Descoberta del nostre entorn natural: El pantà de Vallvidrera!


Ahir vam anar a Vallvidrera per a conèixer el pantà i fer un estudi de camp de la zona donat que forma part del nostre entorn natural proper: la serra de Collserola.
La serra de Collserola forma part de la serralada litoral, un sistema muntanyós que s'estén uns 300 km  al llarg del litoral mediterrani, des de la desembocadura del Ter fins a la plana de Castelló. Es troba situada entre els rius Besós i el Llobregat (17 km de llargària) i entre la depressió del Vallès i el pla de Barcelona (6 km d'amplada) 
En les seves vessants de solell hi ha prats, brolles i garrigues però en les vessants d'obagues hi trobem frondosos boscos d'alzines, roures, pins i gran varietat d'arbustos molt propis del paisatge mediterrani.
Té molts turons i el més alt és el Tibidabo que fa 512 m
Tibidabo
El nom de la serra data de l'edat mitjana i és la unió del mot coll amb la fusió de l'antic article sa i el substantiu erola que fa referència a una clariana de conreu. Segons els historiadors/es, la importància del Coll Serola, situat en la ruta medieval de Barcelona a Sant Cugat, va donar el nom a la serra.

Torre de Collserola


La torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, situada en el turó de la Vilana (445 m), en porta el seu nom.


El pantà de Vallvidrera es troba en la Serra de Collserola, molt a prop de l’església de Santa Maria de Vallvidrera.

 

La presa del pantà és una obra arquitectònica del segle XIX que es va construir per a fer arribar l'aigua a la vila de Sarrià, que en aquella època era independent de Barcelona. El seu arquitecte fou Elies Rogent i Amat.



L’aigua es feia arribar a través d’una galeria de gairebé 1 km que travessava la muntanya i que es va construir el 1855. Se la coneix amb el nom de Mina Grott i, posteriorment, a principis del segle XX, es va fer servir per fer-hi passar un trenet per a què els ciutadants de Barcelona podessin accedir a la serra de Collserola amb més facilitat.

Tota la passejada des de Santa Maria de Vallvidrera fins el pantà és molt agradable per les seves avingudes d'arbres però, darrerament, està una mica deixat.
L'edifici rosat que es troba abans de pujar les escales que ens porten al pantà era la casa del vigilant del pantà.



La vegetació del seu entorn és molt frondosa perquè està situat en la vessant d'obaga de la principal carena d'aquesta serra i, per tant, els seus boscos són humits i plens d'arbres i lianes. És un hàbitat ideal pels amfibis i s'hi troba la granota verda i d'altres granotes i gripaus, ara bé, l'abandonament de tortugues de Florida i peixos gambúsies per part d'alguns/es "cuidadors/es" que es desprenen de les seves mascotes a l'estiu, ha posat en perill la reproducció dels amfibis i, aquest estiu, el Consorci del Parc Natural va realitzar un buidat intensiu del pantà degut a la proliferació d'aquests nous habitants invasors.

   

Un dels objectius de la sortida també era fer un reconeixement de la vegetació de la zona, per la qual cosa vam estar observant-la amb atenció, tot fent fotografies i identificant-la amb l'ajut d'una guia de les plantes de Collserola. Avui, i a partir del que vam veure i del material que teníem recollit, hem preparat un llibret que hem titulat "Quadern de camp: Vegetació del Pantà de Vallvidrera" malgrat només fem referència a les plantes que el Pau i l'Henoch van saber reconèixer car tot l'entorn està envoltat de la vegetació pròpia de la Serra de Collserola que és molt rica i variada.


Gaudiu d'un bon cap de setmana!!!!

Comentaris

Anònim ha dit…
As a web site owner I think the material here is really magnificent. I appreciate it for your time. You must maintain it and keep it up forever! Excellent work.
Lídia ha dit…
Oh! Really thanks for your words! It encourages me to keep working on! ;) Happy weekend & happy time!
Anònim ha dit…
Does this site have a page on Facebook?
Lídia ha dit…
Yes, it does! (From yesterday! ;) )
http://www.facebook.com/EstimantLaVidaILaLlibertat
Inma ha dit…
qué espacio tan bonito! y qué buen trabajo haces siempre!
Lídia ha dit…
Gracias Inma! ;)
Si que es un espacio bello y con romanticismo! De hecho, la naturaleza es belleza y "perderte" en ella es muy reconfortante, ¿verdad?
Besitos, linda family!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!