Contes d'arreu del món: Un conte turc!

Plat turc (Viatge Turquia 1990)

"Un dels personatges més cèlebres de Turquia és Nasreddin Hodja. Ho és tant, de famòs, que les seves fetes i dites s'han anat repetint de boca en boca des del segle XIII fins avui. I què és el que l'ha fet tan famós? La seva picaresca. L'humor, el seny, el candor, la ingenuïtat, la murrieria i la sornegueria de Nasreddin formen el retrat psicològic, complex i fascinador, d'una persona que va existir realment. Nascut a Hortu (Sivrishar) en una data imprecisa, morí el 1284 a Aksehir (Konya), on la seva tomba és font de pelegrinatges reverents. Fill d'un imam, va seguir cursos de teologia islàmica amb dos sufís de gran reputació, i, una cosa rere l'altra, fou imam (predicador), cadi (jutge) i educador. Les anècdotes que fan referència a la seva vida no tenen ni fi ni compte, i segurament no basta una existència per acomplir-les totes. És a dir, que se n'hi imputen més de les que en va fer. Tant se val! Expliquem-les a tort i a dret, per passar una bona estona en la seva companyia. Al cap i a la fi, fou mestre, i de mestres amb bon humor n'hi ha pocs.
Les anècdotes que presentem aquí estan extretes del llibre Nasreddin Hodja, Istambul: Net Turistik A.S. (1996), (...). En les fonts originals les anècdotes són molt breus, sovint en forma de diàleg, perquè l'última frase adquireixi més força.
Aquí n'hem enfilat set -tantes com dies de la setmana- i les hem encadenades en un crescendo que correspongui un xic a la seva biografia, a fi que els possibles oients d'aquest relat s'enamorin del personatge."
Teresa Duran

