Explorem la Natura: Un Camí Ral!


Quan sortim a explorar l'espai natural que ens envolta, en aquest cas el Camí Ral que passa pel terme municipal d' Ullastrell, m'agrada i sempre m'ha agradat explicar les coses com si d'un conte es tractés, tot expressant a la mainada els meus sentiments vers la natura per tal d'encuriosir-los i fomentar la seva il·lusió i motivació per descobrir, investigar i aprendre; ho prefereixo -a limitar-me a explicar, davant d'un llibre, la lliçó que toca de CMN- perquè prioritzo l'aprenentatge empíric i la comunicació, com a mètodes d'ensenyament/aprenentatge més vàlids i eficients per a despertar l'interès i la motivació  dels infants per aprendre, a les programacions i els examens. D'aquesta manera, les seves observacions, interessos, aportacions i espontaneïtat també formen part del nostre procés d'ensenyament/aprenentatge i del nostre recull d'objectius i continguts que se'n deriven.


"Sólo si comunicamos nuestros sentimientos más profundos y nuestro sentir llegamos a inspirar en los demás el amor y el respeto por la tierra. Al compartir con ellos nuestras propias concepciones, estimulamos al niño para que se interne en sus propios sentimientos y percepciones. La confianza mutua y una hermosa amistad se desarrollan entre el adulto y el pequeño" Joseph B. Cornell

Aprenem a comunicar entre nosaltres però també aprenem a comunicar amb la natura a través dels sentits -vista, oïda, tacte, gust, olor i intuïció- i els sentiments que experimentem a través d'ells, tot aprenent a estimar-la i respectar-la des de la receptivitat i la llibertat, per tal d'aprendre'n les seves lliçons, que són les lliçons de vida que ens permeten experimentar, observar i conèixer amb més profunditat i en la seva utilitat, vital i necessària per a tots i totes, el nostre entorn natural, des de la constància i la paciència, que al meu entendre i atenent a l'estructura profunda del seu significat és la pau del ser i la ciència del saber que ens ofereix i mostra la vida. (pau+ciència=paciència) ;) 
Aquesta comunicació instintiva fa que el nen/a necessiti saber i aprendre, de manera que fa preguntes que cal respondre des de la sinceritat i la voluntat d'ampliar els seus coneixements i els seus interessos, fent-los adonar-se de que cada resposta genera noves preguntes si tenim ganes d'aprendre i saber! I els infants en tenen moltes de ganes de saber i aprendre, només cal escoltar-los i deixar-se guiar pels seus interessos.


"No hi ha metes definitives per al coneixement; el progrés del coneixement no és res més que un canvi en el plantejament de les qüestions"
"El saber són les accions. El saber són les vivències. No es prolonga en el temps. Dura un instant"
"Les impressions sensorials són un medi de cultiu més profund que els millors sistemes i mètodes de pensament" Hermann Hesse

La meva actitud d'atenció i observació fa que els respecti el seu joc però mantenint-los atents quan passa algun esdeveniment curiós car la natura és vida i contínuament es manifesta en joiosa dansa, amb orquestra musical inclosa! 
Els faig observar i els faig preguntes com ara, Què faríeu si fóssiu aquell ocell? On aniríeu? Què veuríem si fóssim ell?,... per tal que deixin volar la imaginació, tot empatitzant amb la natura per a valorar-la i aprendre a estimar-la! També els motivo a que inventin històries i contes a partir del que sentim, veiem i aprenem, tot fent-los veure la relació que hi ha entre la natura i la majoria dels contes i pel·lícules animades que coneixen. En certa manera, tracto de que entenguin, des de la sensibilitat i l'amor vers el que ens envolta, que la natura és la font d'inspiració de totes les arts perquè la natura és vida i la vida neix de l'art d'estimar!


"Se pueden enseñar a un niño cuestiones interesantes relativas a las mariposas y las abejas y se le pueden abrir los ojos a los procesos de la naturaleza refiriéndole determinados hechos. Sin embargo, si nos limitamos a esto, el procedimiento será tan poco riguroso como si alguien se sirviese de la Venus de Milo, para realizar un estudio de anatomía.
Una bella narración está destinada a agradar lo mismo que una hermosa estatua o una pintura lograda. Su función en el proceso de la vida es la de proporcionar alegría. Y el resultado que produce la alegría es ese despertar del espíritu que responde a toda percepción de lo verdaderamente bello, en el hombre.
Comunicar alegría, nutrir y estimular el espíritu por medio de ella; ¿no es esta una función esencial del cuento, en la educación" Sara C. Bryant

