Tractament dels sentiments negatius: Enfadament i picabaralla


A casa, tot ho parlem amb claredat i transparència perquè penso que la sinceritat és fonamental perquè hi hagi una bona convivència. La sinceritat però, a vegades, fa mal i, aleshores, es produeixen situacions d’enfadament que cal pautar perquè no vagin més enllà, tot entenent que cal respectar les opinions dels demés sempre i quan no tinguin intencions ofensives i negatives.
Quan es produeix una situació de conflicte, cal actuar al moment tractant de mediar fent que les persones en conflicte s’escoltin i s’entenguin doncs, moltes vegades, els conflictes es donen per malentesos. Quan no hi ha mala intenció per part de ningú el conflicte es resol amb rapidesa i facilitat, però quan hi ha tancament per part del o de la que s’enfada perquè el seu estat negatiu el/la fa culpar els demés, amagar coses i negar sentiments, el conflicte s’allarga perquè en aquest estat no hi ha sinceritat car el/la que està enfadat/da no expressa el que, realment, sent perquè vol fer enfadar els/les altres fent coses i dient coses per cridar l’atenció i culpabilitzar adoptant, a més, el paper de víctima.
La culpabilitat no existeix perquè totes les situacions són comprensibles, però quan no ho creiem així, ens sentim culpables en més d’una situació perquè defugim la nostra sinceritat i no expliquem el que, realment, sentim. Amaguem sentiments que faciliten la comprensió i, per tant, aquesta esdevé cada vegada més difícil. Aleshores, necessitem cercar un/a culpable per alliberar-nos del sentiment de culpa que ens ofega i, culpant els/les altres, ens sentim exclosos del problema i no fem res per solventar-lo. Pensem que són les altres persones les que han de canviar i som incapaços d’adonar-nos que aquest sentiment d’autoculpa, que ens fa culpar, ens fa actuar amb recel, ràbia i, fins i tot, intolerància sense adonar-nos-en. I continuem pensant que són els/les demés els que ens fan mal i han de canviar l’actitud,... i esperem i esperem amb  el morro fort, tot adoptant un paper de víctima que ens cega i no ens deixa avançar. Per aprendre a viure, també cal aprendre a ser humil i controlar aquests sentiments negatius que ens confonen.
Per mor d’això, és tan important mediar en el moment que es dóna el conflicte per evitar que aquest s’allargui i empitjori, tot fent entendre a la mainada (que ho entenen millor que els adults) que la culpa no existeix i que cal dir la veritat, sense por i sense exageracions, tractant d’entendre també la situació, les circumstàncies i els sentiments de la persona o persones amb les que ens enfadem.
Parlar les coses és imprescindible per resoldre els conflictes. Si la persona enfadada no atén a raons, cal deixar-la perquè s’ho pensi i reflexioni sobre la seva actitud, fent-li entendre que d’aquesta manera només es fa mal i fa mal i que no paga la pena perdre el temps en aquest estat de malhumor, incomunicació i ràbia.
Amb els infants és molt senzill i, de seguida, els passa el malhumor. Aleshores, cal aprofitar per fer broma de la situació haguda i riure plegats de com ens posem de tontos i lletjos quan ens enfadem. Va molt bé repetir, tot interpretant, la situació d’enfadament per analitzar les tonteries que fem i diem tot traient-li ferro i entenent que fem el ridícul quan ens posem de morros i ens enrabiem doncs és important que els/les nens/es entenguin que enfadar-se no és positiu ni correcte i no ens ajuda a estar bé. Cal entendre que així com els comportaments dels i de les demés ens afecten, els nostres comportaments també afecten les altres persones i que cal aprendre a respectar-nos i entendre’ns per conviure en harmonia i benestar.
Parlar sobre el mal que ens fan i que fan les conductes negatives, reflexionant-hi, tot ajudant-los a expressar els seus sentiments negatius és molt important i necessari si volem ensenyar a la mainada a tenir calma i autocontrol dels mateixos però també va molt bé fer d’altres activitats com ara fer-los dibuixar estats d’ànim, comportaments, situacions de conflicte,... doncs el dibuix és un mitjà d’expressió que diverteix i relaxa, amb la qual cosa, permet que el nen/a s’expressi amb més llibertat. A través dels dibuixos, els infants manifesten moltes coses que no saben explicar amb paraules i que convé saber per poder-los entendre i comprendre per a poder ajudar-los a recuperar l'equilibi i la calma quan s'enfaden.
Llegir contes i visualitzar-ne (pel·lícules animades) referents als enfadaments i les seves conseqüències, sempre negatives, també va molt bé per ajudar-los a entendre que les actituds intolerants, fruit dels sentiments de ràbia no són gens positives ni afavoreixen l’amistat ni la convivència.

Finalment i per acabar, diré que treballar l’ús correcte, és a dir, sense mala intenció d’expressions com ara: “treure de polleguera”, “perdre la poca paciència que em queda”, “treure foc pels queixals”, “deixar en pau”, “tornar-se boig”, “posar-se nerviós”,... és convenient, important i educatiu perquè són maneres de dir col·loquials que estan presents en la nostra llengua i cultura i que ens faciliten la comunicació de sentiments, des de la confiança i la sinceritat, quan les sabem utilitzar.

 
   

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!