Contes per treballar valors: La princesa Ratolina!

La princesa Ratolina és un conte oriental que ens ajuda a fer entendre la mainada que el veritable "poder i riquesa" es troben en la humilitat, la senzillesa, l'esforç i la força de voluntat! Comentar el conte i atendre a les preguntes que els infants fan i es fan després d'haver-lo escoltat és força important i fonamental per a treballar aquests valors i treure'n un bon profit del conte! ;)
Com passa en gairebé tots els contes, d'aquest també n'hi ha més d'una versió i la que jo explicaré aquí és la primera que vaig conèixer per veu del meu pare, fa ja molts anys, i la que tantes vegades he explicat als meus fills i a molts d'altres infants, per això, a dia d'avui, aquesta és la meva particular versió d'aquella primera versió que, essent ben petita, el meu pare m'explicà.


La princesa Ratolina
Vet aquí una vegada que, en un arrossar que hi havia a prop d'un turó d'un indret de la Xina, hi vivia un ratolí molt adinerat a qui nomenaven Ratolinot. En Ratolinot tenia una filla, la seva princeseta Ratolina, que era una ratolina molt bonica i alegre que, segons el seu pare, es mereixia el millor marit del món i, segons el seu parer, el millor marit del món només podia ser el personatge més poderós del món. En Ratolinot, tot sigui dit, era un ratolí amb aires de grandeses que volia ser més poderós i més ric del que ja era, per aquest motiu va decidir que ja havia arribat el moment de casar la seva filla i anar a cercar el seu pretendent.
Així doncs, va ordenar que preparessin l'equipatge necessari per emprendre el llarg viatge i es va acomiadar de la seva filla prometent-li que aviat tornaria per a preparar i organitzar els afers nupcials. I així se'n va anar tot content i animat, però deixant trista la Princesa Ratolina perquè estava enamorada d'un ratolí, jove i pagès, que vivia en el turó que es veia des de la finestra de la seva cambra, on ella s'hi passava les hores tot observant-lo i somniant una meravellosa vida amb ell. I només ho somniava perquè sabia de sobres que el seu pare no consentiria mai que un "simple" pagès es casés amb ella; ella que era la Princesa del seu regne en l'arrossar!
En Ratolinot, mentrestant, ja havia arribat a casa del Sr. Jutge perquè, segons ell, el Jutge era l'home més poderós del món per ser qui decidia les lleis i les feia complir. 
- Sr Jutge - li va dir - donat que ets l'home més poderós del món, vinc a demanar-te si et voldries casar amb la meva filla, doncs per a mi seria tot un honor!
El Sr Jutge, que era un ratolí molt honest i savi, se'l va mirar sorprès i es va posar a riure sorollosament.
- Amic meu, agraeixo de bon cor el teu elogi i el teu oferiment però no seria just perquè jo no sóc, ni de bon tros, l'home més poderós del món.
En Ratolinot es va quedar bocabadat i va preguntar:
- Em podries dir qui és, doncs?
- I tant! - va fer el Sr Jutge - El més poderós del món és el Sol perquè si ell s'apagués, tots moriríem congelats i en la foscor més absoluta, sense poder-hi fer res!
- Quanta raó teniu! Aniré a veure el Sol!
En Ratolinot es va acomiadar del Sr Jutge, tot agraint-li la seva noblesa i saber, i va fer cap l'horitzó on es ponia el Sol per a poder parlar amb ell. Quan va arribar, el Sol estava a punt d'anar a dormir però se'l va escoltar amb molta atenció perquè no acostumava a rebre moltes visites i li venia de gust xerrar una estona abans d'anar al llit. 
- Sr Sol - va fer en Ratolinot donat que ets l'home més poderós del món, vinc a demanar-te si et voldries casar amb la meva filla, doncs per a mi seria tot un honor!
El Sol se'l va mirar amb tendresa i li va dir:
- No sé pas d'on ho has tret això que dius però no és pas veritat perquè jo en conec un altre que encara és més poderós que jo!
- I em podries dir qui és?
- El Núvol perquè quan ell se'm posa al davant i em tapa, jo no hi puc fer res per lluir-me i l'única cosa que faig és esperar a que se'n vagi per a poder tornar a mostrar la meva alegria i el meu somriure, tot acaronant la Terra amb la meva llum i calor!
En Ratolinot es va acomiadar del Sol, tot agraint-li la seva existència, i se'n va anar vers la plana per a parlar amb el Núvol que hi havia baixat a fer un tomb, com cada tarda feia en aquell indret, fred i humit, d'aquelles valls envoltades de muntanyes i turons.
Va trobar el Núvol descansant damunt l'herba, que deixava ben mullada, i li va dir:
Donat que ets l'home més poderós del món, vinc a demanar-te si et voldries casar amb la meva filla, doncs per a mi seria tot un honor!
- L'honor és meu encara que no pugui acceptar el vostre bonic oferiment perquè el Vent és molt més poderós que jo! Quan ell arriba, les seves bufades sempre em fan marxar i... cap on ell vol, a més a més, perquè per ell sóc lleuger com una ploma!
- Tens raó - va fer en Ratolinot tot acaronant-se els seus llargs bigotis. Aniré a trobar el Vent!
En Ratolinot es va acomiadar del Núvol, tot agraint-li el seu frescor i la seva franquesa, i se'n va anar vers les terres del nord per a trobar el Vent i poder així parlar amb ell. 
