L'espai i el temps no existeixen quan hi ha estima i amistat!

L'any 1992, l'Expo de Sevilla va ser visitada per un grup d'alumnes de 8è de l'escola La Sínia. Un grup d'alumnes que estava a punt de deixar-nos, com tants d'altres grups ja havien fet, perquè aquell era el seu darrer curs de la, ara ja antiga, EGB. L'emoció i la il·lusió de molts i moltes per a conèixer i visitar l'exposició, va fer que aquell any, Sevilla i Almeria fossin els destins i els escenaris del, tan esperat, viatge de fi de curs.

Després d'aquells intensos dies que tancaven el recorregut de tots els anys viscuts, per ells i elles, junts a l'escola, ens vam acomiadar el 22 de juny del 92, en el pati de l'escola, entre riures, llàgrimes i moltes dedicatòries!!!! Són moments emotius i, també, durs perquè la vida, que en un passat els/les va unir en una aula, els/les separa per canviar-los de centre i aules. Alguns/es es tornen a trobar però d'altres ja no tenen gairebé temps ni espai per a tornar-se a veure.

Els i les mestres continuem en les mateixes aules però els i les alumnes canvien. Alguns/es dels que ja ens han deixat, tornen de tant en tant però n'hi ha d'altres que només els veus en els records. Jo ja fa deu anys que vaig deixar l'escola i ja no tinc el gust de poder-los veure si hi van però. a vegades, algun o alguna em ve a visitar i, aleshores, recordem i anem "veient" als i a les que no hi són però que nomenem perquè romanen en els nostres cors.

Feia, gairebé, 20 anys que no el veia però ens vam reconèixer de seguida! És curiós, però sempre m'ha passat que quan veig a un/a exalumne/a, veig la seva cara de nen/a, malgrat el pas del temps, per la seva mirada i el seu somriure.

Vam passar un dia genial i molt intens i els meus fills van conèixer una encantadora i noble persona que ha mantingut i reforçat els principis que ja tenia quan era un nen, per això, ni l'espai ni el temps van ser notoris doncs semblava, talment, que ens haguéssim continuat veient al llarg d'aquests gairebé 20 anys!

Vam enriquir-nos mútuament en compartir vivències i aprenentatges com ja fèiem a l'escola (sempre he dit i diré que els nens i les nenes són els meus grans mestres de debò), vam analitzar i reflexionar sobre la Vida com, també, fèiem a l'aula i vam riure en recordar situacions viscudes aquells dos cursos que vam compartir amb els/les altres companys i companyes de curs.

Va ser un diumenge de març que, amb la visita del Rafa, ens anunciava la primavera perquè sempre és primavera quan s'està en bona companyia car la sana estima i l'amistat sincera omplen sempre l'espai de llum, color i alegria!

Abans de marxar en cos però no en esperit, doncs aquest és el que ens manté units malgrat les distàncies, temporal i quilomètrica, ens va recomanar un conte del saber tolteca, Espejo humeante que, en certa manera, il·lustra i resumeix el que vam estar raonant i enraonant com, també, fèiem a l'escola però, ara passats 20 anys, amb més maduresa i confirmació per totes les vivències i aprenentatges que, cada un de nosaltres ha anat tenint al llarg dels nostres camins personals i individuals! ;) 

Un preciós conte que agraïm molt que el Rafa ens el fes conèixer i que, avui, els meus fills i jo, volem compartir, també, amb vosaltres!

  

Gracias Rafa por tu visita y por SER y ESTAR!

"To be or not to be, that's the question!" Will I am Shakespeare

Hablo por todos los árboles silenciosos

que, a cada primavera, más nobles se vuelven,

y callados, llenos de nostalgia,

sus brazos poderosos extienden en oración,

y su gran bendición hacia abajo derraman.

Sidney Lanier

   

Tod@s somos naturaleza,

Tod@s somos inDios!

Jau!