Recordant les aules..., analitzant els canvis!

Bagul on hi guardo les fotografies i dedicatòries dels meus temps de mestra docent

Dins l'aula tot era senzill i, ara passats els anys, puc dir que era així perquè les guerres no agraden als nens i a les nenes.  
Parlar de la Pau, el Respecte, la Tolerància,... amb la mainada és molt plaent i enriquidor perquè participen, activament, i les seves aportacions són molt interessants, doncs les seves ments no estan, encara, "contaminades" de confusions, fal·làcies, pressions, falsedat, és a dir, de totes les vibracions negatives que et van tornant gris, mentider i amargat si et creus, com ens pretenen fer creure, que ser adult i responsable és ser seriós, rígid i estar al dia de les notícies, el futbol, la moda i la borsa per comptes de prendre't seriosament la vida, car sense vida no hi ha res, i continuar creixent tot descobrint i aprenent, cada dia, com ho fèiem quan érem petits, fins que ens toqui marxar per sempre més. 
Els infants estimen i tenen molta sensibilitat. La rigidesa, els premis i càstigs, les bronques, els crits i tot el que és NO! els espanta, com ens espantava a nosaltres si algú ens ho feia.
Evolucionar és millorar no repetir el mal que hem rebut!
Espantar és fer créixer el Monstre de la Por en l'interior de la ment. I dic Monstre, sabent molt bé el que em dic, perquè la por té veu car li parla al cervell pressionant, confonent, obligant i reprimint els sentiments i la sensibilitat perquè glaça la sang i anul·la l'essència més íntima i humana que ens caracteritza a cadascun i que tant flueix quan som petits i encara no tenim tantes pors i neguits.
La por bloqueja i anul·la. La por no ensenya ni fa aprendre correctament perquè domestica!
La por ens fa dubtar i errar fent-nos créixer les inseguretats. Inseguretats que ens tornen carn de canó en la "Jungla de cristall" on vivim. Que no és l'Edèn ni el Paradís perquè el de debò roman enterrat sota l'asfalt. 
Torno a l'aula perquè la por de la mainada encara no té volum de monstre i amb els i les alumnes m'hi sento a gust i feliç i aprenem i cantem i xerrem i riem i treballem i juguem i ens emocionem i fem projectes i excursions i colònies i viatges de fi de curs i,..., tantes coses boniques, didàctiques i divertides!
A les aules m'ho passava molt bé i, jo diria com sempre he dit, que aprenia més jo d'ells i elles que ells i elles de mi!
Mai he deixat de tenir relació amb ex-alumnes, sempre en vaig veient perquè saben on trobar-me si em volen tornar a veure. N'he vist créixer molts/es i els he vist fer-se mares i pares! Les meves primeres promocions ja han passat dels 35!
Molts i moltes han anat tornant adults grisos perquè les basardes, les pressions socials, l'estrès, la comoditat i el conformisme els ha anat "robotitzant" i enfosquin fins al punt que, alguns/es fins i tot, s'han permès etiquetar-me de "hippy" per mancar-me el respecte, tot allunyant-se d'allò que a l'aula els i les fascinava i volien ser quan fossin grans! 
Altres, més forts d'esperit, han mantingut la seva essència i quan els/les veig, sembla que no hagi passat el temps malgrat ens en manqui per a poder-nos explicar les vivències que hem tingut al llarg dels anys que ens han separat. Riem, xerrem, recordem,... i l'ambient s'omple d'oxigen, llum, calor i color com passava a l'aula. Però, ara, no tot són flors i violes i també parlem, des de la maduresa, del que està passant, de com han canviat els valors, de com han canviat molts i moltes i de com aquests molts i moltes, que a les aules reien i somniaven un món millor amb nosaltres, ara ens assenyalen i ens titllen de raros i hippies (amb menyspreu)!
És vivint que s'aprèn a viure i és amb el pas dels anys que puc anar confirmant les hipòtesis que en el passat feia, com per exemple que les conductes de la mainada quan creix, canvien o no en funció del significat que li han atribuït al terme respecte les persones adultes que els/les han educat, sobretot, en l'entorn familiar (l'escola és un bolet). És a dir, quan l'adult entén que respecte significa obediència "educa" exercint la mateixa pressió i por que va rebre, tot canviant la conducta dels infants perquè els anul·la l'espontaneïtat i la seva essència. En canvi, passa tot el contrari quan l'adult que educa entén que respecte és respectar la integritat de l'infant i les seves voluntats vitals i necessàries.
En aquest darrer cas, les conductes no varien perquè no perden la sensibilitat ni desdoblen la personalitat, segons els convé, com els passa als i a les de l'altre grup "educat" en la pressió, els premis i els càstigs. Ans al contrari, doncs es reafirmen en la seva personalitat i caràcter i saben opinar, tot defensant els seus propis criteris perquè pensen i analitzen. No canvien la conducta perquè el seu monstre de la por és tan minúscul que no té prou força per rentar-los el cervell com els passa als i a les que han tornat més grisos i van a l'última pel que a modes es refereix.
Amb els nens i les nenes resoldre els conflictes és fàcil perquè no tenen tanta por a dir el que pensen i no els agrada la rigidesa, la violència ni les guerres car els i les espanta massa! Qui ho diria que tots/es els adults que provoquen conflictes i guerres van ser, en un passat, nens i nenes innocents que somniaven i feien dibuixos per celebrar el dia de la Pau o el dia dels Drets Humans a l'escola!
Expresso el que penso i observo perquè m'agrada i sempre m'ha agradat exercir, potenciar i defensar la llibertat d'expressió però, sobretot, ho dic perquè sé que, cada dia, sou més els i les ex-alumnes que mireu el bloc, alguns i algunes continueu venint a casa però altres, que us heu allunyat, visiteu la nostra casa/bloc per continuar sabent de mi.
Espero i desitjo que els i les que heu mantingut l'essència que us caracteritza, no la perdeu mai i que els i les que l'heu perdut, us aneu traient la bena dels ulls per tornar-la a recuperar car a classe éreu més guays!
Per acabar, us deixo una de les cançons que tants i tantes vareu escoltar i analitzar fent classe de literatura castellana. Ho recordeu? Espero que us agradi tornar-la a escoltar! Petons sincers a tots i totes!