La setmana de Nasreddin Hodja

Dilluns: La sopa d'ànec 
Heus aquí que un dilluns, en Nasreddin Hodja tenia molta, molta gana. Per fer-se-la passar, se'n va anar a passejar a la vora d'un estany.
Un estol d'ànecs hi nedava tranquil·lament.
Tot observant-los, en Nasreddin va començar a pensar quin àpat suculent no faria si n'atrapava un.
I, amb aquestes intencions, s'hi va apropar, va allargar la mà i... Fffuit!, els ànecs van volar ben lluny d'allí.
Decebut, en Nasreddin, es va ficar les mans a la butxaca i es va sorprendre de trobar-hi un crostó de pa sec. 
Resignat, va asseure's a la riba i va començar a sucar el pa dins l'aigua i a rosegar-lo fent grans "Mmm! Ah! Mmm!" de satisfacció.
Un pagès que passava per allí, tot estranyat, li va preguntar:
- Es pot saber què fas, que hi trobes tant de gust?
- Oi tant! Menjo sopa d'ànec!
Dimarts: L'olor dels somnis
Tot i així, en Nasreddin no devia quedar gaire tip perquè aquella nit no va parar de somniar plats calents, viandes sucoses i sopes fumejants.
Es girava i regirava dins el llit i la seva dona el sentia remugar: "Ah, si pogués tastar-ne un gran tassó!".
Però d'on podia treure un tassó de sopes si aquella era una de les cases més pobres i escurades de la vila? No hi fa res, en Nasreddin vinga somniar banquets!
Tant que, de bon matí, el fill del veí va trucar a la porta de casa de Nasreddin.
- Toc-Toc! El meu pare us saluda i us demana un xic de sopa - va dir el minyó (perquè heu de saber que un dels bons manaments de Mahoma diu que cal compartir amb els pobres el propi menjar, quan n'hi ha).
- Ves si és estrany! El meu veí ha sentit l'olor dels meus somnis! - va exclamar en Nasreddin.
I va fer passar l'infant i van somniar plegats.
Dimecres: Ximplet o imbècil
Tanmateix, el dimecres, com que havia fet la sega del seu petit pam de terra, en Nasreddin va dur el seu saquet de blat a moldre.
El moliner va buidar el blat de Nasreddin en una senalla i li va dir que s'esperés, que aquell dia hi havia cua, perquè els rics del poble també duien el blat al molí.
Mentre esperava que el moliner molgués el seu gra, en Nasreddin, va observar les grans piles de sacs de farina que s'acumulaven al voltant de la mola. I va tenir una idea.
Va agafar un grapadet de farina d'un d'aquells sacs plens a vessar i la va entaforar en el seu sac buit. I després, un altre d'un altre sac, i un altre, i un altre, i de tots els sacs n'agafava un grapat de farina.
Quan el moliner va veure què feia en Nasreddin, el va escridassar:
- Es pot saber què fas?
- Ai, senyor! És que sóc una mica ximplet i faig la primera cosa que em passa pel cap! - va dir en Nasreddin per justificar-se.
El moliner que no va quedar gens convençut amb aquestes raons, va replicar.
- I per què només omples el teu sac i no el dels altres?
- Perquè en aquest cas jo no seria una mica ximplet, sinó un bon tros de gran imbècil!
Dijous: Gat amagat
Potser algú pot pensar que en Nasreddin s'havia comportat el dimecres com un pispa, però la seva dona, que era molt bona dona i molt amorosa, va atribuir-ho al bon manament de Mahoma, que obliga els rics a compartir amb els pobres allò que tenen.
Disposada a no ser menys creient que el seu espòs, va decidir que ella repartiria entre totes les persones pobres del barri tot el menjar que en Nasreddin duria a casa seva, i que ho faria amb gran discreció, perquè ningú pogués titllar-la d'ostentació de béns.
De manera que mentre en Nasreddin duia a casa farina, dàtils o figues per la porta del davant, la seva dona repartia , per la porta del darrere, figues, dàtils o farina entre els més pobres. I quan en Nasreddin, mort de fam, li preguntava on era la teca que ell s'escarrassava d'obtenir, ella responia que se l'havia menjada el gat.
Aquell dijous, en Nasreddin estava més content que un gínjol perquè el carnisser li havia regalat una cuixa de cabrit de cinc quilos, i ja se li feia la boca aigua de pensar en el rostit que es menjaria per sopar.
Es va ben retallar la barba, es va ben empolainar i es va asseure a taula esperant la cuixa de cabrit. Però a taula només hi havia pa i olives!
- On és la carn que ha entrat en aquesta casa de bon matí? - va preguntar Nasreddin a la seva dona, amb un to ple de suspicàcia.
- Se l'ha menjada el gat... - va respondre ella, fidel als seus principis de discreció.
En Nasreddin estava a punt d'enrabiar-se de debò, però veient la mirada atemorida de sa dona, va endevinar-ho tot, i, per no fer-la quedar en ridícul ni ficar-la en un compromís, va dir-li:
- Doncs porta'm ara mateix el gat i les balances.
Va arreplegar el gat i el va pesar. Feia exactament cinc quilos.
- Ajuda'm, doncs, perquè em dec fer vell i no hi veig bé: Si aquest és el gat, on és la cuixa? I, si aquesta és la cuixa, on és el gat?
Divendres: Els sermons de Nasreddin
