Descobrir la natura des del silenci!

Estar en silenci per escoltar els sons de la natura és un aprenentatge que considero molt important i bàsic per a conèixer-la amb més profunditat i poder així valorar més tot el que ens ofereix, tot entenent que és vital i necessària, en tots els sentits, per a poder viure!
Ens agrada molt i sobretot en aquesta època, estirar-nos en la fusta de la piscina per experimentar, amb els ulls tancats i, també, amb els ulls oberts com es desperten els sentits a l'estimular les capacitats sensorials, atenent a les sensacions que sentim en el cos a través de la oïda, l'olfacte, la vista, el tacte i el silenci!
Amb els ulls oberts, observem el cel, el moviment de les fulles de les capçades dels arbres, els contrasts de colors i les seves diferents tonalitats (verds, blaus, marrons,...), el volar dels ocells i els coloms del veí!
Quan els tanquem, escoltem els diferents sons que podem percebre en l'entorn, tot sentint els diferents aromes de la terra i les plantes, que el ventet ens fa arribar! Parem atenció al brunzit dels insectes; als preciosos cants dels diferents ocells, tot tractant de distingir-los; a la "xerrameca" de les gallines interrompuda, de tant en tant, pel cant del gall; als lladrucs, llunyans i propers, de la població canina comunicant-se des de les seves cases i a la seva manera, per tot el veïnat; al joc i al miolar dels gats; al joc i comunicació amorosa dels coloms, flirtejant en les branques o en el cablejat del carrer; a les veus, riures i/o crits dels veïns relacionant-se o bé banyant-se en les seves piscines;...
Molts són els sons que podem escoltar i gaudir quan estem en silenci!
Escoltar la vida que ens envolta, ens permet entendre-la més i comprendre les diferents conductes, actituds i necessitats dels animals i animalons, sobretot!
També em permet fer-me entendre més quan els explico els cicles vitals i la importància de recuperar i mantenir l'equilibri natural.
Quan fem silenci, respirem profundament i abdominal, tot sentint i gaudint la relaxació del cos i la ment, mentre el sol ens acarona, aportant-nos salut i benestar!


En altres ocasions, també fem silenci per fer l'observació directa d'algun animal, sense interrompre'l, per poder-lo contemplar més llarga estona i aprendre del que ens ensenya! 
A casa hi tenim un esquirol vivint des de l'estiu passat i sempre que menja, saben en quin pi està perquè cauen les esclòfies de les pinyes, encara que no sempre el podem veure o distingir entre les fulles i les branques dels pins gegantins del nostre jardí!
No fa gaire, ens va donar un ensurt perquè va saltar d'un pi a un altre però, amb tan mala sort, que no hi va arribar i va caure! Gràcies a la seva agilitat i al seu instint de supervivència però, va estendre tot el cos com si d'una manta es tractés, per a poder planejar i caure amb més suavitat, amb la qual cosa, malgrat la gran altura, va caure en l'hort sense prendre mal! Es va netejar la carona ràpid, va mirar a totes bandes i costats i va desaparèixer fent grans salts, en un tres i no res, en sentir que la Melosa, una de les nostres gosses, s'apropava.
Aquest divendres, també el vam poder estar observant força estona des del porxo perquè va baixar dels pins per beure aigua i còrrer pels voltants de la piscina. Va ser una experiència molt bonica, enriquidora i satisfactòria!!!!
Fent molt silenci per no espantar-lo, vam poder observar els seus saltirons i els seus ràpids moviments mentre es passejava pel jardí. Va ser preciós poder-lo veure, tan eixerit i al seu aire!
Quan va marxar, grimpant vers les capçades dels pins, l'Henoch i el Pau van anar a cercar pinyes rosegades per veure quantes se n'havia menjat aquest petit i divertit rosegador de cua formosa i llarga. En van trobar moltes i van estar jugant amb elles, fent càlculs i dibuixos en el terra, una bona estona passant-s'ho d'allò més bé mentre recordaven, amb il·lusió i emoció, tot l'espectacle que havíem presenciat!
Estem molt contents de tenir aquest inquilí a casa, doncs l'esquirol és un animal molt tendre i entranyable que fa goig de veure i, a més, la seva presència converteix l'espai on habitem en un escenari de conte, tot fent-nos sentir part del mateix!  