Mai els espanto, ni tan sols quan algun insecte, aràcnid, rèptil i/o amfibi, principalment, em fa un ensurt i m'espanta a mi. En moments així, m'alerto però mantinc l'autocontrol per no esverar-los ni suggestionar-los, tot positivitzant la situació per a què no tinguin por d'un ser viu que si no el molestem, no ens farà res de res! Passada la situació, els explico, des de la calma i el riure, els meus sentiments de basardes i les vivències i anècdotes viscudes que me'ls han generat perquè entenguin la meva actitud, més prudent que alegre, quan es donen situacions així o de perill on cal ser molt conscient, responsable i prendre precaucions tots plegats!
No vull que les meves pors siguin les seves pors i el fet d'enfrontar-m'hi per no espantar-los, quan es donen situacions determinades, em fa superar-les tot enfortint el meu esperit, les meves capacitats i els meus principis educatius doncs em deixo ensenyar per la naturalitat i la generositat dels infants i per les situacions, que han de ser sempre educatives, que vivim en cada moment estiguem sols o bé acompanyats.


"Hablaré del valor de educar en el doble sentido de la palabra "valor": quiero decir que la educación es valiosa y válida, pero que también es un acto de coraje, un paso al frente de la valentía humana. Cobardes o recelosos, abstenerse. Lo malo es que todos tenemos miedos o recelos, sentimos desánimo o impotencia y por eso la profesión de maestro -en el más amplio sentido del noble término, en el más humilde también- es la tarea más sujeta a quiebras psicológicas, a depresiones, a desalentada fatiga acompañada por la sensación de sufrir abandono en una sociedad exigente pero desorientada. De ahí nuevamente mi admiración por vosotras y vosotros, amiga mia. Y mi preocupación por lo que os -nos- debilita y desconcierta" Fernando Savater

Quan no sé quelcom, els ho dic sense cap sentiment de vergonya,
en primer lloc perquè els faig entendre que no hi ha ningú que ho pugui saber tot, entre altres coses perquè tot el que sabem es pot millorar i perquè ens caldria més d'una vida per a poder aprendre i conèixer, en profunditat, totes les meravelles, espècies i/o llengües per exemple, que hi ha en el nostre planeta;
en segon lloc, però no per això menys raonable, perquè penso que és molt més important ensenyar-los a saber cercar i utilitzar els recursos que tenim a l'abast per a aprendre i per resoldre dubtes, que no pas mentir-los o despistar-los perquè no es pensin que no ho sé! Això si que em faria vergonya fer-ho!!!!
De manera doncs que, després de cada sortida o quan es donen situacions que pregunten i no sé la resposta, ampliem coneixements, tot aprenent a utilitzar els llibres de consulta o de text, les enciclopèdies, atles, internet i/o altres recursos si ens cal experimentar, per exemple.
La principal finalitat de l'educació que intento transmetre'ls és l'adquisició d'hàbits i conductes positives que els afavoreixin el desenvolupament de les seves capacitats innates intel·lectuals, físiques i emocionals i, en conseqüència, el seu esperit crític, autònom i autosuficient per tal de que adquireixin seguretat i confiança en ells mateixos i en el què fan i el per què ho fan.


"Finalmente, la pedagogía misma empezaba a darse cuenta de las lagunas y fracasos de la educación tradicional. No podía ya disimular por más tiempo que la escuela no estaba preparada para cumplir con la tarea que tenía asignada. La complejidad y la dureza crecientes de la vida industrial y comercial que alejan al padre y, a veces, a la madre del hogar familiar, habían favorecido la desintegración de la familia. También se ha ampliado la parte de la educación exigida a la escuela por la sociedad. Sin embargo, los pedagogos, sintiendo el peso de esta responsabilidad aumentada, comprendieron que la escuela que *ha procurado acomodar al niño a la obediencia pasiva, que nada ha hecho por desarrollar el espíritu crítico, que nunca ha favorecido la ayuda mutua*1, era incapaz de formar al hombre autónomo y social del que tanta necesidad tenía la época, mucho más que todas aquellas que le habían precedido. Además de la literartura pedagógica2, hubo colecciones de recuerdos3 y de novelas4 que, con detalle, exponían el fracaso de la educación autoritaria e individualista. Las acusaciones que llenavan estos documentos, poniendo al desnudo las tragedias de niños, fueron confirmadas por un número creciente de suicidios escolares, debidos, en gran parte, a las exigencias de la escuela así como a la falta de comprensión. Como se puede comprobar, en su propia esfera la educación estaba necesitada de una revisión de sus finalidades, procedimientos y métodos." J. R. Schmid
_
1. A. Ferrière, L'Autonomie des écoliers, Neuchâtel y París, 1921 p. 5.
2. Cito sólo una obra que resume los importantes reproches que se pueden formular a la educación tradicional: W. Schohaus, Schatten über der Schüle, Zurich, 1930.
3. Alfred Graf, Schülerfahre, Urteile namhafter Zeitgenossen, Berlín, 1912.
4. Adolf von Grolman, Kind und junger Mensch in der Dichtung der Gegenwart, Berlín, 1930. 

