Vida alternativa NO SIGNIFICA vida delictiva!

Click to play this Smilebox slideshow
Create your own slideshow - Powered by Smilebox
Photo slideshow personalized with Smilebox


Al llarg d’aquests 10 anys, he viscut situacions i he vist actituds molt lletges, insolidàries i barroeres per part de “persones” que van d’eminències i que es permeten, des de l’estatus que s’atorguen, criticar i destruir, despectivament, allò que no els agrada o que els molesta, senzillament, perquè no suporten que altres tinguin el que elles no tenen o que facin el que elles no fan per repressió o por. Ja fa 10 anys que em vaig demanar l’excedència per a poder fer una vida alternativa que em permetés tenir més temps per estar i atendre millor als meus fills i que ens permetés viure de manera més saludable i sana (físicament –internament i externa- , mentalment -pensament propi i raonament lògic- i espiritualment –seguir els impulsos interns que parteixen dels instints naturals i humans que ens defineixen-), tot apropant-nos més a la natura i al que ens aporta que a la urbe i a les necessitats consumistes i competitives que se’n deriven. Ara bé, tot i ser la mateixa persona, fa 10 anys que l’entorn social, en el que vivim, ens rebutja i margina per viure de manera diferent, és a dir, perquè ja no treballo a l’escola i, a més a més, no hi porto els meus fills!!!! 

Aquest rebuig i intolerància és fruit de la ignorància car qui critica sense preguntar i sense voler saber, tot imposant el seu criteri o fixació, no coneix ni vol conèixer perquè només jutja i qüestiona, sense respecte a més a més, tot parlant a les esquenes per a poder fer safareig amb els/les que són de la seva mateixa condició; és a dir, persones que viuen qüestionant i tafanejant, jutjant negativament sense coneixement de causa i castigant amb el rebuig i el menyspreu a qui no els segueix la corrent o la norma imposada pel grup que se situa en un esglaó més alt, per sentir-se perfectes i superiors a la resta que som, se suposa i així ho hem d’assumir, els que els/les hem d’imitar i obeir. 

Quan treballava a l’escola i hi duia els fills, se’m tractava amb respecte i consideració però, des de que faig aquesta vida alternativa a l’anterior, no he aconseguit treure’m del damunt la mala fama de loca, hippy i delinqüent (per no dur els fills a l’escola i no treballar-hi jo) que el meu entorn immediat (el mateix que em respectava quan se suposa que jo era “normal”) m’ha donat, mentint i parlant del que no saben perquè s’han posicionat des d'una superioritat de grup que s’han atorgat per a criticar i atacar, sense cap tipus de respecte ni consideració. Superioritat que, sota el meu criteri, és producte de la ignorància (Ignorància que és totalment compatible amb l'adquisició de coneixements acadèmics i cultura) doncs sovint obliden que jutgen atenent-se al que “es diu” i als prejudicis fruit de les normes, repressions i condicionaments socials que, senzillament, tenen interioritzats però, poques vegades o millor dit mai, s’han aturat a analitzar i a seleccionar per a eliminar-ne els que no els permeten sentir que, malgrat no siguem ocells, també tenim ales (i no cal beure's un Red Bull per sentir-les aletejar). 

Cada dia tinc més clar que el coneixement i els anàlisis són molt importants, però no només els que hi ha en els llibres, els que ens arriben dels mitjans de comunicació i/o els anàlisis i pensaments dels grans erudits, sinó els nostres, els propis, els que parteixen de les nostres observacions, inquietuds, dubtes, pors, del nostre dia a dia... Coneixement i anàlisis que ens fan reconèixer el que cal mantenir, el que cal reciclar i el que cal eliminar, directament de la nostra ment, per a donar cabuda a la comprensió empàtica i tolerant de les actituds de les altres persones. Comprensió i tolerància que ens permet compartir, dialogar i gaudir al relacionar-nos entre les persones, en comptes d’imposar, criticar destructivament, envejar, desconfiar, jutjar, rebutjar i marginar als i a les que no cedim a les pressions i optem per fer una vida diferent a la que viu la corrent majoritària o la gent dita normal i corrent. A fi de comptes ningú sap on anem i tots/es viatgem en la mateixa nau, els/les tripulants de la qual ningú coneix malgrat, faci segles, que duren les baralles per fer-nos creure que si. 

Ningú és millor que ningú i tots i totes, per igualtat i segons la Constitució, tenim els mateixos drets i els mateixos deures, un dels quals és respectar-nos en les diferències. Vivim i deixem viure, tot aprenent del que és diferent, sense prejudicis ni atacs malintencionats, car d’aquesta manera tots i totes hi sortirem guanyant!


Petons sincers!!!!


