Tardes d'hivern!

M'agraden les tardes d'hivern, sobretot, quan són reposades però actives. El caliu de la llar, havent dinat mentre els petits encara aprofiten les darreres estones que queden de sol, per a córrer pel pati tot empaitant-se o empaitant quelcom que els hagi sorprès, em reconforta i em fa recuperar l'energia gastada en l'intens matí, feiner però tranquil i alegre, ja transcorregut. L'aroma del cafè, acabat de fer, impregna l'aire mentre les rialles, les corredisses, els bots de les pilotes, ..., i els comentaris de l'Henoch i el Pau jugant contents l'omple de joia i calma.
Els plats ja són nets i el cafè fumeja mentre l'agulla de ganxet dansa entre els meus dits, com si d'una vareta màgica es tractés, per a crear diferents coses a partir d'un fil, normalment, de llana. El Daniel volia una gorra per a poder-se recollir les rastes i donant primer voltes al cap i després voltes al fil, finalment em va sortir!!!!

 
 
 
 

El sol ja se n'ha anat a dormir i els petits ja fa una estoneta que són a dins jugant amb els Lego tot muntant peces per a formar els elements que necessiten per a crear les seves pròpies històries d'acció!!!!
Deixo el ganxet i aprofito la calma per a llegir una mica; abans d'ahir vaig començar El clan de la lloba de la Maite Carranza i, de moment, m'ha enganxat força! La literatura infantil i juvenil sempre m'ha interessat per  tres motius principalment: el coneixement, la tria i la sel·lecció de lectures per a recomanar a l'alumnat com a mestra de llengua i literatura; l'aprenentatge literari per a narrar contes i relats didàctics; les ensenyances, tan positives, que transmeten els contes, les llegendes i les històries imaginàries basades en les realitats dels infants, dels adolescents i dels i de les joves d'avui i/o d'abans. Des de ben petita que sento plaure per la lectura i per poc que puc, enganxo un llibre desitjant que sigui un d'aquells que m'enganxen ells a mi car m'apassiona quan les històries, narrades en els fulls, prenen vida al llarg de l'escrit fent-me analitzar, conèixer i comprendre, des de la literatura sobretot la històrica, diferents realitats, vivències i/o fantasies expressades per veu d'altri. 
Sempre he pensat i he defensat que el millor ensenyament és aquell que s'aprèn del referent i, precisament per això, és molt important que aquest sigui positiu i enriquidor. Quan el referent adult té una actitud constructiva, atenta, calmada, didàctica i motivada a l'etern aprenentatge, els infants aprenen per simple imitació de les actituds sense haver de forçar-les ni exigir-les. Així doncs, mentre la música suau sonava i jo llegia, el Pau i l'Henoch també s'han posat a llegir una estona, deixant l'anterior joc per a un altre moment. S'han decidit pels contes de la col·lecció "Vull llegir" de l'Ed Cruïlla que els van regalar l'Enzo i el Jared. Una col·lecció molt guapa, escrita en lletra de pal i lletra lligada, de llegendes, contes tradicionals i faules amb guions adaptats als menuts i menudes que comencen a llegir i que va augmentant progressivament la dificultat en funció del nivell.
L'Henoch ja se'ls va llegir tots quan aprenia a llegir però li agrada rellegir-los i observar, detalladament, les il·lustracions car li encanta dibuixar i s'hi fixa molt; per això, per a ell, és una bona opció quan el Pau, que es va llençar a llegir aquest estiu, els agafa perquè encara no els ha llegit tots com el seu germà!   

 
 
 

Una horeta abans de fer el sopar, hem deixat la lectura per a dedicar-nos a altres coses.
L'Henoch ha baixat a jugar amb l'ordinador amb el Saül i el Pau ha estat fent figures amb la plastilina, tot xerrant amb mi mentre jo teclejava, també, l'ordinador. 

 

I després de sopar, hem mirat mitja pel·lícula animada, des d'un llit que hem improvisat en el menjador on s'hi han quedat ben adormits, abans d'acabar-se la peli, de tan rendits que estaven després d'haver-se passat un dia més fent un munt de coses i activitats, sense parar, des de que es lleven fins que se'n van a dormir,... sense horaris ni patrons!!!!

Que tingueu una bona nit amb somnis bonics!!!!

Comentaris

lorenzorc ha dit…
En tus comentarios, en las fotos, en tu manera de transmitir, todo es novelado, historias para sentir y disfrutar leyendo y compartiendo, gracias por seguir al pie del cañón que sin tu fortaleza y conocimientos no seria ese mundo que os merecéis y que lo disfrutéis, Daniel esta muy chulo con el gorro, "quien vale, vale! y el resto a freír espárragos!!
Un abrazo y gracias por seguir compartiendo desde la bondad, la calma, el conocimiento y la paz. feliz cada día como dices tú Lídia!!
Lídia ha dit…
Gracias Lorenzo por tu comentario! A Daniel y Saül les gustará! Besos!
¿Has visto que hijo más guapo, con o sin gorra?
Vagabundo ha dit…
Felicidades Lidia por la pasión que pones en todo lo que supone aprendizaje, autodeterminación, motivación, didáctica y empeño por mostrar que otra educación y dinámica social pueden forjarse, lejos de ataduras disciplinarias de eras victorianas.
Felicidades también, cómo no, por este año recien parido que aunque complicado y bastante desilusionante, espero finalmente sea como poco apacible y benevolente contigo y tus hijos.
Recibe un abrazo enmorme de mis peques y mío :-)
Lídia ha dit…
Que sorpresa Manuel y que gran regalo tu comentario tan lleno de empatía, valoración, ánimos y fuerza!!!!
Mucha felicidad y paz para vosotros también y decirte que las cosas ya están muchísimo mejor!!!! :) Menos Mal!!!! Un día de estos te llamo y te cuento pues compartir alegrías, sobretodo con quien te entiende, es muy sano!!!!
Un beso grande para tus peques y para ti!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!