Rebuda amb pastís de carabassa!

Aquesta matinada arribaven el Saül i el Daniel de Màlaga! Quines ganes tenien l'Henoch i el Pau de veure'ls, des de que van marxar per anar a veure els seus amics malaguenys!


Ahir van estar tot el dia molt emocionats perquè el compte enrere d'aquests 9 dies ja s'havia acabat però, també val a dir, que és el dia que se'ls va fer més llarg doncs, sabent que ja tornaven, estaven molt pendents del rellotge, sobretot per la tarda!
Estaven tan contents que van voler preparar una sorpresa per rebre els seus germans i l'Henoch va pensar que un pastís de carabassa els podria agradar molt! - Segur que quan arribin tenen molta gana perquè el viatge és llarg i triguen molt, oi mama? - va dir tot convençut! A més, feia uns dies que havíem comprat la carabassa per fer un pastís però encara no havíem trobat el moment i suposo que per mor d'això hi va pensar.
I dit i fet, ens hi vam posar! El primer que vàrem fer va ser cercar una recepta perquè fins ara amb la carabassa només havíem fet crema per dinar o bé sopar però mai l'havíem utilitzat per a fer un pastís dolç amb la qual cosa ens vam haver d'espavilar! I, cercant per la xarxa vam trobar una recepta molt bona, doncs ara que l'hem tastat ho podem dir, en el bloc Davantal de Cirera, un bloc que no coneixíem però que ens ha agradat trobar-lo perquè hi ha receptes amb molt bona pinta i molt ben explicades! ;)
Vam apuntar-nos la recepta i ens vam posar a treballar amb molta il·lusió perquè, com ells deien, era un regal per rebre'ls i ens havia de quedar molt bo i, de fet, així va ser doncs és un pastís que queda molt gustós i amb una textura un xic humida que li dóna un toc molt agradable al paladar!

 
 

El Saül i el Daniel no s'ho esperaven i se l'han menjat molt de gust, tot trobant-lo més bo encara, pel detall que havien tingut els seus germans que, a més, van fer l'esforç d'esperar-los desperts fins que van arribar a quarts de dues!!!! (El mal temps va retardar el vol, per a variar! ;) )





Com que una carabassa sencera és massa grossa per un pastís, vam aprofitar per fer crema de carabassa per sopar doncs els agrada molt, a l'Henoch sobretot, i n'havia més que suficient per ambdues receptes.

Crema de Carabassa
Ingredients per a 4 bols:
1/2 carabassa
3 patates
1 ceba
1 cullerada de mantega
200ml nata líquida
1 cullera de sal
un poc de pebre
formatge ratllat (si es vol)
Elaboració:
Tallem la carabassa, les patates i la ceba, prèviament pelades (je, je), a trossos i les fem bullir en aigua i sal fins que estiguin ben cuites. Escorrem l'aigua i hi afegim la pebre, la mantega i la nata líquida. Ho batem amb la batedora fins que la crema quedi ben fina i ja està llesta per menjar-se-la. Si es vol s'hi pot posar formatge ratllat pel damunt, queda boníssima!


Aquest matí i amb l'excusa de l'entrada, els he proposat al Pau i a l'Henoch de dibuixar una carbassa i així poder treballar amb ells el volum en el dibuix. L'Henoch s'ha animat però el Pau, que ara ja s'ha llançat amb l'escriptura, ha preferit escriure receptes en la llibreta que ell ha decidit que seria el seu quadern de receptes, doncs es tracta d'una iniciativa seva!
Com que l'Henoch s'ha sentit molt satisfet de com li ha quedat la carbassa, s'ha animat després a fer una entrada en el seu bloc, treballant així també llengua catalana i informàtica!


I ara que tornem a tenir la carabassa sencera, us parlarem de les seves propietats doncs el tema de l'alimentació (CMN) el considero molt important i penso que la millor manera de treballar-lo per a educar-los a ser conscients de la seva importància per a gaudir de bona salut, tot educant-los el paladar és fent-los entendre, des de la transmissió de coneixements i el raonament lògic, la necessitat vital que tenim de mantenir una dieta equilibrada -doncs el nostre organisme necessita aliments constructors, energètics i reguladors per a funcionar correctament- tot fent-los participar en tot de manera activa (comprar, cuinar, proposar àpats, cercar informació sobre els diferents aliments, prendre cura de l'hort,...) per a motivar-los a valorar la salubritat  i per encuriosir-los i potenciar el seu interès per aprendre i preguntar per saber, cada vegada, més coses sobre la vida i els seus misteris naturals.

