Saviesa!

És preferible la qualitat que la quantitat!

De totes les coses positives i importants que he aprés al llarg dels meus, no pocs, anys de vida, puc dir i afirmar que la més vital i necessària per a sentir-te feliç i alliberada (en el sentit més profund i ampli d'ambdues paraules) és el desprendre't de tot allò que et fa mal però sobretot de les persones que et menystenen, enganyen, marginen i menyspreen però t'adulen quan els interessa. Aquest tipus de persones són nocives perquè, des del seu egocentrisme, competitivitat i necessitat de protagonisme, fereixen els sentiments de qui "no els caiem bé" per la nostra fermesa i seguretat en els nostres principis, morals i humans i en les nostres actituds i per la nostra sinceritat i claredat en la parla. Són persones nocives perquè no respecten la teva llibertat d'expressió ni la teva manera de ser i s'aparten, tot fent-te sentir culpable de ser com ets i, a més, trepitgen la teva integritat per a causar-te mal emocional i psicològic, tot tirant-te l'autoestima pel terra. Són persones que necessiten ser admirades i escoltades, contínuament, i que només respecten i comuniquen amb qui els segueix el corrent que elles marquen. Persones egocèntriques i envejoses que, normalment, diuen el contrari del que pensen per fer mal intencionadament i per tenir el control de les situacions i les relacions, tot copiant idees i posant-se medalles que prenen a qui anul·len i menyspreen. Persones lletges que et fan la vida impossible si les tens en compte i t'hi vols apropar per fer amistat. Persones que convé tenir-les lluny i passar d'elles si vols ser feliç i no viure, eternament, marginat, humiliat i amargat. Persones que els queda molt per aprendre per poder arribar a ser cíviques, amables, correctes, solidaries, bones i educades. Persones poc intel·ligents que repeteixen actituds negatives sense posar voluntat a millorar-les, tot empobrint-se per les seves conductes discriminadores. Persones que se senten perfectes i s'ofenen i enfaden si no se'ls dóna la raó. Persones que cansen, disgusten i alteren la salut física, emocional i mental de les persones a les que malmiren. Persones cotilles que sempre veuen la "paja en el ojo ajeno" però no veuen "la viga en el propio". Persones "tiquis-miquis" que es pensen que tot ho saben i que són especials i divines respecte a les altres, permetent-se l'exigència d'obediència als seus mandats i ordres. Persones cregudes que fan oi i pena de veure. Persones que menyspreen i destrueixen tot el que no els agrada sense respectar els criteris ni els gustos dels demés. Persones que van d'espirituals, generoses i sàvies per tenir adeptes al seu servei, com si de borreguets es tractessin. Persones que fan molt "yuyo" i donen molt mal rotllo a qui estima la vida i la llibertat de veritat!
A totes elles, doncs sé que moltes tafanegen aquest bloc, avui, que fa un any que vaig fer la meva primera entrada en el bloc d'ALE, iniciant així la meva "aventura" en el món virtual, els dedico aquesta cançó a títol d'acomiadament perquè ja n'he tingut prou i no m'aporten res positiu, ans al contrari!


Petons sincers per a totes aquelles persones que no tenen res a veure amb aquestes conductes i actituds que he referit en l'escrit car m'oxigenen i m'animen a continuar endavant malgrat la crueltat d'aquest món egoista, hipòcrita, interessat i competitiu que ens envolta!

A tots i totes,
Que tingueu un bon divendres!

Comentaris

Anònim ha dit…
Lídia, con un abrazo recojo tus palabras. Es cierto que hay personas que nos rodean de ese modo y, a veces, cuesta darse cuentas porque hay lazos emocionales por medio. Mi duda es que realmente se sientan perfectas o basan su propia frustración en esa actitud de superioridad muchas veces alimentada por la envidia o falta de capacidad que experimentan en silencio. Creo, francamente, que no pueden ser plenamente felices puesto que viven de esos espejismos.

Grandísimo abrazo y felicidades por todo este tiempo compartiendo. Nos descubrimos algo avanzada nuestra aventura pero bien ha merecido la pena!
Besos a raudales!
Unknown ha dit…
Que bien lo expresas y defines, Colo! Y cuanto bien me hace tu comprensión y empatía, tan claramente expresada en tus conscientes y valientes palabras, desde que te conocí! Y tanto que merece la pena encontrar personas humildes, inteligentes, sensibles y sinceras, como tu, en este "mar" tan contaminado que nos oprime y ahoga pues esta soledad, obligada e impuesta por los/las que no quieren soltar la batuta, es difícil de soportar en situaciones o momentos duros aunque, espiritualmente, nos haga madurar y crecer mucho interiormente pues, sólo desde la soledad, podemos bucear (como tu tan lindamente espresas) en nuestro "yo" más íntimo y personal!

Besos mil y un fuerte y sincero abrazo que, aunque no sea físico, sé que sentirás como yo siento el tuyo!

Gracias, Colo, por Ser amiga y Estar cuando el dolor y la soledad, que los hijos no pueden llenar, todavía hiere y escuece porque este tipo de actitudes feas agrandan y agravan las heridas en vez de curarlas! Es por ello que siempre llega el momento en el que hay que decir BASTA! y "barrer pa' fuera" como cantaba Amparanoia pues es mucha más valiosa, rica y positiva la calidad que la cantidad! ;)
(Por eso, cuando tenga otro momento de calma como ahora, me pasaré por tu blog para disfrutar de la calidad y profundidad de tus bellas y conscientes reflexiones! Besos también para tu preciosa familia!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!