Jocs d'EF no competitus (1)

L’Educació Física Esportiva ha de contemplar una sèrie d’objectius motors, cognitius i de relació i actituds que afavoreixin el desenvolupament integral dels infants. Alguns d’aquests objectius són: 

OBJECTIUS MOTORS

·       Afavorir el desenvolupament de l’infant des de la seva pròpia dinàmica, és a dir, ha d’afavorir-ne el seu creixement, la seva força, destresa, agilitat, els seus reflexes, moviments corporals i, per descomptat, la seva salut mental, emocional i física.

·         Estimular les funcions cardiopulmonars

·         Desenvolupar les capacitats de percepció, d’acció i de superació

·         Desenvolupar i afavorir totes les capacitats motrius

OBJECTIUS COGNITIUS

·    Entendre, acceptar i interioritzar regles de joc (que es poden decidir en el moment de joc fent-los participar de l’elecció)

·       Desenvolupar el pensament tàctic, és a dir, el nen/a va captant i entenent, cada vegada, més informacions que ha de saber utilitzar per a preveure les conseqüències dels seus actes presents, en el futur i per a preveure el que poden fer els altres jugadors/es, per tal de trobar mentalment, el que ha de fer i com s’ha de moure en cada moment per ensortir-se’n de les dificultats sense prendre mal ni fer mal als/ a les altres.

OBJECTIUS DE RELACIÓ i ACTITUDS

·         Afavorir la cooperació i el treball en equip

·         Escoltar i considerar les idees dels/de les altres

·         Evitar l’egocentrisme

·         Fomentar l’ajut mútuo i el valor del mateix

·         Aprendre a actuar amb responsabilitat vers un mateix/a i vers els/les altres

·         Assumir la responsabilitat dels propis actes i les conseqüències dels mateixos

·         Apreciar-se i valorar-se les aptituts entre si, sense competitivitat

·         Saber-se entendre en el joc

·         Assimilar, entendre, acceptar i respectar les normes establertes, sense fer trampes ni picabaralles

·         Aprendre a divertir-se junts i valorar tots els beneficis que aporta el dedicar el temps a jugar i no perdre el temps barallant-se per tonteries

El joc de sempre i no competitiu permet treballar i assolir aquests objectius creant situacions lúdiques, didàctiques i plaents on l’infant jugarà pel plaer de jugar i passar-s’ho bé sense necessitat d’obtenir un premi o una gratificació especial. A més, la quantitat de jocs i activitats que poden fer, perquè s’aprofita més el temps, els permet desenvolupar les capacitats físiques, sensorials i psíquiques que els permeten conèixer-se més a si mateixos a mesura que van reconeixent les seves aptituts i limitacions.

El joc no competitiu, afavoreix la participació de tothom perquè el que més compte és divertir-se junts i passar una bona estona fent exercici físic. Cadascú tracta de superar-se a si mateix, tot valorant els progressos dels/de les demés, sense tractar de superar ni competir amb els/les altres. És una estona d’activitat conjunta, no individualitzada, on es potencia la solidaritat i la bona entesa entre tots/es. Tothom participa tant en les propostes dels jocs com en l’establiment de les regles de joc, tot respectant les aportacions dels/de les altres i respectant, també, la voluntat de voler o no voler jugar, és a dir, sense imposicions ni obligacions.

Els jocs sempre han tingut i tenen un paper molt destacat en totes les cultures i societats perquè hi desenvolupen diferents funcions com ara: les funcions de memòria verbal i musical a través de les cançons que els acompanyen i que es transmeten, oralment, de generació en generació; les funcions sensorials, mentals i motrius que permeten desenvolupar habilitats de precisió, de reacció, de previsió, de concentració, de rapidesa,..; les funcions de sociabilitat i cooperació; les funcions de transmetre aprenentatges positius i necessaris per gaudir de bona salut; les funcions de divertir i motivar aprenentatges i noves descobertes de jocs.

Els infants que aprenen tot jugant sense competitivitat, són nens/es que experimenten, descobreixen, es coneixen en les seves capacitats i limitacions, es superen, es diverteixen, col·laboren, cooperen, participen, es sociabilitzen, es reafirmen, manifesten les seves emocions i sentiments, desenvolupen l’empatia i l’ajut vers els/les demés,..., es construeixen i es cultiven en positiu perquè aprenen dels errors propis i d’altri en comptes d’utilitzar-los per barallar-se o fer la burleta.

El joc de sempre i no competitiu és una actitud educativa que forma part de la quotidianitat, quan està integrat en els hàbits de conducta familiar.

Saltar a corda

Potencia l’agilitat, la coordinació de moviments, l’equilibri i el manteniment d’un ritme, la resistència muscular, la sincronització respiratòria i tota la psicomotricitat del cos, en general. Permet treballar diferents tipus de salts i ofereix diferents possibilitats de joc, molts d’ells acompanyats de cançons com ara si la barqueta es tomba o de enumeracions que també s’aprenen tot desenvolupant la memòria verbal i musical.

Trepitjar peus

Potencia tota la psicomotricitat del cos, la rapidesa en el moviment, l’equilibri en la posició estàtica, els reflexos i l’agilitat motora. Es un joc que permet treballar la importància de no fer-se mal i no prendre mal, tot fomentant l’autoestima i l’estima, sensibilitat i empatia vers el/la persona que també juga. Va acompanyat de la tonada “Que te pi, que te so, que te piso yo!”

Un, dos, tres, pica paret!

Potencia la desinhibició i la lliure expressió corporal. També fomenta el desenvolupament de les capacitats psicomotores, tant en moviment com en posició estàtica i d’equilibri i la capacitat d’observació perquè s’ha d’estar molt a l’aguait i quan toca parar, s’ha de saber veure si algú es belluga. A més a més es completa empaitant-se que, a més de fer-lo més divertit, el dota de més activitat física i motriu.

La carreta

Desenvolupa la musculatura dels braços i els enforteix, tot fent treballar els abdominals. Es treballa el control corporal en quadropèdies i reptacions, els canvis de direcció i sentit en la marxa, la cooperació i cura en el transport entre persones i fomenta l’actitud responsable en relació amb els/les altres.

 

La xarranca

Potencia la coordinació de moviments, l’agilitat i el manteniment de l’equilibri. Permet treballar els salts i la precisió en el caure, per no trepitjar la ratlla, i en el llançament de la pedra. Desenvolupa la musculatura de les cames i les enforteix. Desenvolupa les capacitats de percepció, acció i superació com tots els altres jocs abans esmentats.

 

 

 

 

 

 
Passeu-vos-ho bé, tot jugant i fent exercici com nosaltres, el vostre cos ho agrairà i l'estat d'ànim millorarà!!!!