Tot apropant-nos a la literatura catalana! (2)

Com ja apuntava en la primera entrada d'aquesta sèrie d'apunts sobre la literatura catalana, aquesta segona la dedicaré a parlar un xic de la figura i l'obra d'en Ramon Llull.

Ramon Llull. Detall de l'estàtua de

la seva tomba a l'església de St Francesc

de Ciutat de Mallorca

Ramon Llull va néixer entre el 1232 i el 1235 a Ciutat de Mallorca. Era membre d'un llinatge català  de Barcelona que s'havia establert a Mallorca i, essent ben jove, va casar-se amb Blanca Picany i van tenir un fill i una filla. La seva producció literària durant aquella època era de caire amorós donat que, abans i després de casar-se, duia una vida desordenada de "servidor dels set pecats capitals", com ell mateix defineix. A l'edat de 30 anys però, i segons se'ns explica en l'obra Vida Coetània -que és una biografia seva, narrada per ell mateix però transcrita per un deixeble seu, d'on s'han pogut conèixer molts aspectes de la seva vida- va tenir cinc aparicions successives de Jesucrist i va convertir-se al cristianisme, tot canviant completament la seva manera de viure; va abandonar la família, les amistats, els càrrecs i els béns, tot iniciant una nova etapa de vida molt activa i de peregrinació a Roma i a Terra Santa amb tres gras objectius:

• la conversió dels infidels i l'extensió, en conseqüència, del cristianisme
• l'escriptura de llibres i obres per a difondre l'ideal cristià
• la creació d'escoles per a formar futurs missioners

Va dedicar-se a l'estudi del llatí, de l'àrab, de la filosofia antiga i de les teologies cristiana i mahometana.

En el monestir de la Reial, on hi va passar una època de retir, va escriure Ars Magna que recull la base de tot el seu sistema filosòfic i, a partir d'aquest moment, la seva activitat s'intensificà. Funda monestirs, fa llargs viatges recorreguent totes les terres mediterrànies com a missioner predicant les seves creences i visita papes i reis a fi d'interessar-los en els seus propòsits i objectius. La seva producció literària va ser molt nombrosa durant aquesta època i està escrita en llatí, català i àrab.

Fou un gran poeta líric tant en vers com en prosa poètica de la que en destaca la seva gran obra Llibre d'Amic e Amat considerada una de les obres místiques més importants de la història literària universal. La seva poesia conté molts provençalismes però la seva prosa és catalana amb un vocabulari no gaire extens però ric en nous mots formats per derivació i composició i amb una sintaxi de gran perfecció degut a la seva formació llatinista i al seu raonament lògic i filosòfic.

Va ser també un gran filòsof, molt observador de la societat i les conductes humanes, com molt bé es pot veure en la seva obra, en general i, sobretot, en el Llibre de les Bèsties.

Es diu que va ser lapidat a Bugia (Algèria) i que va morir a Mallorca l'any 1316 a conseqüència de les ferides.

Es conserven 243 obres escrites en llatí i català però la seva obra en àrab s'ha perdut. La seva producció conté obres teològiques, místiques, filosòfiques, científiques, pedagògiques, novel·la i poesia.

Llull va ser un autor imitat, posteriorment, per altres escriptors per la seva claredat d'expressió i l'enriquiment lingüístic dels seus textos.

Se'l considera el creador del català literari i algunes de les seves obres més importants són:

Obra filosòfica

L'Ars Generalis Ultima; Taula general; Libes d'ascensu et descensu intel·lectus; Art abreujat d'atrobar veritat (versió catalana de L'Ars Generalis Ultima); Ars Magna; Art breu (versió catalana de la Ars Magna Generalis); Art demostrativa; Començaments de filosofia i Arbre de Sciència.

Obra teològica

Començaments de teologia; Llibre de demostracions; Llibre de definicions; Llibre dels Àngels; Liber Super Psalmum Quicumque;; Llibre de primera i segona intenció; Llibre de Consolació de l'Ermità; Llibre del gentil e tres savis; ...

Obra científica

Tractat d'Astronomia; Llibre de Nova Geometria i el Llibre de Natura

Obra mística

Llibre de Contemplació en Déu (es pot dir que es una obra enciclopèdica dividida en cinc llibres que tracten de: 1. Atributs a Déu, 2. Creació i redempció, 3. L'espectacle de la humanitat, 4. La predestinació, 5. Amor i oració i es la base de totes les seves obres místiques posteriors); Arbre de Filosofia d'Amor; Llibre d'Amic e Amat (està inclós en el Llibre d'Evast e Blanquerna, és a dir, forma part d'aquest); Llibre de Sta. Maria i Llibre d'Oració

Obra didàctica

Llibre de l'Ordre de Cavalleria; Doctrina Pueril (dedicat al seu fill); Llibre de Proverbis; Llibre de Mils Proverbis

Novel·la

Llibre d'Evast e Blanquerna (síntesi de totes les reformes socials i religioses que Llull creia necessàries); Llibre de Meravelles; Llibre de les Bèsties

Poesia

El Desconhort; Cant de Ramon; Cant de Noms de Déu (obra poètica d'estil didàctic).

