Contes d'arreu per a treballar valors. Una llegenda zapoteca!

Conte de la cultura zapoteca que permet fer entendre a la mainada la importància que té reparar els errors que cometem quan no hem estat prou responsables per manca d'una correcta actitud. També ens ajuda a fer-los comprendre el gran valor de l'astre Sol i com n'és d'imprescindible per a la vida doncs sense la seva llum i calor tots els éssers vius moriríem!


El déu dels llamps 
Al principi dels temps, la llum encara no brillava i en aquell llavors que ja va ser, el cel estava dominat per Cosijogui, el déu dels llamps!
Cosijogui sempre estava assegut en un tronc vetllant les quatre olles immenses que es trobaven al seu voltant: la primera guardava tots els núvols del món, la segona tota l'aigua, la tercera tota la calamarsa i la quarta tot el vent. Quatre sargantanes sagrades vigilaven cada una de les enormes olles perquè no s'obrissin i el seu contingut quedés en secret per sempre més però un dia, en Cosijogui, amb la seva potent veu de tro, va manar a la primera sargantana sagrada:
- Desperta els núvols!!!! Vull que surtin de l'olla!!!!
I l'obedient sargantana així ho va fer tot destapant la primera olla.
Aleshores, el cel, que sempre havia estat en les tenebres, va quedar cobert de grans i nombrosos núvols. La sargantana es va posar a ballar i a llançar llampecs en senyal d'alegria de tan contenta com estava de poder veure, per fi, lliures els núvols que tant de temps havien estat presoners dins de la immensa olla. En contemplar aquest regal del cel, els habitants de la Terra van pregar al déu dels llamps que els enviés aigua per calmar la seva set.
En sentir tanta súplica, en Cosijogui va ordenar a la segona sargantana sagrada, amb la seva veu de tro:
- Desperta les aigües!!!! Vull que surtin de l'olla!!!!
I la segona guardiana va destapar la segona olla però les aigües que aquesta contenia eren tan abundants que van inundar la Terra. Mentrestant, els llampecs continuaven esclatant en el cel.
En veure aquest desastre, els habitants de la Terra es van espantar i van enviar una comissió de dones per a demanar al déu dels llamps que aturés les pluges.
Les dones van trobar  en Cosijogui assegut en el seu tronc davant de les quatre olles, dues de les quals estaven encara tancades. Aleshores, les dones van sentir tanta curiositat per saber que hi podia haver a dins d'aquelles dues enormes olles, que es van oblidar de la missió que tenien encomanada i van pregar al déu dels llamps que les obrís, sense pensar en res més ni en les conseqüències que podrien tenir les seves negligències i manca de responsabilitat.
Finalment, en Cosijogui va manar amb la seva potent veu de tro:
- Guardiana de la calamarsa, obre la teva olla ara mateix!!!!
La sargantana sagrada va obeir-lo tot d'una i de l'olla en va sortir un allau d'aigua convertida en pedres de gel. La Terra va quedar assolada per la tremenda tempesta de pluja, llampecs i calamarsa.
En veure el que havien provocat amb la seva inconscient curiositat, les dones es van espantar molt més del que ja estaven i van suplicar a en Cosijogui que aturés aquell desastre; però el déu dels llamps ballava sense parar amb les quatre sargantanes sagrades, tot llançant llamps i llampecs i no feia cas del que les aterrades dones li demanaven.
Veient doncs que no podien fer res per reparar el mal que la seva imprudència i curiositat havia causat, les mullers van decidir anar a veure a en Pitao, el Gran Alè,  déu entre els déus, per a demanar-li el seu ajut. Així doncs tots els homes i els animals de la Terra, tot seguint la comissió de dones, van anar a cercar-lo per parlar amb ell i poder posar fi a aquell malson.
Després d'escoltar les seves raons i els seus precs, en Pitao es va apiadar d'ells i va ordenar als núvols negres d'Orient que cedissin el pas a en Gabitxa, el déu del Sol.
Aleshores, Gabitxa va ocupar el cel amb la llum i la calor que desprenia la seva potent energia, una energia contra la que cap altre déu podia competir.
Cosijogui es va quedar admirat del gran poder que tenia el Sol i va voler fer-li una ofrena. 
- Guardiana del vent, destapa la teva olla!!!! - va dir amb la seva veu de tro.
El vent, un cop alliberat, va empentar els núvols, la pluja i la calamarsa fent-los tornar a les seves respectives olles, les quals van tornar a ser tapades per les sargantanes sagrades per tal d'evitar que els núvols, l'aigua i la calamarsa fessin més destrosses de les que ja havien fet. Després i per tal d'obsequiar al nouvingut déu, Cosijogui va desplegar un pont de 7 colors perquè sempre anunciés als habitants de la Terra i als déus que Gabitxa, el Sol, es quedaria allà, per sempre més, per aportar-los el do de la llum i la calor després de les tempestes.



Comentaris

Anònim ha dit…
you have a great blog here! would you like to make some invite posts on my blog?
Lídia ha dit…
Thanks very much! I appreciate your invitation & I feel glad about it! Thanks!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!