El divendres és el dia sant dels mahometans, un dia dedicat a la pregària i a la saviesa de les paraules del Profeta.
Com que, amb totes les seves fetes i dites, Nasreddin havia guanyat fama de savi, havia esdevingut l'imam de la seva mesquita.
Aquell divendres li tocava fer el sermó.
Un cop reunida tota  l'assemblea dels creients, Nasreddin va preguntar-los: 
- Avui, sabeu quin és el tema del meu sermó?
- No, que no ho sabem - van respondre els fidels.
- Si no ho sabeu, què voleu que us digui?
I va baixar de la trona i se'n va anar.
El divendres següent els va fer la mateixa pregunta, i aquesta vegada l'assemblea, previnguda, va respondre:
- Si que ho sabem.
- Si és així, no cal que us digui res més.
I Nasreddin va baixar de la trona i se'n va anar.
A la sortida de la mesquita, els homes es van aplegar i van decidir que si la setmana següent en Nasreddin els feia la mateixa pregunta, la meitat respondria que sí i l'altra meitat, que no, a veure si el nou imam els feia el sermó d'una vegada.
El tercer divendres, Nasreddin Hodja els va tornar a preguntar:
- I avui, sabeu el tema del meu sermó?
Llavors, la meitat dels aplegats va dir que sí i l'altra meitat, que no.
- Doncs, si és així - va replicar Nasreddin -, que els que ho saben l'expliquin als que no ho saben.
I és que en Nasreddin Hodja tenia una manera ben especial de fer sermons.
Dissabte: La justícia de Nasreddin
No es pot ser savi sense ser just. La reputació de savi de Nasreddin també li va fer guanyar fama de just i el va fer jutge.
I vet aquí que aquell dissabte, al mercat d'Aksehir, un pobre home es va apropar a una parada de carn a la brasa, atret per la bona olor que en sortia. S'estava allí, dret, rosegant un crostonet de pa sec, i ensumant amb totes les seves forces aquella oloreta tan bona.
El venedor, tip de tenir-lo allí al davant com un estaquirot, va acabar exigint-li'n el preu d'una ració.
I com que el pobre home va protestar d'allò més pel fet que volguessin cobrar-li una cosa que no havia menjat, es va armar un guirigall de no dir dins del mercat, i tots dos van acabar davant d'en Nasreddin perquè jutgés el seu afer.
Nasreddin va escoltar els dos litigants pacientment, i al capdavall va dir al pobre:
- Dóna'm tots els diners que portis a sobre.
Molt espantat, aquell pobre va allargar a en Nasreddin, el jutge, els quatre centimets que posseïa.
Nasreddin els va comptar un per un, fent-los dringar al palmell de la seva mà. I, un cop va haver fet aquesta comèdia, va preguntar al venedor:
- Has sentit el dringar d'aquestes monedes?
- Si, senyor jutge.
Llavors, Nasreddin, tot tornant els diners al pobre, va sentenciar:
- Ara esteu en paus. Aquell que ven fum de vianda és just que cobri amb dringar de monedes... I prou!
Diumenge: El dret a menjar
Entre unes coses i unes altres, en Nasreddin s'havia anat fent molt popular, i un bon dia, un diumenge, finalment el van convidar a un gran sopar que es feia al palau més ric de la ciutat.
En Nasreddin se n'hi va anar amb la seva túnica de cada dia, empès pel desig de menjar bé. Però quan va arribar a les portes de palau, ningú no li va fer cas, ni li van dir ase ni bèstia, ni tan sols l'hi van deixar entrar.
Empipat, se'n va tornar cap el seu barri, i va demanar al sastre que li deixés una túnica i un mantell nous. I un cop guarnit com un paixà, va tornar a fer via cap a palau.
Aquest cop el guàrdies li van fer una gran reverència i l'amo de la casa el va instal·lar al lloc d'honor, amb molt de respecte i afalacs.
L'àpat, suculentíssim, va començar, però l'amfitrió va quedar tot astorat en veure que Nasreddin, a cada plat, sucava a la safata la màniga del mantell de pells que portava, i li deia:
- Menja, bonica meva, menja que és bo, atipa't boniqueta...
Finalment, l'amo del palau no es va poder retenir més i va preguntar a Nasreddin:
- Hodja, per què suques la màniga al plat?
- Oh, com que les atencions i les viandes que menjo es deuen als meus vestits i no a mi, em sembla que ells també hi tenen dret, a tastar-ho tot...
Teresa Duran 
Quinzemons: Recull de contes interculturals per a l'escola. Ed. Graó.

Nasreddin Hodja (Imatge trobada a Google)

Comentaris

Anònim ha dit…
We're a group of volunteers and opening a new scheme in our community.
Your website provided us with valuable information to work on.
You've done a formidable job and our whole community
will be grateful to you.

Look into my homepage; Telecharger Gta 5 Pc
Anònim ha dit…
Today, I went to the beach with my children.
I found a sea shell and gave it to my 4 year old daughter and said "You can hear the ocean if you put this to your ear." She put
the shell to her ear and screamed. There was a hermit crab inside
and it pinched her ear. She never wants to go back!
LoL I know this is entirely off topic but I had to tell someone!



Also visit my page - telecharger Gta 5 Pc

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!