Natura i Art: La Mimosa!
Aquests darrers dies hem estat observant l'esclat de les flors de la mimosa (Acacia dealbata) i també els canvis que s'han anat produint en la capçada de l'arbre tant pel que fa a la seva forma com al seu color, doncs el verd de les seves dansarines fulles ha anat desapareixent per donar pas a l'amalgama de grocs que ens va oferint a mesura que obre les seves poncelles per convertir-les en flors que, ben obertes, són d'un groc tan intens i resplendent que, fins i tot, "il·luminen" la bella capçada en la fosca nit!
Contemplem la seva bellesa; ens deixem acaronar per les seves fulles que ens fan pessigolles, sobretot per sota del nas!; gaudim el dolç aroma de les seves flors que ens arriba, cada matí, en obrir la finestra de l'habitació; observem la morfologia de les seves fulles, flors i fruits; cerquem informació per saber i conèixer més aquest arbre ornamental d'origen australià; llegim poesies, inspirades en la seva bellesa, i les comentem tot ampliant el vocabulari i els coneixements literaris i poètics; li fem fotografies des de diferents angles per a poder continuar admirant el seu groc de llum quan les seves flors es marceixin, tornant-se d'un ocre marronós, mentre ens acomiadin fins l'any vinent i...
també aprenem a fer un dibuix al natural amb pintures a l'oli, tot inspirant-nos en la bellesa i en les sensacions sensorials amb les que la jove mimosa de casa, cada any, ens delecta!
Dibuix de l'Henoch i dibuix del Pau!
Dibuix de l'Henoch i dibuix del Pau!
Avui la mimosa altiva
se m'ha posat al davant
tota plena d'arracades
i penjolls i fils daurats!
S'ha fet una minyonassa
que no ho hauria dit mai:
tan xica que la plantàrem
i tan prima d'un sol tany!
Ara fins m'ha fet respecte
amb aquesta majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa, ençà i enllà,...
Déu te guard, galant minyona!
Mil perdons,... Que Déu te guard!
Mimosa, flor de febrer
borrissol d'or de casulla
que arribes quan l'ametller
silenciosament s'esculla.
Mimosa, flor de febrer
d'un groc de nena malalta
tu saps que el bon temps que ve
no t'ha de besar la galta.
Mimosa, flor de febrer
que tan curta tens la vida
penses en el mes que ve
i t'esfulles esporuguida.
Si ens esfullessis del cor
l'hivern de gebre i boirina
entre les flors del record
fores la flor més divina.
Si miro per la finestra
veig la lluna i un estel
-petita falç en creixença
i pampallugueig rebel-
la torre de Collserola
que guspireja fidel
i l'ample nit que s'acosta
com un fantasma de gel.
La mimosa ja és desclosa,
olor amarga, llum de mel.
Comentaris