A on anirem a parar amb tanta locura i destrucció?
Avui volia fer una entrada per a parlar de l'esquirol que viu en els pins de casa però l'haurem de deixar per un altre dia donat que aquest matí, com passa i ha passat més diumenges en aquesta urbanització que vivim, el Sr. Arroyo estava tallant il·legalment un altre pi sa!
Però com pot ser que aquest senyor pugui inflar-se les butxaques tallant pins cada diumenge i, a més, sense permisos legals?
Doncs perquè l'ajuntament de Rubí se'n renta les mans! Senzillament és així!
Avui mateix, com ja m'ha passat altres vegades, quan he trucat a la policia local per comunicar el que passava, l'agent que m'ha "atès" no m'ha fet gens de cas i, a més, ha derivat la conversa perquè jo m'he dirigit en català i, sembla ser que ara, hem de parlar en "espanyol", ni tan sols castellà, perquè si no no ens entenen ni atenen com m'ha passat aquest matí a mi. Veient que no només no m'han fet cas sinó que, a mes, m'han alçat la veu per parlar en català (sé que no ho fan tots els policies però el que no entenc és que alguns/es s'ho permetin, tot maltractant la ciutadania per comptes de protegir-la), he trucat al 012 perquè forestals i altres serveis estan tancats per ser diumenge. La persona que m'ha atès, mentre el Sr Arroyo i la veïna que li pagava el servei (que moments abans se'ns havia encarat per fer les fotografies) continuaven matant el pi, ha estat molt amable i comprensiva però no podia fer res, com nosaltres, per evitar la tala il·legal del pi, que ja no hi és!!!!
Què està passant des de fa uns quants anys a Catalunya?
Ens maten la natura per fer polígons industrials i barris dormitoris amb un bar a cada cantonada on les biblioteques, sembla ser, no existeixen o no saben el què són!!!!; ens destrueixen les costes omplint-les d'apartaments i gent que no usa les papereres i s'encaren si se'ls diu res; ens pressionen per imposar el "espanyol", no el castellà, a les escoles reduint les hores de català; ens fan callar, amb xuleria i amenaces, quan ens queixem i, en el meu cas, a més a més, m'estan tractant de boja i del que volen perquè educo els meus fills a casa i respecto la natura!!!!
A on anirem a parar amb tanta locura i destrucció que estem patint les persones que respectem la vida i el nostre entorn?
És agradable viure en aquestes circumstàncies i condicions?
És normal que estigui passant tot això?
Us deixo les fotografies per les que aquest matí, una vegada més, se m'ha tornat a insultar i amenaçar per haver-les fet! Espero que les fotos, malgrat els insults i crits que he rebut per fer-les, serveixin, al menys, perquè quedi constància de les barbaritats que s'estan cometent i permetent des de l'ajuntament de Rubí (i em consta que no és l'únic que fa la vista gorda a tota la corrupció que hi ha) encara que aquest formós pi tampoc s'hagi pogut salvar! ;(
Però com pot ser que aquest senyor pugui inflar-se les butxaques tallant pins cada diumenge i, a més, sense permisos legals?
Doncs perquè l'ajuntament de Rubí se'n renta les mans! Senzillament és així!
Avui mateix, com ja m'ha passat altres vegades, quan he trucat a la policia local per comunicar el que passava, l'agent que m'ha "atès" no m'ha fet gens de cas i, a més, ha derivat la conversa perquè jo m'he dirigit en català i, sembla ser que ara, hem de parlar en "espanyol", ni tan sols castellà, perquè si no no ens entenen ni atenen com m'ha passat aquest matí a mi. Veient que no només no m'han fet cas sinó que, a mes, m'han alçat la veu per parlar en català (sé que no ho fan tots els policies però el que no entenc és que alguns/es s'ho permetin, tot maltractant la ciutadania per comptes de protegir-la), he trucat al 012 perquè forestals i altres serveis estan tancats per ser diumenge. La persona que m'ha atès, mentre el Sr Arroyo i la veïna que li pagava el servei (que moments abans se'ns havia encarat per fer les fotografies) continuaven matant el pi, ha estat molt amable i comprensiva però no podia fer res, com nosaltres, per evitar la tala il·legal del pi, que ja no hi és!!!!
Què està passant des de fa uns quants anys a Catalunya?
Ens maten la natura per fer polígons industrials i barris dormitoris amb un bar a cada cantonada on les biblioteques, sembla ser, no existeixen o no saben el què són!!!!; ens destrueixen les costes omplint-les d'apartaments i gent que no usa les papereres i s'encaren si se'ls diu res; ens pressionen per imposar el "espanyol", no el castellà, a les escoles reduint les hores de català; ens fan callar, amb xuleria i amenaces, quan ens queixem i, en el meu cas, a més a més, m'estan tractant de boja i del que volen perquè educo els meus fills a casa i respecto la natura!!!!
A on anirem a parar amb tanta locura i destrucció que estem patint les persones que respectem la vida i el nostre entorn?
És agradable viure en aquestes circumstàncies i condicions?
És normal que estigui passant tot això?
Us deixo les fotografies per les que aquest matí, una vegada més, se m'ha tornat a insultar i amenaçar per haver-les fet! Espero que les fotos, malgrat els insults i crits que he rebut per fer-les, serveixin, al menys, perquè quedi constància de les barbaritats que s'estan cometent i permetent des de l'ajuntament de Rubí (i em consta que no és l'únic que fa la vista gorda a tota la corrupció que hi ha) encara que aquest formós pi tampoc s'hagi pogut salvar! ;(
Descansa, al menys, en Pau, Pi Formós!!!!
Comentaris
Espero me aclares mis dudas respecto a tu comentario pues, la verdad, no lo he entendido! Quizá es que ya estoy muy saturada de todo!!!! ;(
Hace años hicieron algo parecido tras la casa de mis padres, simplemente por evitar que se entrara gente allá, destrozaron un terreno de pinos porque era suyo y si no se podía edificar pues que no lo disfrutase nadie, tal vez así, una vez devastado albergaban la esperanza de que esos permisos llegaran. Ahora está lleno de escombros, lleva años así.
Lo de la lengua es un tema muy delicado, aquí también se viven a veces situaciones parecidas. En mi opinión la lengua está para cuidarla y mimarla puesto que nos da identidad y mientras el fin sea la comunicación, correcta entre las personas, no tiene mayor importancia o sentido la lengua que se emplee. Sin trabas, sin sometimiento. Sé que es un pensamiento muy libre y que en la práctica no es nada fácil, pero al menos trato de vivirlo así.
Un beso inmenso, luchadores!!
Fíjate nosotras si comunicamos siempre como tu dices también! Lo que comentas del terreno que se llenó de escombros también pasó aquí justo después de nacer Saül, aún recuerdo las lágrimas de mi abuela mirando la masacre, soportando el dolor y la impotencia, desde la ventana del comedor! "Tants anys per crèixer i en un matí els han tret tots!" iba diciendo en voz quebrada y temblorosa! Lo recuerdo como si fuera ayer y ya han pasado 19 años y el número de pinos talados supera de mucho los 15 o 20 que mataron aquella triste mañana! ;(
Muchos besos Colo y felicidades, otra vez, por la entrada que has compartido hoy! Agradezco muchísimo también que hables mi lenguaje, que es mucho más que un idioma o lengua, pues me haces sentir muy comprendida y acompañada! Gracias amiga del alma por estar siempre ahí cuando más aliento necesito, me ayudas a calmar ese dolor del alma que tan pocas personas entienden! ;)