Tot apropant-nos a la literatura catalana! (1)

Endreçar l'estudi i remenar dossiers que preparava quan era docent (doncs no utilitzava llibre de text perquè m'agradava preparar el material sobre la marxa i en funció de les programacions oficials però, també, de les demandes i interessos de l'alumnat) és quelcom que m'encanta perquè sempre trobo coses que em porten bons records i que, a més, són interessants per a conservar-les, utilitzar-les amb els fills quan s'escaigui i, també, per a compartir per si algú més les vol aprofitar! ;)
No fa gaire dies que vaig trobar un material de literatura catalana que vaig preparar amb molta il·lusió, quan era tutora de l'antic CS (7è-8è), doncs, per una banda, la literatura m'apassiona i, d'altra banda, elaborar material i activitats sempre m'ha agradat perquè fa aprendre molt i et permet desenvolupar la creativitat pròpia. 
Tot apropant-nos a la literatura catalana seran una sèrie d'entrades que recolliran els diferents dossiers que vaig preparar per a treballar aquesta matèria amb els i les alumnes d'aquells cursos a La Sínia.

Dama i trobador. Ofrena del cor

L'edat mitjana
Introducció: Origens de la llengua catalana
Després de la invasió i, posterior, assentament dels costums, la cultura i la llengua dels romans, el llatí va quedar com a llengua de l'església però el poble se n'apartà cada vegada més perquè usaven el seu propi llenguatge doncs la llengua és quelcom viu donat que, per damunt de tot, la llengua és comunicació i, per tant, està subjecte a innovacions, influències i modificacions però no desapareix. A partir d'aquesta "vida" del llenguatge, com a codi comunicatiu, van anar sorgint les llengües nomenades neollatines.
El català doncs, es va anar formant per la confluència de les llengües pre-romanes que hi havia abans de la invasió dels romans, el llatí que aquests aportaren i la influència d'altres llengües amb les quals per raons polítiques, comercials i/o culturals havia entrat en contacte. Aquesta evolució del idioma però va ser força lenta i no igual en totes les poblacions.
Els primers escrits trobats redactats en aquest català primerenc són:
Es tracta d'un poema hagiogràfic, és a dir, que tracta sobre vides santificades, datat de la segona meitat del segle XI i que narra la vida de Sta Fe d'Agen. Ara bé, està escrit en un llenguatge tan poc evolucionat que no se sap ben bé si es tracta de català o bé de provençal.
El Forum Judicum
Es tracta d'una traducció literal d'un codi visigòtic. Data de la primera meitat del segle XII i es considera el text escrit en català més antic encara que es tracti d'una traducció i no d'un text original.
Es tracta d'un text manuscrit, trobat a Organyà (Alt Urgell), que és un fragment d'un sermonari que conté quatre homilies completes i una d'incompleta. Cada homilia consta de la traducció d'un text litúrgic i un comentari del mateix. A diferència però del Forum Judicum, les homilies són els primers textos literaris escrits en català, tot i que contenen provençalismes.

1a pàgina de Les homilies d'Organyà 

Després d'aquesta petita introducció per a poder conèixer un xic l'origen del català, comentaré "quatre" trets de la literatura medieval catalana.
Primer de tot, dir que les primeres manifestacions literàries de l'època es poden emmarcar en tres grans grups:

LITERATURA RELIGIOSA
És un tipus de literatura escrita, majoritàriament, en llatí culte. A principis del segle XIII però, sorgeix una poesia religiosa escrita en català amb molts provençalismes.

LITERATURA TROBADORESCA
Escrita en provençal. Es tracta d'una poesia lírica que expressa els sentiments del poeta. El tema és, gairebé sempre, el culte a la dona i el tractament d'aquest manté un paral·lelisme amb l'estructura de la societat feudal:
senyor --- fidelitat --- vassall
   dama --- fidelitat --- amador

La domina o midona és la dama a qui el trobador hom ret vassallatge. La dama sempre està casada i el marit gilós és alertat sempre pels acusadors lausengiers.
Els trobadors eren d'origen noble, grans senyors i/o, fins i tot, reis que trobaven per a passar l'estona o bé per a divulgar uns ideals. En les seves poesies exalçaven les formes de vida de la noblesa, la vida dels castells, de la cort. Pensaven que el món havia de ser gaudit amb intensitat per les classes dominants. Escrivien en provençal perquè es considerava que aquesta llengua era portadora d'una manera refinada i culte de viure.
La poesia trobadoresca estava sotmesa a unes tècniques de versificació i rimes molt rigoroses. Hi havia dos estils.
  1. El trobar lleu: lleuger, directe i emotiu
  2. El trobar clus: tancat, difícil i moralitzador
  • clus clus: presenta la dificultat en l'estructura
  • clus ric: presenta la dificultat en el vocabulari
Els principals gèneres són:
Cançó: Gènere propi on el trobador idealitza la dama
Sirventés: Poesia moralitzadora
Plany: Lloança a un personatge mort
Pastorel·la: Diàleg amorós entre cavaller i pastora
L'Alba: Despertar dels amants que han passat la nit junts
Els autors més destacats són:

Guillem de Bergadà. Senyor de Berga (1140-1200?)
Guillem de Cabestany (1160-1220?)
Guillem de Cervera. Cerverí de Girona (segle XIII) (El provençal que utilitzava estava ple de catalanismes)

Guillem de Cabestany

LITERATURA JOGLARESCA
Els joglars, a diferència dels trobadors, provenien del poble i es dedicaven a distreure i a informar la gent per les places i els carrers.
Hi havia tres tipus de joglars:
  1. Els lírics: Eren aprenents dels trobadors i recitaven, oralment, poesies trobadoresques
  2. Els èpics: Aquests cantaven i/o recitaven gestes guerreres i fetes de personatges famosos
  3. Hi havia un altre tipus de joglars que no només recitaven sinó que, a més a més, ballaven, feien jocs de mans, feien riure,... La seva funció era, bàsicament, divertir i entretenir els senyors dels castells i/o a les gents en les places públiques
L'aparició però d'una literatura verament catalana és més tardana i cal esperar la figura d'en Ramon Llull, gran erudit i savi nascut a Mallorca entre el 1232 i el 1235 i a qui dedicaré la propera entrada d'aquesta sèrie sobre literatura catalana.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!