Estimant la vida i la llibertat

" La guerra  (de La creació d'Eva i altres contes ) prové del conte meravellós, amb una estructura de rondalla, palesa, per exemple, en la tècnica introducctòria ("Hi havia en un llogarret...,", "Una vegada qui sap qui...") o en les màximes populars inserides ("Qui no té seny, no té por"). També, com en les rondalles, té la seva moralitat, plasmada a través d'un tema ja clàssic en la literatura de tots els temps: l'oposició seny-simplicitat i l'avantatge d'aquesta pel que fa al descobriment de les veritats últimes de les coses. En aquest conte, el boig és l'únic que, privat de la "lògica" social per la seva manca de seny, s'adona de la veritat, de la bestiesa de la "convenció" de la guerra; cosa que els altres, en canvi, no poden veure perquè saben, prèviament, en què consisteix la cosa i no se'ls ha acudit mai de qüestionar-la." Maria Campillo La guerra Hi havia en un llogarr...

Així com el continu aprenentatge i millora de les feines de l'hort ( aspectes educatius i objectius didàctics del treball de l'hort ) és important quan es pren una opció de vida més natural, ecològica i autosuficient, també ho és el treball educatiu i didàctic pel manteniment i la cura del jardí, en general i de les plantes d'interior. Els jardins, a diferència de l'hort que està més destinat al conreu d'aliments, són espais on s'hi procura crear un ambient acollidor i embellit de color i aromes per a poder-lo gaudir, sobretot, en les estones de descans i repòs, en agradable i agraïda solitud i/o en companyia de la família i amics/gues. Atendre el jardí i prendre'n cura, per tant, és una de les nostres "missions", sobretot en aquesta època (primavera-estiu) que tot brota, floreix i desperta a la Vida!  És en el jardí on hi tenim els fruiters i els altres arbres que ens procuren fresques ombres i oxigen, tot atraient els diferents tipus d...

El miedo  Ese largo y angustioso escalofrío que parece mensajero de la muerte, el verdadero escalofrío del miedo, sólo lo he sentido una vez. Fue hace muchos años, en aquel hermoso tiempo de los mayorazgos, cuando se hacía información de nobleza para ser militar. Yo acababa de obtener los cordones de Caballero Cadete. Hubiera preferido entrar en la Guardia de la Real Persona; pero mi madre se oponía, y siguiendo la tradición familiar, fui granadero en el Regimiento del Rey. No recuerdo con certeza los años que hace, pero entonces apenas me apuntaba el bozo y hoy ando cerca de ser un viejo caduco. Antes de entrar en el Regimiento, mi madre quiso echarme su bendición. La pobre señora vivía retirada en el fondo de una aldea, donde estaba nuestro Pazo solariego, y allá fui sumiso y obediente. La misma tarde que llegué mandó en busca del Prior de Brandeso para que viniese a confesarme en la capilla del Pazo. Mis hermanas María Isabel y María Fernanda, que eran una...

Seguint les nostres rutes pel nostre entorn geogràfic per a poder conèixer millor el medi social i natural que ens envolta, ahir vam visitar Mura (Bages), un bell poblet medieval on qualsevol raconet és bo per fer-hi créixer i florir les plantes i flors!!!! ;) El poble  Mura, com molt bé comenten l'Henoch i el Pau, és un poble antic i molt bonic perquè té una vegetació i una fauna molt diversa. Les places i els seus petits carrerons que pugen i baixen, plens de testos amb flors, arbres, heures i curiosos detalls per tot, conserven tot l'encant de l'edat mitjana amb les parets, murs, porxades, fonts i arcs de pedra, que et deixen bacabadat a cada pas! Només arribar, ens vam aturar a la plaça per contemplar les moltes papallones que gaudien de les madures móres que ofereixen ufanoses les dues moreres, que ens van fer bona ombra per refer-nos de la calor del viatge hagut, per la pintoresca carretera de curves, que hem de rodolar per poder arribar al pobl...