 
 
 
 

Les fotografies les vam fer des d'una distància considerable i per això no són prou nítides. We're sorry!!!! En la 1a i la 4a, hem encerclat l'esquirol perquè es pugui distingir millor doncs, gairebé, no s'aprecia!

"Cuando una persona experimenta una sensación de unidad con el mundo, sus impulsos le llevan a desarrollar relaciones armoniosas con el resto de los seres humanos. Al contemplar a la naturaleza en silencio descubrimos en nuestro interior impulsos de unificación con todo cuanto vemos: plantas, animales, piedras, tierra, cielo.
Los indios americanos sabían que en silencio los hombres pueden percibir que todas las cosas son expresión de una sola vida y que los humanos somos hijos de esa vida, arriba, abajo, dentro y fuera. Al intensificar esta comunión con la naturaleza descubrimos que el tema de nuestro estudio no es la naturaleza en realidad, sino la vida y la sustancia de nuestro propio yo.
De belleza infinita está hecha la naturaleza, aunque para afirmar tal cosa sólo podemos tomar como punto de referencia uno de sus miles de millones de planetas. Su esplendor se extiende por el espacio interminable y se manifiesta en mundos imposibles de enumerar. Sin embargo, para nosotros, su mayor regalo sigue siendo su benevolencia y su inclinación a enseñarnos más cosas sobre nosotros mismos. Cuando alcanzamos a vernos y comprendernos; cuando llegamos a entender el mundo que nos rodea, los seres humanos podemos apreciar que constituimos el pináculo de los logros de la naturaleza, ya que es a través del ser humano como la naturaleza es capaz de verse y apreciarse del modo más cabal y completo"
Vivir la naturaleza con los Niños Joseph Bharat Cornell

Comentaris

Anònim ha dit…
Oh, a mí también me agrada gozar del silencio. Especialmente así, como lo hacéis vosotros, en contacto con la naturaleza, al aire libre. Es cierto que se aprecian muchas cosas y que casi siempre nos acaba visitando la calma y la sensación de integración.

Qué maravilloso animal y qué bonito tenerlo cerca, seguro que se siente bien a gustito ahí!!

Un beso gigante
Caminem plegats ha dit…
Una reflexió molt maca i molt important. Pensem , sentim i vivim el mateix que vosaltres.

Moltes gràcies per compartir-la.
Una abraçada
Unknown ha dit…
Muy a gusto! Fíjate que lleva un año en casa!
Y sé que te agrada gozar de ese silencio y de esa comunión con la naturaleza puesto que tu bella y más íntima literatura parte de estas lindas experiencias que compartes, posteriormente, con tus lector@s cuando pones palabras a tus sentimientos y sensaciones experimentadas. Si no armonizaras con la naturaleza tan profunda e intimamente, no habrías podido sentirte Rosa y, mucho menos, haberlo expresado y compartido con tan dulces y bellas palabras! ;) Eres linda y muy guay! Besos mil desde el silencio que tanto nos llena y nos permite descubrir nuestro yo interior!
Unknown ha dit…
Gràcies a vosaltres també per passar-vos per aquí i deixar-nos aquest bonic comentari! I que guay que també compartiu aquest sentiment de respecte i amor vers la natura! És bonic saber i confirmar que, entre tant d'asfalt, fums i formigó que ens envolta, sempre hi ha "fades i follets" que també pensen i senten com nosaltres! Petons sincers i que tingueu una molt bona nit estelada, Caminem plegats!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!