Comunicació!


Els infants gairebé sempre es veuen obligats a haver de callar davant dels adults perquè, normalment, se’ls fa callar i escoltar, per a que aprenguin (se suposa) o bé per a que respectin les converses dels grans, sense tenir en compte que comunicar també és un aprenentatge, bàsic i vital, que requereix pràctica al llarg del seu procés d’ensenyament/aprenentatge, és a dir, els infants necessiten parlar i expressar-se, amb llibertat, per a poder aprendre a comunicar el que senten i pensen.
Què és la comunicació sinó un mitjà per expressar el que pensem i sentim?
Com ho podem fer si ho hem d’aprendre des del silenci imposat?
Qui oblida els seus records i la seva infantesa no empatitza amb la mainada i pretén fer-los aprendre a comunicar imposant el mateix que va rebre, sense tenir en compte els sentiments i les necessitats reals dels nens/es, senzillament, perquè els/les fa callar i no els/les escolta perquè, se suposa, que, per correcció i educació, han d’escoltar ells/elles a l’adult que és “el/la que sap” (encara que sigui qui menys sap car, al no escoltar, no se n'entera del que ha d'entendre) 
Que trist no us sembla? I més, encara, si tenim en compte que es donen situacions  en les quals el nen o la nena es veu obligat/da a haver d’expressar només allò que l’adult vol escoltar-li dir, malgrat l’infantó senti o pensi el contrari.
Si no ensenyem els infants  a comunicar amb el sentit més ampli de la paraula, és a dir, dialogant amb ells i elles, tot expressant-los el que sentim, sense enganyar-los  i deixant-los expressar-se, obertament i amb sinceritat sense reprimir els seus sentiments,  quan siguin adults no seran capaços de fer-ho, doncs no sabran expressar el que senten perquè quan ho feien se’ls feia callar i escoltar, amb la qual cosa, en comptes d’aprendre a comunicar van aprendre a reprimir els sentiments, a fingir i a expressar mentides perquè expressar el contrari del que sentim o pensem, per quedar bé, o callar, per por a manifestar-ho, és mentir i auto-enganyar-se.
Per a adquirir seguretat i confiança en un/a mateix/a és molt important dominar l’art de la comunicació i aquesta, com totes les altres arts, necessita temps i molta pràctica. 



Comentaris

Nely ha dit…
Totalmente de acuerdo, y no sólo aprenden ellos en el intercambio de comunicación sino que también los adultos tenemos mucho que aprender de los niños...
Lídia ha dit…
Así es Nely! Y lo digo con conocimiento de causa pues yo, personalmente, de quien más he aprendido es de los y las niños/as! Siempre he dicho y digo con sano orgullo que son y han sido (los que ya han crecido pues tengo muchos/as exalumnos/as que ya tienen hijos/as) mis grandes maestros/as!!!!
Besos sinceros, guapísima!
Lidia no puedo estar más de acuerdo!! Mi niña empieza a controlar en el lenguaje y no me gusta nada que un adulto la haga callar para hablar conmigo. En estos casos, suelo poner en "modo espera" al adulto y acabar la conversación pendiente con mi hija... Luego, eso sí, me caen algunas recriminaciones. Pero pienso que no puedo poner límites sociales o de cualquier índole a su libertad de expresión. Me ha encantado tu reflexión!!
Lídia ha dit…
Hi Derya, encantada yo también de leerte por aquí y decirte que también estoy de acuerdo contigo respecto a lo que comentas, es más, desde que Daniel (mi hijo mayor 21 años) empezó a hablar se me ha cuestionado y criticado mucho por no ser convencional y respetar la integridad y la libertad de mis hijos, haciéndomelo pasar mal en muchas ocasiones y situaciones. Ahora bien, pasados los años y atendiendo a los resultados obtenidos, no me arrepiento de nada y aún defiendo, con más convencimiento, mis pricipios educativos y mis valores humanos aunque no gusten a quien tiende a imponer y criticar destructivamente, sin saber ni querer escuchar para conocer y aprender mètodos alternativos al tradicionalismo, hermético, que los/las hace actuar así.
Besos sinceros y encantada de haberte saludado!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!