Estiu actiu: L’estany.

Tenir un estany al jardí és molt agradable i gratificant, sobretot si t’agraden el peixos.

Fer-lo no és gens complicat si tens un espai adequat, ara bé, al principi cal estar-li al damunt fins que es crea el seu propi ecosistema perquè els peixos hi puguin viure bé. Es convenient doncs, posar-hi primer les plantes i prendre’n cura fins que s’adapten al nou espai, abans de posar-hi els peixos.

Les plantes són imprescindibles perquè oxigenen l’aigua i proporcionen aliment i aixopluc als peixos, a més a més, fan ombra i mantenen l’aigua més fresca. També guarneixen l’estany i el propi jardí perquè n’amplien la varietat.

El primer que cal fer, un cop s’ha decidit el lloc per ubicar-lo, és un bon forat, d’uns 2 o 3 metres de llargària i uns 50 cm. de profunditat, com a mínim. Tanmateix, si teniu espai és millor fer-lo més gran i si viviu en una zona on hi neva i hi gela durant el hivern, cal fer-lo més profund doncs així s’evita que es glaci l’aigua del fons.

El següent pas és folrar-lo perquè l’aigua s’hi mantingui. En alguns centres de jardineria hi venen un plàstic especial per estanys que és molt senzill de col·locar. De tota manera, el més important és que sigui un plàstic o un altre material dur, resistent i, sobretot, no tòxic.

Ara cal posar-hi pedres al voltant perquè subjectin el plàstic i embelleixin l’estany. També cal posar pedres al fons de l’estany perquè mineralitzen l’aigua i afavoreixen la formació d’algues que, alhora, serveixen d’aliment pels peixos que, a més, els agraden molt!

Ara només cal omplir-lo d’aigua sense clor. La de pluja va molt bé però si no en teniu es pot fer servir l’aigua de l’aixeta tractada, prèviament, amb un líquid especial per eliminar-ne el clor (es pot comprar en una botiga d’animals).

Com dèiem al principi, es convenient posar-hi primer les plantes i deixar que s’hi adaptin (2 o 3 setmanes) abans de posar-hi els peixos. Cal tenir paciència i esperar perquè l’aigua estigui ben oxigenada i s’hi hagin començat a formar algues perquè els peixos s’hi adaptin bé i hi sobrevisquin car si corres massa a posar-los es poden morir i és trist i disgustant.

Oi que és senzill?

El manteniment d’un estany no és gens costós, només cal mantenir-lo net i ple d’aigua. A l’estiu, sobretot, cal anar-lo omplint sovint perquè l’aigua s’escalfa i, per tant, s’evapora més; ambdues coses són nocives pels habitants de l’estany donat que, per una banda, l’aigua calenta podria matar els peixos perquè tenen la sang freda i necessiten que l’aigua tingui la mateixa temperatura que els seus cossos i d’altra banda, l’estany podria perdre massa aigua i les plantes també moririen.

Un estany és agraït perquè és fàcil de cuidar, li dóna un altre aire al jardí i observar nedar els peixos és divertit i relaxant. A més s’aprenen moltes coses sobre ells perquè podem veure com viuen i com actuen en el seu habitat. Un altre dia ens entretindrem parlant sobre ells, tot explicant les coses que hem après i les que anem aprenent.

Avui, després de netejar-lo, omplir-lo i observar els peixos, que sempre venen perquè saben que els hi tirem menjar, hem trobat un gripau blau de joguina que se’ns havia extraviat entre les hortènsies. Ens ha fet molta gràcia, tot i que és força lletjot, perquè justament ahir els havia estat ensenyant a cantar el Gripau Blau perquè l’Henoch i el Pau volien saber a què es refereix la cançó de la sèrie de dibuixos “Gat i Gos” quan diu: “(...) no és de color blau ni un gripau (...)”.  I hem pensat que el lloc més adient pel nostre gripau blau amb la granoteta verda al damunt, era l’estany. Així doncs, l’hem netejat i l’hem posat damunt de la jonça, darrera els nenúfars, fent de “guardià”.

Hem adjuntat la cançó perquè és força alegre, divertida, fàcil d’aprendre i ens va bé tenir-la en el bloc. Si us ve de gust escoltar-la, cliqueu en l'enllaç! 
Nosaltres ahir la vam llegir, escoltar i comentar per entendre-la bé i, en conseqüència, aprendre-la millor.

Avui hem observat força els peixos però també hem estat observant una bona estona, des de la finestra de l’habitació del Pau i l’Henoch, aquest colom que ens ha vingut a visitar però, sobretot, a menjar!