Mantinc una actitud positiva, dialogant i mediadora quan es pot generar algun conflicte, tot ensenyant-los a escoltar-se i a empatitzar, doncs la majoria de vegades es deuen a mals entesos. Els faig entendre la importància que té la comunicació, clara i sincera, dels sentiments i pensaments per tal de poder comprendre i de poder, també, ser compresos pels altres.
I els faig entendre que enfadats i/o nerviosos només perdem el temps fent-nos mal. També els faig veure que enfadar-se i fer morros és poc intel·ligent doncs això qualsevol persona sap fer-ho, ara bé, saber explicar-se i saber escoltar i comprendre els altres només ho aconsegueixen els intel·ligents de debò, és a dir, els i les que aprenen a comunicar i a utilitzar el llenguatge correctament i positiva per fer-se entendre i entendre, tot mostrant-se alegres, amables, feliços i amb ganes d'investigar, viatjar, conèixer, saber, comunicar, compartir, respectar i estimar tota la màgia natural i la diversitat que ens envolta i ens enriqueix a cada instant!


"El lenguaje consistiría en un sistema de reglas en algunos aspectos semejantes a las de la lógica y las matemáticas.
En todo caso, y por su peculiar naturaleza, ambas son discipinas instrumentales que no deben ser enseñadas en si mismas sino que lo importante es aprender a servirse de ellas. En el lenguaje el aspecto más destacado desde el punto de vista escolar es el uso del lenguaje como instrumento de expresión y de comunicación y, sobre todo del lenguaje oral. Lo más importante en la escuela debe ser aprender a utilizar bien el lenguaje y bien quiere decir aquí conseguir que sirva para su finalidad principal: comunicarse con los demás, transmitir estados de ánimo, describir situaciones, comunicar conocimientos, etc. El estudio del lenguaje como objeto escolar, a través de la enseñanza de la gramática, debe ser por el contrario muy tardío y no debe comenzar en sentido estricto antes de los once-doce años, es decir, en el período de las operaciones formales." Juan Delval  


La nostra descoberta del Camí Ral en el tram que passa per Ullastrell! 
Click to play this Smilebox slideshow
Create your own slideshow - Powered by Smilebox
Create a free slideshow

"En el actual mundo superpoblado y de alto consumo, es básico que despleguemos esfuerzos para que los niños no pierdan contacto con la tierra; con sus ritmos naturales, sus estaciones cambiantes, su hermosura y sus enigmas. A decir verdad nada que incremente el amor de los niños por la naturaleza y por la vida será excesivo"
"La inexplicable belleza de una flor. La gracia de un ave que vuela en lo alto. El bramido del viento entre los árboles,... En algún momento de la vida la naturaleza toca al lector, a quien esto escribe y a todos de un modo íntimo y particular. Su misterio infinito se abre ante nosotros con pasmosa pureza para recordarnos que existe una vida más importante que la compuesta por todas las menundencias del hombre.
Nunca he subestimado el valor de esos momentos en que se toca y se penetra dentro de la naturaleza y he podido constatar, por medio de mi experiencia y la de muchos otros, que somos capaces de nutrir este hondo sentimiento hasta que el mismo llega a constituirse en una comprensión verdadera y vital de nuestro lugar en este mundo-"
Joseph B. Cornell

Que gaudiu d'un bon i feliç diumenge d'abril!!!!


Comentaris

Inma ha dit…
Lidia, tu sensibilidad y amor a la naturaleza estoy segura que se la transmites a tus hijos, es una preciosidad como escribes y más como sientes.
Me ha encantado esta entrada. Un beso.
Inma ha dit…
Las fotografías lo transmiten todo y la música que les acompaña también! No te lo he comentado antes porque se estaba descargando!! Besos.
Lídia ha dit…
Muchas gracias, Inma! Tus palabras me llenan mucho y me emocionan!
También me satisface que la entrada te haya gustado pues tus opiniones, por tu conciencia y saber, son importantes para mi!
Amo mucho la naturaleza pues amo la vida y disfruto mucho de ella aunque sea sólo contemplando su belleza y, es cierto, que este sentimiento también fluye en mis hijos porque también aman la vida y vivir pues han aprendido y aprenden a valorar toda la mágia que nos rodea!

Por cierto y ya que comentas lo de la música, estas aplicaciones para hacer slides son muy sencillas de usar y te permiten poner muchas fotografías con la música que tu quieras, además! (Cuando Daniel y Saül eran peques montaba muchos álbums, ahora los tengo que hacer en el ordenador pues las fotos son digitales y con estas aplicaciones disfruto mucho haciendo los montajes ;), es que me encantan las fotos!)
Muchos besos, guapísima!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!