Va trigar dos dies en arribar a la costa nord on hi bufava el Vent i quan el va veure li va dir cridant ben fort perquè el podés sentir, mentre esbufegava d'esgotament perquè ho va haver de repetir tres vegades doncs el Vent, concentrat en les seves sorolloses bufades, ni se n'havia adonat que el ratolí Ratolinot era allí: 
- Poderós Vent del nooooord! Donat que ets l'hoooome més poderóooos del móoooon, vinc a demanaaaar-te si et voldriiiiiies casaaaar amb la meeeeva fiiiiilla, doncs per a mi seriiiiia tot un honoooor!
- Ha, ha, ha! - Va fer el Vent fent-ho tremolar tot! - El més poderós del món dius??? Sàpigues doncs que aquest qui busques no sóc pas jo perquè és un Turó que hi ha anant cap el sud i que no em permet veure que hi ha més enllà de la seva vessant nord perquè mai em deixa passar i jo, per més que bufi, no hi puc fer res per travessar les seves parets! 
- Mmmm! - Va fer en Ratolinot amb un ample somriure - Aniré doncs a parlar amb aquest Turó i, fins i tot, m'anirà bé perquè viu al costat de casa meva! 
En Ratolinot es va acomiadar del Vent, tot agraint-li la seva sinceritat, i va fer camí cap a casa, ben content i eixerit, perquè coneixia de sobres aquell Turó que tantes vegades havia recorregut des que era ben petit! 
Quan va arribar als peus del Turó, li va dir amb veu clara i ferma:
- Turó, he estat viatjant molts dies per a poder trobar el que m'agradaria que fos el marit de la meva filla, la Princesa Ratolina, i les veus dels més savis i poderosos m'han portat fins a tu, voldries, per tant, ser tu el seu marit? Per a mi seria tot un gran honor! - va afegir ben contundent i convençut de que per fi ja havia trobat el personatge que buscava.
El Turó es va quedar perplex doncs coneixia en Ratolinot des que era ben petit i mai encara li havia dit ni proposat res del que ara li estava dient! De fet, el Turó ni s'ho hauria imaginat que aquell dia podés arribar però vet aquí que ja havia arribat! 
- Per què no em contestes? - va preguntar en Ratolinot veient que el Turó no deia res.
- És que no m'ho esperava que em diguessis això i t'he de dir que és de molt agrair; per aquest motiu doncs, et diré també que tu i jo en coneixem un que és encara més poderós que jo i, estic segur, que mai endevinaries de qui es tracta!
- Digues-m'ho ràpid, si us plau, que estic molt impacient per saber-ho! - va exclamar el ratolí.
- En Ratolino, el pagès! Que et sembla? - va fer el Turó amb un somriure fresc, tot observant quina cara de babau posava el seu amic.
- En Ratolino el pagès has dit? I per què és ell l'home més poderós del món? Què t'ho fa pensar i dir?
- Molt senzill - va dir el Turó - ho entendràs de seguida que t'ho expliqui. En Ratolino té l'hort i el jardí cada dia més gran perquè és un ratolí molt generós, treballador i matiner que gaudeix molt la feina que fa, tot compartint la collita amb la seva família i amics quan el venen a veure.
- I això que hi té a veure? - va preguntar en Ratolinot una mica estranyat.
- Doncs que de tant cavar i cavar, em té l'esquena baldada i plena de solcs!
- Entenc, entenc! - va fer en Ratolinot acaronant-se els bigotis, tot pensant seriosament. I..., de sobte, es va posar molt content perquè va recordar que la seva filla quan era petita jugava molt amb en Ratolino perquè la tractava molt bé i la feia riure molt mentre ell, en Ratolinot, i el pare d'en Ratolino xerraven després de jugar la seva partideta d'escacs! Quins temps més tranquils i bonics eren aquells! - va sospirar.
Cada vegada més content i entusiasmat pels records, va acomiadar-se del Turó, tot agraint-li la seva amistat i el retorn dels records oblidats, i va anar directe a la cabana d'en Ratolino.
Quan va arribar, el va trobar cantant dolces melodies amb la seva guitarra doncs, quan es ponia el Sol, sempre cantava en la porxada, mirant fixament i en la llunyania la petita llum de la finestra de la cambra de la Princesa Ratolina per poder veure-hi la seva silueta quan ella s'hi recolzava, tot somniant poder viure, algun dia, al seu costat. 
- Bona nit! - va saludar en Ratolinot.
- Bona nit Sr Ratolinot! - va contestar el pagès deixant amb compte la guitarra
- A què es deu tan honorable visita?
- Vinc humilment a demanar-te si voldries ser el marit de la meva estimada filla, la Princesa Ratolina.
Tan gran va ser la sorpresa i l'emoció que en Ratolino va sentir, que no se'n sabia avenir. 
- Oh! Per a mi seria meravellós sempre i quan ella hi estigués d'acord, és clar! - Va xiuxiuejar tímidament.
Quan la Princesa Ratolina se'n va assabentar no s'ho podia creure! Ho havia desitjat tant, sobretot quan li arribaven els sons de les seves melodies, trencant el silenci de les nits estrellades d'aquell estiu!
La boda va ser senzilla però plena de divertides anècdotes i riures perquè tots s'ho van passar d'allò més bé i estaven molt però que molt contents. A més, van menjar àpats d'allò més bons perquè totes les verdures i fruites eren formoses i sanes com l'hort i el jardí d'en Ratolino, el pagès!
I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos!
Adaptació del conte: Lídia Sinués



Una altra versió força bonica i, a més, musicada d'aquest conte és la adaptació que n'ha fet en Dani Miquel.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!