"Tornem a viure!"


En la dècada dels 70, Jacques Massacrier ja ens explicava, en el seu llibre "Tornem a viure", la importància de viure en equilibri i harmonia amb la natura, tant pel que fa a la salut, física i mental, personal de cadascú, com pel futur del  benestar social, però, sobretot, pel que fa a la protecció de la nostra Mare Terra. I si per aquelles èpoques preservar i protegir la natura ja era necessari, en aquests moments és imprescindible i vital perquè en depenem totalment. Si el ser humà deixés d'existir, el regnes mineral, vegetal i animal es desenvoluparien més però si només un sol d'aquests tres regnes deixés d'existir, el ser humà no podria viure perquè els necessita als tres per la seva supervivència.
Dels anys 70 fins els nostres dies, els índex de contaminació (a tots nivells: pol·lució, deixalles, lumínic, acústic,...) han augmentat moltíssim i, per altra banda, els espais verges i naturals han disminuït pels nombrosos desastres ecològics causats en pro d'una "modernitat social i econòmica" que, de mica en mica, va avançant, tot destruint i matant la vida natural i vital que troba al seu pas.
Avui, vull transcriure un fragment del citat llibre on Jacques Massacrier ja demanava, en els anys 70, que s'aturés aquest avançament inconscient de les indústries i d'aquest consumisme que cega i no permet analitzar les conseqüències, tan negatives, que comporten aquest tipus de valors materials i les actituds que se'n deriven.


"Els anys de vida a París, els èxits professionals sorprenents, els dinars de negocis, les reunions que s'allarguen de vegades fins les 5 de la matinada, convertiren J. Massacrier en un dels campions de la publicitat moderna. Director artístic d'una de les firmes més pròsperes dels Champs-Elysées, el seu nom s'associà a importants campanyes publicitàries. Tenia 37 anys però aquesta vida de foll l'estava esfondrant interiorment. N'estava tip. El mes de juny de 1970, amb Greta i els seus fills, desembarca a Eivissa, penetra en l'interior, lluny del brogit de la vida turística. Can Tauet no era res més que les quatre parets d'una casa abandonada, sense llum, un munt de teules i un petit hort descurat molt de temps. Al voltant, terra erma, malesa i, més enllà, el bosc.
Han passat ja 8 anys i J. Massacrier i els seus continuen a l'interior d'Eivissa. En les llargues estones de repòs, després del treball diari, va escriure a poc a poc aquest llibre, compendi de totes aquelles coses elementals i pràctiques que va haver d'aprendre, dia a dia, i destinat a aquells que, com ell, desitgen tornar a viure en un medi més natural i humà. Després escriuria Le goût du temps qui passe i Outretemps"

