No són els camins...

No són els camins sinó la manera de caminar-los els que fa que alguns/es n'admirem i gaudim la seva salubritat, bellesa i màgia, tot aprenent sempre de les sàvies ensenyances que ens aporta la Natura quan l'aprenem a observar, atenent als seus canvis i a tot el coneixement, benestar i pau que ens transmet quan sabem escoltar-la amb i en tots els sentits, parant molta atenció a tots ells per no caure en l'error de desaprenendre a escoltar-nos el cos i el nostre interior a través de les sensacions i emocions que experimentem a través dels sentits. Aquest caminar pels camins, encara que siguin urbans, ens fa també entendre moltes coses sobre la societat en la que vivim i els comportaments incívics d'algunes persones que també transiten els mateixos camins i en van deixant el seu rastre amb les deixalles que tiren pel terra (envoltoris d'aliments industrials, plàstics, tovalloletes humides i llaunes, principalment) i la bellesa que van trepitjant amb les seves petjades, motoritzades moltes vegades, que fa respirar la mort que provoca en els boscos, sobretot els propers a zones urbanitzades.

Una part molt important de la feina educativa és acompanyar els infants i adolescents, al llarg del seu procés maduratiu, per a què valorin la importància de la Vida entenent que Tot i tots/es formem part d'un equilibri natural i vital per viure que no podem destruir, contaminar ni embrutar més perquè aquest caminar, egoísta i incívic, desequilibra l'equilibri natural, tot fent mal i fent-se mal sense usar les paraules màgiques, a més! I en no veure la Màgia de la Bellesa i tot el que ens aporta, la fan desaparèixer. Però com que també hi ha qui camina estimant i valorant la vida, tot transmetent aquest amor, valors i civisme, aquesta Màgia torna amb el seu caminar contemplatiu i respectuós que va recollint, a més, les porqueries i deixalles que va trobant pels camins...

No són el camins sinó la manera de caminar-los i el exemple que en donem als infants i adolescents amb els nostres valors i actituds com a adults. 

Segons com caminen els pares i mares, caminen els fills/es...

Segons com caminen els/les mestres, caminen els/les alumnes...

Caminem donant exemple, no lliçonetes, i carinyo i estima, no "collejas", que tots i totes hi sortirem guanyant! ;)

"És meravellós el que brinda l'amor, també en l'art. Té la virtut d'aconseguir el que l'educació, l'intel·lecte i la crítica no són capaços d'haver, uneix coses que estan molt allunyades i apariona el més antic amb el més nou. Venç el temps relacionant-ho tot amb el seu propi centre. Ell tot sol dóna seguretat, i té la raó justament perquè no vol tenir-la.
La felicitat no és res més que amor. Qui sap estimar és feliç."

Hermann Hesse, Lectures per a minuts.

Gràcies Miriam per aquesta bonica foto! :)

Repetirem!!!