L'olor de tardor ja és a prop!

Estampació amb  témperes. Daniel (2001)

Paisaje

La tarde equivocada
se vistió de frío.

Detrás de los cristales
turbios, todos los niños,
ven convertirse en pájaros
un árbol amarillo.

La tarde está tendida
a lo largo del río.
Y un rubor de manzana
tiembla en los tejadillos.


Quan arriba setembre, l'olor de tardor ja és a prop...
       parlem de la tardor, dels canvis que comencem a percebre perquè l'estiu ja comença a acomiadar-se; parlem dels colors; dels bolets i de les fulles que cauen, tot fent-nos gaudir quan les trepitgem o, fins i tot, ens hi amaguem de tantes com n'hi ha quan anem al Montseny; parlem dels dies que "s'escurcen", de la màniga llarga, dels pantalons llargs i dels mitjons que ens haurem de tornar a posar; de les castanyes i les carbasses i, també, de la castanyera!; parlem de les sensacions quan l'estiu s'acaba donant pas a la tardor,...
                  parlem, recordem, llegim poemes i contes que després comentem; despertem la creativitat plàstica i literària, tot inspirant-nos en l'entorn natural i els seus elements tan canviants en aquesta època de l'any; parlem, juguem, sortim, treballem i continuem aprenent, cada dia, en funció dels interessos i dels diferents estímuls que anem rebent, sobretot, dels que ens arriben de la natura i dels seus canvis tan vius, notoris i constants!

La fruita exquisida

La masovera ve a l'hort a collir una cistella de fruita. I dic a la meva companya:
- Ja veuràs com la masovera cuitarà a collir-me a mi primer. Perquè jo sóc la poma més xamosa de l'hort.
I en collir la fruita, en el bransoleig de les branques, totes les pomes tremolen talment com si riguessin.
Jo no vull pas que això passi inadvertit, i insisteixo:
- Ja veureu com la masovera em collirà abans que vosaltres; perquè sóc la més bonica i la més dolça.
I en el bransoleig de les branques en escollir la masovera la fruita, sembla que les pomes es posin a enraonar i em mirin amb certa intenció.
- Sou mal educades - jo els dic -. Sospito que parleu de mi, i això ho feu d'enveja que em teniu. Perquè cap de vosaltres és tan bonica com jo; els meus colors són d'una finor insuperable; semblo de vori i sóc acolorida com la rosa mateixa; d'un tacte fi com ala de papallona. Podeu estar contentes d'haver crescut prop meu i fer cor a aquesta bellesa.
La masovera ha començat a collir pomes; ara una, després l'altra. Amb tota cura les posa al cistell. Totes les meves companyes riuen a més no poder, perquè apar que em deixi la darrera. Però després em cull, i és que guardava per a mi el lloc millor; em posa preferentment damunt de les meves companyes. I diu, tota contenta i amb la rialla als ulls:
- Aquesta poma, ella, sola embelleix tot el cistell...
- Ja veieu com la masovera em distingeix, i això és gràcies a la formosor meva. Vulgueu ésser sinceres, germanetes, i digueu-me que jo sóc la fruita més bella de l'hort i, a ben segur, de tota la rodalia. I encara us diré que per la meva frescor i beutat estic certa que hom m'estimarà per fer goig a la taula de la reina! Perquè no creguéssiu pas que un joiell d'or i pedreria sigui més bonic que una poma formosa acabada d'abastar del pomerar; però una poma com jo, la més bonica de totes...
Les meves companyes, però, no s'apocaven davant les meves paraules; somreien, quietes dintre el cistell, mentre la masovera ens portava, satisfeta i envanida de poder dur aquella delícia de fruita tan escollida que, sota un cel blau i en aquell dia tan clar, lluïa dins la cistella com si llancés raigs de colors. El gest de la masovera, que caminava joiosa, estava d'acord amb les meves paraules, i jo no em cansava de dir:
- La masovera us dirà prou, germanetes, que jo dic la veritat...
Però elles no paren per això de dir-se coses a cau d'orella, apinyades dintre el cistell.
No m'he equivocat. En veure aquest bé de Déu de fruita, algú atura la masovera. I sense fer esment de les meves companyes, una mà fina i delicada cuita a agafar-me i em porta a una boca petita, goluda d'exquisitat.
Però les fruites es posen a riure dintre el cistell en sentir com la masovera es desfà en excuses:
- Vulgueu-me perdonar, senyora! Qui ho hauria dit de fruita tan exquisida!
- I tal - diu la dama -. Mireu, té el cor tot corcat!

Contes Meravellosos per Lola Anglada





Comentaris

Inma ha dit…
Sí, sí, ya se huele!! Me encantan los colores del otoño, me encanta contemplarlos. Que venga el frío ya me da más pereza!
Unknown ha dit…
A mi me pasa lo mismo, je,je! Soy muy amante de la naturaleza, sus cambios, colores,... pero soy muy friolera!!!! ;) Besos sinceros, guapísima!
Marisol ha dit…
Woou! m'encanta aquest paisaje d'en Daniel! els colors de tardor son els meus preferits! petonets.
Unknown ha dit…
Són colors tan càlids que arriben al cor, tot inspirant-nos la vena artística,oi? ;) Petons per a vosaltres també i bona tornada de vacances!!!!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!