Comentaris

Yvonne. ha dit…
Quines fotos mes boniques i la casa també és molt maca. Tot i que has tingut gent en contra ara pots començar de nou. Et puc asegurar que hi ha gent meravellosa esperant-vos.
Lídia ha dit…
Gràcies Yvonne! De fet, la fe en que la bondat i el respecte existeixen i l'esperança de que la gent intolerant se'ls activin, sense por ni recels, no m'abandona per molts pals que em posin a les rodes els i les que ens han volgut i ens han fet el mal.
Good night & kisses, lovely family!
Inma ha dit…
Lídia, qué bonitas fotografías que transmiten a la perfección vuestra preciosa vida, en pleno contacto con nuestra madre tierra, la calma y el amor. El que no lo quiera ver... ¡él se lo pierde! Un besazo.
Lidia a mi me parece un acto valiente en este mundo de locos. Me parece que priorizar el bienestar y la crianza de tus hijos sobre todo prejuicio y sobre toda crítica infundada es actuar en sintonia con tu propio ser. Un ser de madre que te pide estar con tus hijos a pesar de que "no se entienda" por parte de las masas o la corriente habitual de pensamiento. Y no por ello, por ser lo "normal" signifique que esté bien. Realmente la gente teme o desvaloriza aquello a lo que no conoce. Esa gente habla DESDE LA SEGURIDAD QUE LE DA SU INGORANCIA. Existe un mundo mucho más profundo, un mundo interior que es importante cultivar, alimentar y hacerlo crecer. Me pareces una persona fiel a tí mimsa y eso, para mi, es lo más importante en la vida.
Lídia ha dit…
Gracias Inma por estar siempre ahí, dándome tu comprensión y apoyo, no sólo con tus comentarios en nuestro bloc, sinó también con tu excelente trabajo y dedicación a tu bloc para mostrarlo y compartirlo con los/las demás!
Me da mucha fuerza y ánimos haberte conocido! Besicos muy sinceros!

Deyra, tus palabras me han emocionado inundándome los ojos de sanas lágrimas! Gracias mil por estar ahí y por expresar tu opinión
pues ello me constata que somos muchos/as, aunque dispersos, los que sentimos que la vida es algo más que una rutina que hay que asumir, sin más!
Desde que empecé el blog, me he dado cuenta que no estoy sola y que las personas, conscientes y humanas, vais apareciendo como los personajes mágicos lo hacen en los cuentos. Gracias por ser y estar, Deyra, pues tus comentarios, junto con los de otras personas que también me alientan, me ayudan a seguir luchando y a crecer sin dejar de aprender
Nely ha dit…
Está todo dicho, ánimo valientes!!!
Lídia ha dit…
Gracias Nely! Lo que más anima es sentir que no estamos solos y saber que somos muchos/as los/las que luchamos por la racionalidad y el cambio hacia un mundo menos cruel y más humano!
Vuestros comentarios y muchos blogs lo confirman!
Besos sinceros y animados! Gracias por tu apoyo y por estar siempre ahí!
Lídia ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
♥ meninheira ♥ ha dit…
Ay lídia, qué podría decirte si sé exactamente cómo te han hecho sentir, cómo nos tratan con desprecio, cómo nos amenazan,... en fin, que te mando un abrazo enorme bonita. Ánimo

Un besiño
m*
Lídia ha dit…
Y otro abrazo enorme para tí también Meni, que tenemos que estar orgullosísimas de no ir por la vida tratando con desprecio y amenazando, desde la ignorancia y prepotencia, a quien hace las cosas y vive de forma diferente debido a sus valores, educación, ideología, cultura,...
Recibir ataques constantes es muy desagradable y doloroso además, emocional y psicológicamente, te desequilibran y destrozan pero remontamos con más fuerza porque tenemos dignidad y, en consecuencia, otras conductas y actitudes hacia la vida, la naturaleza y las personas; además de los "palos" que nos dan, aprendemos a defendernos, razonando y teniendo claro lo que NO hay que hacer aunque lo recibamos!!!!
Un beso grande y ánimos y fuerza para ti también!
♥ meninheira ♥ ha dit…
Qué penita que estemos tan lejos Lidia, cuánta razón tienes en cómo te desequilibra emocionalmente (y hasta físicamente) este ataque, sobretodo de la administración :(

En fin, muchos besiños
m*
Lídia ha dit…
Si que es cierto, Meni, pero si hemos llegado hasta aquí, podemos llegar aún más lejos!
No estamos solos y, aunque estemos dispersos, estamos en conexión y esto nos acerca!
Besos siceros y de colores que lo pasado ya está andado y no volverá!
Que descanses y tengas felices sueños para recuperar fuerzas!
Ah! Y date muchos besos por no parecerte a ell@s ni mijita! :)

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!