Llibre Tornem a viure edició del novembre de 1979


"De què serveix de llançar crits d'alarma contra la societat de consum i d'industrialització, contra la contaminació que en resulta, si continuem fent viure les indústries que ens emmetzinen i esgoten els recursos naturals del nostre planeta!
Per què mantenir les males herbes que ens ofeguen les verdures de l'hort?
En el tumult de la gernació indiferent de les grans ciutats, ja ni es perceben les plantes; no malgastem, doncs, la mica d'oxigen que ens queda proclamant el nostre desgavell.
Tornem, més aviat, a aprendre de viure prescindint dels productes d'aquestes indústries, i retrobem, en contacte amb la natura, les bases d'una autèntica escala de valors. Davant el meravellós equilibri biològic podrem mesurar el desordre immens de la nostra societat.
Ben cert que ens costarà de passar-nos del tot d'aquests productes manufacturats; hem acumulat massa manies durant generacions.
Potser no caldria pas eliminar una producció industrial que cerqués l'interès comú, si la limitàvem a les coses essencials. Però com determinarem aquestes coses essencials, si hem perdut precisament la noció de l'essencial?
Desvetllem els nostres coneixements, posem-nos a meditar sobre l'oportunitat de llur utilització. Reconsiderem els elements primordials de la nostra existència.
Cal tenir un pou per conèixer el valor de l'aigua...Cal fer créixer un arbre per mirar-s'hi a abatre'n un altre... Cal assaborir les verdures del nostre hort per saber a quins succedanis estàvem acostumats... Cal tallar-se la llenya per trobar, davant la llar de foc, la veritable sensació de confort... Cal confeccionar-se els vestits per deixar de suportar dòcilment els capricis de la moda... Cal esguardar com viuen els animals i els insectes abans d'exterminar-ne els que qualifiquem de "nocius"... Cal retrobar la salut del cos i de l'esperit per adonar-nos del plaer de viure i d'estimar.
Cada any centenars de milers de persones prenen consciència de l'esterilitat de llur vida social, toquen el pressentiment dels grans trasbalsos o dels cataclismes que no perdonen sinó els pobles primitius, i se'n tornen a aprendre de viure orgànicament en el si de la natura.
Aquesta natura, que la majoria només han ensumat durant les vacances o el cap de setmana, que mai no han fet brotar més que un fesol, d'entre cotó fluix mullat, a l'escola, que voldrien construir una paret, i no saben les proporcions per fer ciment, que sempre han pensat que calia que hi hagués un gall al galliner perquè les gallines ponguessin, que se senten desemparats quan no tenen un metge a l'abast per curar-se la més petita molèstia, que s'imaginen que cal ésser sastre per confeccionar uns pantalons, o flequer per enfornar pa...
... A ells va destinat aquest llibre, que els ensenyarà coses simples i elementals; elements de base, que són generalment formulats d'una manera massa complexa per als "no iniciats" en les obres especialitzades. Els donarà receptes i consells diversos recollits entre els qui han viscut l'aventura de fugir de les ciutats; d'aquests que personalment han après a tornar a viure amb la natura i ens proposen en aquest llibre les solucions de les dificultats amb què s'han trobat.
De fet, es tracta de substituir com més millor els productes del comerç per allò que es pot fer fàcilment de forma directa; no cal pas esperar de poder viure, dia rera dia, de la pròpia producció; però si que hom pot reduir ràpidament al mínim estricte les necessitats financeres (sobretot els qui viuen en comunitat).
Tornant a la natura, contribuïm a protegir-la, hi reintegrem el nostre element natural i deixem de col·laborar amb una societat la vitalitat de la qual es basa en el malversament. Tal volta som els peoners d'una gran migració vers un món millor que tenim a l'abast.
L'home s'obstina a inventar l'infern enmig d'un medi paradisíac"
Jacques Massacrier



Tenia 18 anys quan aquest llibre va caure en les meves mans i des d'aleshores sempre ha estat per a mi un dels grans tresors que la vida m'ha posat pel davant, doncs, en aquells moments d'innocència i jovenesa que desperta a la vida va suposar, per a mi, la descoberta de que una realitat diferent a la que jo vivia (però somniant desperta veia) la qual em volien fer creure que era una utopia, era possible!  I, de fet, si que és possible però el camí per arribar a fer teva una vida autosuficient no és gens fàcil perquè la corrent social pressiona fort als que tractem de viure de manera natural o "contracorrent" i allò que als 18 anys penses que no trigarà en arribar, s'allarga i allarga perquè les barreres i traves dels interessats/des en dirigir i manipular la vida dels altres, no són fàcils de superar i els anys van passant però, amb constància, paciència, sacrifici, voluntat, fe  i esforç tot arriba i els somnis tornen realitat! ;) I, malgrat arribi quan ja no ets jove, tot el que has anat aprenent al llarg del dur camí són sabers i coneixements que t'han fet madurar i créixer interiorment de manera íntegra perquè són vivències que formen part de tu i defineixen la teva vida i la persona que aquesta ha anat modelant amb el pas dels dies i dels anys. Gràcies Jacques Massacrier per la gran empenta que fa 31 anys em vas donar!


Moi aussi j'aime la vie et la liberté! ;)

Comentaris

Núria ha dit…
Hola he estat mirant el vostre blog i és una passada us felicito! UNa de les coses que he vist és que heu fet manualitats amb tovallons de paper decorats....sabeu alguna botiga on en pugui comprar?
Lídia ha dit…
Moltes gràcies, Núria, m'alegra que t'agradi el nostre bloc i que et pugui ser útil.
Trobar tovallons de paper decorats, ara que arriba Nadal, és ben senzill perquè n'hi ha en molts supermercats i d'altres comerços com papereries i "todo a cien". Penso que en trobaràs fàcilment! ;)

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!