fixació, no coneix ni vol conèixer perquè només jutja i qüestiona, sense respecte a més a més, tot parlant a les esquenes per a poder fer safareig amb els/les que són de la seva mateixa condició; és a dir, persones que viuen qüestionant i tafanejant, jutjant negativament sense coneixement de causa i castigant amb el rebuig i el menyspreu a qui no els segueix la corrent o la norma imposada pel grup que se situa en un esglaó més alt, per sentir-se perfectes i superiors a la resta que som, se suposa i així ho hem d’assumir, els que els/les hem d’imitar i obeir. 

Quan treballava a l’escola i hi duia els fills, se’m tractava amb respecte i consideració però, des de que faig aquesta vida alternativa a l’anterior, no he aconseguit treure’m del damunt la mala fama de loca, hippy i delinqüent (per no dur els fills a l’escola i no treballar-hi jo) que el meu entorn immediat (el mateix que em respectava quan se suposa que jo era “normal”) m’ha donat, mentint i parlant del que no saben perquè s’han posicionat des d'una superioritat de grup que s’han atorgat per a criticar i atacar, sense cap tipus de respecte ni consideració. Superioritat que, sota el meu criteri, és producte de la ignorància (Ignorància que és totalment compatible amb l'adquisició de coneixements acadèmics i cultura) doncs sovint obliden que jutgen atenent-se al que “es diu” i als prejudicis fruit de les normes, repressions i condicionaments socials que, senzillament, tenen interioritzats però, poques vegades o millor dit mai, s’han aturat a analitzar i a seleccionar per a eliminar-ne els que no els permeten sentir que, malgrat no siguem ocells, també tenim ales (i no cal beure's un Red Bull per sentir-les aletejar). 

Cada dia tinc més clar que el coneixement i els anàlisis són molt importants, però no només els que hi ha en els llibres, els que ens arriben dels mitjans de comunicació i/o els anàlisis i pensaments dels grans erudits, sinó els nostres, els propis, els que parteixen de les nostres observacions, inquietuds, dubtes, pors, del nostre dia a dia... Coneixement i anàlisis que ens fan reconèixer el que cal mantenir, el que cal reciclar i el que cal eliminar, directament de la nostra ment, per a donar cabuda a la comprensió empàtica i tolerant de les actituds de les altres persones. Comprensió i tolerància que ens permet compartir, dialogar i gaudir al relacionar-nos entre les persones, en comptes d’imposar, criticar destructivament, envejar, desconfiar, jutjar, rebutjar i marginar als i a les que no cedim a les pressions i optem per fer una vida diferent a la que viu la corrent majoritària o la gent dita normal i corrent. A fi de comptes ningú sap on anem i tots/es viatgem en la mateixa nau, els/les tripulants de la qual ningú coneix malgrat, faci segles, que duren les baralles per fer-nos creure que si. 

Ningú és millor que ningú i tots i totes, per igualtat i segons la Constitució, tenim els mateixos drets i els mateixos deures, un dels quals és respectar-nos en les diferències. Vivim i deixem viure, tot aprenent del que és diferent, sense prejudicis ni atacs malintencionats, car d’aquesta manera tots i totes hi sortirem guanyant!

Petons sincers!!!!