La carabassa! (Curcubita)   
Explica la història que aquest fruit, originari d'Àsia Meridional (hi ha qui afirma i defensa però, que és originari d'Amèrica), va ser introduït a Europa pels romans, els quals la menjaven en les seves festes i bacanals donat que mesclada amb mel els ajudava a digerir la desmesurada quantitat de carn que ingerien en aquest tipus d'àpats. Actualment es cultiva arreu amb fins alimentaris i també medicinals, sobretot per a tractar els paràsits intestinals degut a la seva acció vermífuga. La seva polpa, taronja i carnosa, té propietats antiinflamatòries; ingerida s'utilitza com a calmant de les inflamacions intestinals i en el seu ús tòpic es fa servir per alleugerar i calmar el dolor produït per contusions a la pell. Les seves propietats digestives també són força valorades perquè té propietats emol·lients i diürètiques que li són beneficioses al sistema digestiu perquè és desintoxicant. Està molt recomanada en dietes de control de pes perquè és rica en aigua i sucres però aporta molt poques calories. És un aliment regulador de l'organisme perquè és molt fibrosa i té virtuts laxants que ajuden a combatre l'estrenyiment. Dir també que és rica en vitamina A i com que es tan fàcil de digerir, també està recomanada en dietes per a convalescents.    
La carabassera és una planta enfiladissa que es desenvolupa molt; les seves fulles són grans i lobulades i les seves flors de color groc tenen una corol·la que pot arribar a fer 10cm de llargària. Hi ha molta varietat de carabasseres però les seves condicions per a cultivar-les són similars encara que els seus fruits variïn en color i en mesura. Si es planten en zones humides, espaioses i abonades on puguin créixer i desenvolupar-se en llibertat, les carabasseres es poden fer enormes i poden arribar a produir fins a 10 carabasses de mesura considerable.
Es consumeix la polpa i la llavor (pipes de carabassa) però convé deixar orejar les carabasses, durant uns mesos, en un lloc airejat i sec després de recollir-les i abans de consumir-les perquè disminueixi la quantitat de nitrats i n'augmentin els seus sucres i proteïnes. D'aquesta manera s'aconsegueix un fruit més dolç, saborós i nutritiu.

L'Henoch  i el Pau han volgut guardar les llavors per a poder-les plantar en l'hort. però ens caldrà fer via doncs és aconsellable plantar-les entre els mesos de març i abril! ;)


  Que tingueu un bon cap de setmana!
  