Comentaris

Inma ha dit…
Qué bueno que exalumnos sigan visitándote, eso significa muchísimo de tu trabajo día a día! Me encanta que me hagas reflexionar a partir de tus entradas, me encanta! Un besico.
Lídia ha dit…
Es muy gratificante no dejar de tener contacto con ellos/ellas porque continúas aprendiendo y dándote cuenta de muchas cosas que nadie nos explica! Además verlos, a algunas y algunos, ya con hijos/as me hace mucha ilusión, es una sensación muy sana y especial!
Me das mucha fuerza con tus comentarios, Inma, gracias de corazón por valorar mis experiencias y reflexiones! Besos sanos y de buenas noches! :)
Esther ha dit…
Si...el temps passa però hi ha coses que no canvien!! Encara se m'il.lumina la mirada quan penso en aquells anys!! Sempre he presumit de que vaig tindre la sort d'educar-me amb mestres amb idees innovadores!! Encara recordo com ens vas fer viure la objecció de consciència militar quan tot començava!!! Ai Lidia, si sapiguessis el bé que ens vas fer.... Reconec que els meus valors de justicia, igualtat, llibertat, professionalisme, esforç i amor per les coses, rspecte....molts, molts surten de la meva experiència a la infantesa junt amb l'acompanyamemt de l'educaciómdels pares!! Tinc la sort de dedicar-me a una professió molt bonica, sóc metgessa . Però alhora és un món molt rigid, amb molta competència interprofessional i una constant pressió en tots els sentits!! Per sort, els meus valors ben arrelats van per sobre de tot això i fan que el mes bonic de la meva professió sigui el tracte amb moltes persones, el poder fer alguna cosa per les persones...però tot i així jo només aplico el que diuen els llibre, en canvi els malats em donen lliçons de vida cada dia!!!

Gracies per fer-nos recordar aquests moments!! I sobretot gràcies per dedicar-nos aquells dies amb cor i ànima i ensenyar-nos tant i tantes coses bones!! Un petonad
Lídia ha dit…
Ei Esther!!!! Si ets metgessa has de ser l'Esther Oviedo, no? Quina il·lusió més gran llegir-te en el bloc!!!! Encara estic emocionada i més amb les coses tan boniques que has dit i que confirmen i reforcen el que comento en l'entrada. He deduït que ets l'Esther Oviedo, precisament, perquè no has perdut l'essència tan humana i responsable que et caracteritzava i que, encara, et caracteritza! Sempre has estat encantadora i segur que treballes amb molta vocació i dedicació. (Els competitius no aprenen tant perquè perden massa temps presumint i posant-se "medalles" que prenen als que estem fent la feina de veritat, allá ellos/as, ja s'ho troben amb els anys) :)
Esther, de veritat, quin regal més bonic m'has fet avui que, a més, és l'aniversari del Saül, recordes que va néixer quan vosaltres fèieu 8è? Fixa't, ja fa 19 anys!!!! Sembla mentida!
A veure si en aquest sopar que es farà en primavera ens veiem, en tinc més ganes!
Un petó molt fort pel Christian i pels teus pares!!!!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!