Miniatures del manuscrit de Karlsruhe que ens il·lustren diferents aspectes i moments de la vida de Ramon Llull

A l'esquerra: "Il·luminació". A la dreta: Llull ensenyant l'Ars General a la Sorbona

Llull i el seu esclau sarraí.

Amb ell va aprendre l'àrab

Primer viatge de Ramon Llull a Tunis

Petit fragment del Llibre d'Evast e Blanquerna de Ramon Llull.

"(II) (Del naixement i l'educació de Blanquerna)

En caritat, paciència i en humilitat estaven tots jorns Evast i Aloma; i en los diumenges i grans festes Evast anava als monestirs dels religiosos e cantava e lloava ab ells al seu creador; açó mateix feia Aloma en los monestirs de les dones de religió. E anaven per los hospitals, servint los malalts, i vesitaven los pobres vergonyants, als quals feien secretament almoina, i los fadrinets xics orfenets posaven a alguns oficis, per tal que, quan fossen grans per pobres no fossen ocasionats a pecar.

Mentres que Evast i Aloma feien aquests i molts d'altres béns, Déu, qui és compliment de tots béns i gràcia, recordà lo desig d'Aloma, i la sua humilitat i paciència i dóna-li un bell fill, lo qual hagué per nom Blanquerna. Gran fon lo plaer i lo goig i alegria que Evast i Aloma hagueren de la nativitat de Blanquerna; e tantost, de fet, anà Evast a l'església, per fer gràcies a Déu del fill que els havia donat, e pregà a Déu que son fill Blanquerna fos son servent tots los dies de sa vida. Aquell dia que Blanquerna naixqué, feu Evast gran almoina als pobres de Jesucrist; e al huitén dia rebé Blanquerna baptisme, e hagué padrins qui eren de sancta vida, per tal que, per la llur sanctedat, Déu beneficàs en la sua gràcia a Blanquerna. En aquell dia féu cantar Evast missa solemne a un sant capellà, lo qual donà lo sagrament del baptisme a Blanquerna; perquè tal sagrament no deu ésser donat per ningun malvat pecador indigne de dar lo dit sagrament, lo qual és principi e carrera per on hom va el perdurable repòs.

Blanquerna hagué dida sana en sa persona, per tal que de sana llet fos criat; car per mala llet són los infants malalts i despoderats en sa persona. I era la dida honesta i de bona vida; perquè cosa és que es deu molt evitar, en l'alletar de l'infants, si la dida és malsana, i que estiga en pecat, o que haja en si mals vicis, i que sia de mala complexió, ni que tinga corrompuda la calitat ni l'alende.

En tot aquell any que nasqué Blanquerna, altra vianda Aloma no donà a son fill sinó tan solament la llet; car, per defalliment de fort digestió, los infants en lo primer any, no poden coure ni digerir les viandes altre, com són sopes de pa mullat ab llet o oli, que hom los dóna, o altres semblants viandes que hom los fa menjar per força; e per açó són los xics ronyosos e ab buanyes, e han vèrtoles i veixigues, e acarreren-los les humors de pujar amunt, e destrueixen-los lo cervell e la vista, i no-res-menys los causen moltes malalties.

Est infant Blanquerna fon criat molt diligentment; e Aloma, sa mare, lo vestia de tal manera, que en l'hivern hagués algun sentiment de fred i, en l'estiu, de la calor, per tal que tots los elements dels quals lo cos humà és compost, se convinguessen en lo temps en lo qual han llurs operacions, per dar al cos temprada caritat, de manera que les males humors no s'habituassen d'acarrerar-se amunt. Així tingué Aloma ab si son fill Blanquerna fins a tant que pogué anar a jugar ab los altres xics, i no el costrengué a ninguna cosa contraria d'aquelles que natura requer a tal edat en los infants; mas ans lo deixà fins als vuit anys al curs de la natura. 

Quan Blanquerna hagué vuit anys, son pare Evast lo posà a estudi, e féu-li mostrar segons és contengut en lo llibre de Doctrina Pueril, on és recontat que hom en lo principi deu amostrar a son fill en vulgar, i deu-li donar doctrina i coneixença dels articles de la fe, i dels deu manaments de la llei, e dels set sagraments de la sancta mare Església, i de les set virtuts, e dels set pecats mortals, i de les altres coses que es contenen en lo dit llibre. (...)"