Comentaris

Marisol ha dit…
Wow quin dibuix més maco el del Henoch!!! i el pastís té una pinta boníiissima! benvinguts nois!
Unknown ha dit…
Oi que si que li ha quedat preciós? Jo m'he quedat bocabadada perquè és la primera vegada que feia un treball concret sobre el volum! Ens ha agradat tant a tots que l'emmarcaren i el penjarem a la cuina! ;)
Bon cap de setmana, Marisol, i molts petons!
Anònim ha dit…
Qué maravilla de detalle!! El pastel de calabaza me encanta y este vuestro tiene una pinta!! No me extraña nada que lo tomaran con tantas ganas, más aún tras el viaje y el retraso. Nosotros estamos muy vinculados a Málaga y espero que fuese una estancia muy agradable allá.
También me encanta el dibujo, hermosa calabaza y hermoso talento!
Gracias por compartir vuestras vivencias y vuestro enfoque de la vida y el aprendizaje, sin duda, es una manera muy válida! No sabía que la calabaza tuviera tantas propiedades digestivas!
Gracias familia y buen provecho!
Unknown ha dit…
Es que una buena receta, como la que encontramos, más los ingredientes del cariño y la ilusión con que lo hicieron, no veas! Buenísimo! Duró nada y menos! ;)
Respecto a Málaga, han venido encantados y con energías muy positivas y renovadas pues cuando estás a gusto porque estás con personas con las que puedes ser tu mismo sin sentirte juzgado, se enriquecen mútuamente las almas que mueven nuestros cuerpos! Y esta comunicación no entiende de espacios ni tiempos pues lo que, verdaderamente, importa es la amistad y la conexión de mentalidades y valores compartidos! Que linda coincidencia que esas bellas personas que tanto aprecian a mis hijos y que tan bien los han tratado sean de Málaga, donde también hay algo que os vicula a vosotros! Me gusta que sea así! ;)
Respecto a la educación que ejerzo y defiendo, he de decirte por experiencia (Daniel y Saül vivieron la escolarización primaria pues la hipoteca no me permitía otra opción!) que, a pesar de los ataques, las amenazas, el desprecio, social y familiar, que hemos recibido, y el miedo que estás situaciones generan, no me arrepiento de nada ni de haber luchado contra viento y marea pues los resultados son muy positivos y satisfactorios porque tenemos tiempo para estar juntos y conocernos, calma para aprender sin pausa pero sin prisas respetando los ritmos e intereses indiiduales y, sobretodo, tenemos mucha comunicación y el cariño que sólo el roce, desde el respeto y los valores, puede desarrollar. Todo el tiempo que tuve que pasar separada de Daniel y Saül, desde que tenían 7-8 meses, porque trabajaba y ellos iban a la guardería y después al cole, lo he pagado muy caro pues, al no poder estar con ellos, los alejan de ti! Es muy triste pero es así! Con Henoch i Pau ya no lo he permitido y me siento muy contenta de haber sido capaz de resistir al desprecio y a la hostilidad pues no podríamos hacer nada de lo que hacemos (ya lo viví) ni podríamos ser quienes somos pues el sistema no educa, OBLIGA!!!! ;(, si me hubiera rendido y conformado por cobardía.
Me alegra que la información sobre la calabaza te sea útil pues la intención al compartirla es que sirva a los demás! Que la valores es un estímulo positivo para mi, gracias mil por darme tanta fuerza y cariño! Muchos besos dulces, nutritivos y sanos, amiga linda!
Unknown ha dit…
Ah! Colo y respecto al dibujo de Henoch yo me he quedado anonadada! ;) Feliz domingo pero, feliz cada día, también! ;)
Inma ha dit…
Lidia, me encanta la relación taaaan bonita que tienes con tus hijos, me parece preciosa, ese vínculo especial que nos dejas entrever.
Un bonito detalle con el pastel de calabaza y el dibujo de Henoc ya te lo han dicho, super bonito, me encanta el volumen y la intesidad del color. Un beso.
Unknown ha dit…
Ha sido un camino muy duro, costoso y, como metafóricamente expreso en "Vivint en la Terra de llops", lleno de espinas como el tallo de una rosa. Espinas que producen heridas muy profundas y dolorosas que se vuelven a abrir cada vez que vuelven a tirarte tallo abajo para que no te levantes y cedas a pasar por el tubo que te imponen los que no toleran tu forma de ser, de sentir y de vivir. Pero si crees en la rosa porque sabes que existe y está, tienes valor y fuerza para soportar y luchar para levantarte, con tus hijos, y continuar hacia adelante por muy empinado y espinoso que sea el camino, pues sólo llegando a la rosa se puede vivir con todos los sentidos a flor de piel para disfrutar su arropamiento, ternura, aroma, color, silencio, paz, seguridad y todo lo bello. La rosa vendría a representar el mundo consciente, humano, tolerante, libre y racional; el tallo es el mundo intolerante, supino, puritano, hipócrita, competitivo-envidioso y agresivo que te cuestiona, ataca, hiere, controla, amenaza y te impide avanzar y vivir en paz pues no te respeta en absoluto; sólo el AMOR hacia tus hijos y la conciencia clara de la vida que quieres para ellos te dan fuerza, esperanza y fe para no rendirte y no parar hasta llegar a la Rosa de su libertad y felicidad! El presente que ahora vivimos es la prueba de que la lucha, el esfuerzo y el valor (como dice F. Savater) para educar en valores, en el respeto a los derechos humanos y en los principios de libertad y respeto al prójimo (no libertinaje de haz lo que quieras mientras yo no te vea y no traigas tus problemas a casa) requiere dedicación absoluta, mucho espíritu de sacrificio y mucha fuerza de voluntad pues tienes que renunciar a muchas cosas porque te dejan sola y acorralada (en mi caso a sido así) pero tiene su recompensa que es, para mi, la mayor riqueza a la que se puede aspirar pues es aquella que no se puede ni se podrá jamás pagar con dinero! ;)
Lo del pastel fue muy lindo, sobretodo, el buen rollo que tuvimos mientras lo hacíamos de tan contentos e ilusionados que estaban y después la emoción de los mayores por sentirse tan amados y valorados por sus hermanos!
Y el dibujo también es una buena prueba de que, desde el respeto, la motivación didáctica/constructiva y los estímulos positivos, los niñ@s son auténticos genios pues sus ganas e instinto de superación sano les potencia su creatividad y, esto, con Acher lo estás viviendo y comprobando, o no es así? ;)
Muchos besos, Inma, desde este presente ahora ya, cada día, más feliz pues la presión, agresión y los miedos que nos han generado durante años ya han cesado, por fin!!!!
Daniel ha dit…
No veas que ilu nos hizo saber que tenian una sorpresa para nosotros al llegar, llegamos mas tarde de lo previsto, por el retraso del vuelo i aun así Henoch y Pau aguantaron estoicamente. :D Y ya que tube el placer y el honor de comerlo, afirmo las sospechas, estaba riquisimooooooo!!! jajaja

Gracies de tot cor Henoch i Pau el pastis de Carbassa estava molt bo, be ja ho he estat dient durant el dia XDDDD
El dibuix també m'ha agradat moolt, tinc ganes de que l'enmarquem. fa ganes de fer un altre pastis amb la Carbassa dibuixada. jejeje
I Mama gracies altre vegada, per aquesta entrada al bloc, tan maca que has fet, i per tot el teu esforç que has tingut que fer per poder estar al cim més alt de la rosa.
Gracies de tot cor :D.
Unknown ha dit…
Trobar el teu comentari aquest matí, ha sigut el millor regal en un dia com avui que, socialment, es considera el dia de la mare!!!!
Gràcies a tu Daniel per ser tan sensible, màgic i conscient malgrat el dur i insuportable camí que hem hagut de trepitjar!
Jo també t'estimo i us estimo de tot cor, amb el cor i l'ànima! Petons mil i de colors, preciós! ;)

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!