Contes per a treballar valors: Jaume de Vidre!


Jaume de Vidre
Una vegada, en una ciutat molt llunyana, va néixer un nen transparent. Es podia veure a través del seu cos com es veu a través de l'aire o de l'aigua. Era de carn i ossos, i semblava de vidre, però si queia no es trencava pas a bocins, sinó que com a màxim li sortia al front un nyanyo gros i transparent.
Es veia batre el seu cor i es veia lliscar els seus pensaments com si fossin peixets de colors a dins la peixera.
Una vegada, sense voler, el nen va dir una mentida i, de seguida, la gent va poder veure com un globus de foc a través del seu front: va dir la veritat i el globus de foc va desaparèixer. De manera que durant tota la resta de la seva vida ja no va dir més mentides.
Una altra vegada, un amic seu li va confiar un secret i, tot seguit, va veure un globus negre que li rondava dins del pit sense descans i el secret va deixar de ser-ho.
El noiet va créixer, es va tornar un jove i després un home, i qualsevol podia llegir els seus pensaments i endevinar les seves respostes, quan li feien preguntes, abans no obrís la boca.
Es deia Jaume, però la gent l'anomenava Jaume de Vidre, i l'estimaven per la seva lleialtat i, al seu voltant, tothom esdevenia amable.
Un dia, en aquell país, va pujar al poder un ferotge dictador, i va començar un període d'abusos, d'injustícies i misèries per al poble. Aquell qui gosava protestar desapareixia sense deixar rastre. Aquell qui es revoltava, era afusellat. Els pobres eren perseguits, humiliats i trepitjats de mil maneres diverses.
La gent callava i patia per por a les conseqüències.
Però en Jaume no podia callar. Fins i tot sense obrir la boca, els seus pensaments parlaven per ell: era transparent i tothom llegia en el seu front les idees de despit i de condemna per les injustícies i les violències del tirà. D'amagat, després, la gent repetia els pensaments d'en Jaume i recobrava l'esperança.
El tirà va fer arrestar en Jaume de Vidre i va manar que el tanquessin a la presó més fosca.
Però aleshores, va passar una cosa extraordinària. Les parets de la cel·la on hi havia en Jaume engarjolat es van tornar transparents, i després també les altres parets de la presó i, fins i tot, les espesses muralles exteriors. La gent que passava pels voltants de la presó veia en Jaume assegut en el seu escambell, talment com si la presó també fos de vidre, i continuava llegint els seus pensaments. De nit, la presó expandia al seu voltant una gran llum i el tirà, en el seu palau, feia tancar totes les persianes per no veure-ho, però tampoc així no podia dormir.
Tot i encadenat, en Jaume de Vidre era més poderós que no pas ell, perquè la veritat és més forta que qualsevol altra cosa, més clara que el dia, més terrible que l'huracà.


Il·lustracions trobades a Google




Comentaris

Carme ha dit…
Lídia quin conte més bonic!!!està traduit al català?
Gràcies!
Carme
Unknown ha dit…
Hola Carme!
Si que és un conte bonic i molt adient per a treballar valors amb la mainada. El conte l'he extret del llibre "Contes per telèfon" en versió català, però també es troba en castellà: http://www.editorialjuventud.es/3916.html.
El llibre, en versió original, està escrit en italià.
Salutacions!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!