Anar a La Mola, sempre ens mola!

Dilluns passat vam anar a La Mola i vam aprofitar molt la sortida car varem fer i varem aprendre moltes coses!
Primer de tot, us hem de dir que La Mola (1.104 m) és el cim més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que es troba a la Serralada Prelitoral, situat en el tram que s'aixeca entre el Vallès Occidental i el Bages.  
Els he explicat a l'Henoch i al Pau que un Parc Natural és una zona protegida, és a dir, que no es pot urbanitzar car només s'hi autoritzen aquells usos que en permetin la seva conservació doncs els boscos compleixen moltes funcions vitals per molts éssers vius, entre d'altres els humans, i és molt necessari prendre'n cura i protegir-los per a que no siguin destruïts! 
Han aprés també que Sant Llorenç de Munt és un massís perquè està format per blocs muntanyencs arrodonits doncs el seu relleu és molt antic i està molt erosionat, a més, la seva alçada és de muntanya mitjana.
L'estudi en directe del relleu, la vegetació i la fauna, a partir de l'observació amb els nostres propis ulls, tot aguditzant la resta de sentits per tal de percebre tot allò que necessitem o ens interessi aprendre o conèixer, fa que l'aprenentatge sigui més intens, viu, empíric i profitós perquè forma part del nostre viure i créixer. Un viure i créixer en llibertat, tot descobrint, gaudint i aprenent a estimar la nostra Mare Terra, cada dia una mica més!
El relleu de La Mola presenta grans parets i blocs arrodonits de conglomerat molt similar al de la Muntanya de Montserrat i també hi té coves i avencs, en les seves entranyes, com té la muntanya de la Moreneta!
La seva vegetació és molt mediterrània, és a dir, hi ha molts pins, roures i alzines entre els arboços i els esbarzers i les plantes guaridores i aromàtiques com ara el romaní, la farigola, l'espígol o la remuguera que creixen, en les zones de solell, entre les seves roques mil·lenàries.
Vam veure petjades de porc senglar que, juntament, amb els esquirols, conills i altres petits rosegadors, el gat mesquer, la guineu, el toixó i els rats penats formen el principal grup d'espècies de mamífers de la zona. També s'hi poden veure molta varietat d'aus com ara el pit-roig, que en vam veure bastants perquè s'apropen i es deixen veure, la merla, la mallerenga, la puput i la cadernera, entre d'altres. Les aus rapinyaires també formen part de l'hàbitat del Parc malgrat ja no hi nidifiquin i, de tant en tant, encara s'hi poden veure àligues perdigueres i daurades, falcons i algun que altre voltor. Vam tancar els ulls en silenci i vam escoltar els cants de les aus musicats pels sons de les fulles i les branques en dansa, impulsades per la suau brisa que corria entre els raigs, lluminosos i calentonets, del sol que lluïa un somriure imponent! 
Tornant un altre vegada a la fauna, hem de dir que també hi ha escurçons i petites serps, per això, és molt important anar en compte i no aixecar ni desplaçar pedres grosses del sòl doncs ens en podríem endur un bon ensurt!
En les zones més humides hi ha salamandres, cargols, llimacs i diferents espècies de granotes i gripaus.
A part d'aquests coneixements relatius a les àrees de coneixement del medi natural i social, també vam fer exercici, vam còrrer, vam jugar, vam deixar volar la imaginació i la creativitat i també vam aprendre la importància que té el mantenir net el bosc per a prevenir els incendis, tot prenent consciència de la gratitud que té la natura amb nosaltres car la seva fusta seca i vella, que pot ser un gran perill pel bosc, ens serveix a nosaltres per alimentar i mantenir viu el foc i el caliu dins la llar els dies que, a fora, hi faci fred! ;) Gràcies bosc!

Click to play this Smilebox slideshow
Create your own slideshow - Powered by Smilebox
Personalize your own free photo slideshow

Des de que era ben petita que he anat a La Mola doncs amb els meus pares, el meu germà i les meves germanes, hi pujàvem molts diumenges pel matí, abans d'anar al Club de Natació per a jugar a frontó-tennis i nedar i capbussar-nos en les piscines! Van ser moments de la meva infància, adolescència i joventut, viscuts amb molta intensitat i felicitat, per això mai m'abandonen car formen i sempre formaran part de la meva vida. Vida que continua gaudint dels boscos i paratges de La Mola i de tot el Parc en sí , ara però, al costat dels fills i ja no dels pares i germans (car continuo essent filla i germana però ja fa anys que també sóc mare) per a que ells també l'aprenguin a gaudir, preservar, valorar, estimar i aprofitar com jo ho vaig aprendre a fer quan era petita!
Si no coneixeu el Parc i no us queda gaire lluny d'on viviu, us aconsellem que us hi "perdeu" pels camins, sempre assenyalats, dels diferents GRs que es poden recórrer, tot descobrint els diferents entorns dins del gran entorn, quasi verge i natural de tota la zona preservada i protegida. 
Per acabar i, atenent que demà és diumenge, us deixem aquest tema de Macaco que expressa el que nosaltres també pensem i que s'hi escau molt bé en aquesta entrada sobre el Gran Valor que té la Natura i la Muntanya per a la supervivència de les diferents espècies, entre elles l'ésser humà per això cal estimar-la i ensenyar els nostres fills i filles a estimar-la, valorar-la i prendre'n cura because,...

Love is the only way!!!!


Petons i que gaudiu d'un bon diumenge!!!!

Comentaris

Marisol ha dit…
Gràcies Lídia per compartir aquesta informació de la Mola, sempre va bé saber sobre el nostre territori!! Fantàstic Macaco! Petons!
Lídia ha dit…
Si i, sobretot, saber i entendre la importància que té prendre'n cura i preservar-lo! :) Petons musicals!
Inma ha dit…
Lidia, qué lugar tan bonito y además tan especial para ti, seguro que se lo has transmitido con muchíiiiiiiisimo amor a tus hijos. No he estado nunca, pero tiene que ser un lugar precioso. Muchas gracias por tanta información! Un besico.
Lídia ha dit…
Es la montaña que más veces hemos subido pues está cerquita de casa!!!! Y si que es un lugar muy especial y significativo para mi, como muy bien has intuído! Daniel y Saül también la conocen mucho; los peques están todavía descubriéndola y disfrutándola pero ya le tienen un cariño especial porque,... es La Mola y aunque aman la naturaleza y la montaña, en general, si que es cierto que el sentimiento hacia La Mola es distinto y más cercano por los recuerdos y anécdotas que comparto con ellos, entre risas y alegría y por sus propias vivencias, emocionantes e intensas, cada vez que vamos!
Si algun dia hicierais una escapadita por aquí, podríamos hacer una buena excursión, xino-xano, hasta la cima, os apuntais? ;)
Un beso grande, guapísima!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!