La llegenda de sant Jordi i un poema d'en Sagarra!

Il·lustració: Iraida Llucià Bagüés



De la llegenda de Sant Jordi se n'han fet moltes adaptacions, sobretot per a treballar-la amb els infants. Aquesta que transcriuré a continuació és la breu adaptació que en va fer en Jordi Vinyes l'any 1986 i que va ser editada per La Galera, S.A. Editorial dins de la col·lecció La sirena.

La llegenda de sant Jordi
Temps era temps, en un país molt llunyà, hi havia un drac monstruós.
Aquella bèstia que feia por de veure, podia caminar, nedar i volar.
El drac matava i s'empassava tot el que trobava davant seu: ramats d'ovelles i bous i cavalls, i també homes i dones i nens.
I destrossava les cases.
Perquè no fes tant de mal a tothom, el poble decideix donar-li per menjar un parell de bens cada dia. I quan s'acaben els bens, li donen bous i cavalls i altres animals.
Però arriba un dia que ja no queda cap animal i, llavors, el poble acorda que, abans que no mati tothom, cada dia per sorteig, li donaran una persona perquè se la mengi.
Un dia toca la mala sort a la filla del rei.
El rei no en tenia cap més de filla i estava desesperat. No volia lliurar-la al drac però el poble li va exigir que fes com tothom. 
Sinó el drac se'ls menjaria a tots. 
Van portar, doncs, la princesa davant del drac...
Però quan el drac obre la boca per menjar-se la princesa, apareix sant Jordi dalt d'un cavall blanc.
Sant Jordi mata el drac d'un cop de llança.
De la sang del drac, neix un roser de roses vermelles. Sant Jordi dóna una rosa a la princesa en senyal d'amor.
Tothom està molt content.
La gent crida:
- Visca sant Jordi!
Sant Jordi puja dalt del seu cavall blanc i se'n va somrient.

Això és una llegenda. Les llegendes no cal que siguin veritat, n'hi ha prou que siguin boniques.


Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Bona Diada, aquest proper dimecres 23 d'abril!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!