A vegades, els pardals ens visiten!!!!

A vegades, els pardalets ens visiten i entren al menjador de casa. Quan això passa, ens posem molt contents perquè és quelcom que ens agrada molt a tots!
El primer que fem és obrir totes les finestres de bat a bat perquè no topi amb els vidres quan vulgui sortir car, alguna vegada, ha passat i sap molt de greu perquè el cop els espanta i desorienta.
Després ens dediquem a observar-lo, amb molta prudència i sense fer soroll per no espantar-lo i perquè ell se senti en confiança i vulgui apropar-se a nosaltres. Una vegada, només una però, el pardal que ens va entrar se'm va posar, ell sol i un parell de vegades, al dit cor que sempre els ofereixo i, per a mi, va ser un regal, quelcom màgic i molt emocionant que, encara, no m'havia passat mai; l'Henoch i el Pau estaven tan emocionats com jo però el Daniel i el Saül estaven bocabadats car no se'n sabien avenir de que allò, que només veien en dibuixos, estigués passant davant de les seves narius!!!

Sempre deixem que intentin marxar per ells mateixos, tot gaudint i gaudint-los durant la seva estada mentre estan tranquils perquè quan ja volen tornar a alçar el vol i sortir cel enllà, es comencen  a posar nerviosos si  no troben la sortida, aleshores, els hem d'ajudar, fent-los anar cap a un racó per agafar-los, amb molta cura per no fer-los mal, i poder-los treure al porxo per a deixar-los anar lliures cel amunt!!!!
L'Henoch i el Pau, així com el Daniel i el Saül, tenen la sort de haver-ho fet en vàries ocasions i des que eren ben petits i,... és quelcom que els agrada molt, molt, molt!!!!




Comentaris

Marisol ha dit…
¡Quina història més maca Lídia! Natura i llibertat.
Una abraçada.
Inma ha dit…
Lidia, qué preciosidad!! Me lo he imaginado totalmente como ha debido ser, tenerlo en tu mano... ¡qué gozada!! Eso son aprendizajes y transmisión de respeto a la naturaleza, me ha encantado. Un beso.
Joel Artigas ha dit…
Què bonics! Pots aprofitar per fer algun dia una descoberta d'ocells, per veure'n les seves característiques, els seus colors, els seus cants, ... Això sí, s'ha de fer molt de silenci, perquè sino se'ns escapen!

Quina enveja l'experiència que ens expliques, em sembla que és un somni que més d'un hem tingut: que un ocell se'ns posés al damunt del nostre dit.

Una abraçada.
Unknown ha dit…
I quins comentaris més bonics, també, que ens heu fet els tres, fruit de la vostra sensibilitat i estima vers la natura i la llibertat! Moltes gràcies per tenir i compartir, també, aquests sentiments i valors tan humans i positius!
Inma, una gozada, gozada! Algo que no olvidaré jamás pues son sensaciones muy intensas las que se viven en instantes así!!!!
Joel, això que dius ho fem molt i és com més bé s'aprenen els continguts de CMN car no observem i estudiem només els ocells. A casa, degut a tota la vegetació que hi tenim, hi venen molts ocells i d'altres animalons com per exemple un esquirol que, sempre que podem, l'observem com es menja les pinyes i com salta per les altes branques dels pins! Ara, i més amb aquesta bonança que fa, venem moltes papallones i de varietats diferents que, també, és molt bonic i agraït observar-les. A més, normalment, després de contemplar els comportaments i les característiques dels nostres visitants, ens quedem amb ganes de saber-ne més coses, aleshores, cerquem informació per la xarxa i, sobretot, consultem les diferents enciclopèdies que tenim (els llibres ens agraden molt, molt a casa i en traiem molt bon profit!!!!)
Petons sincers als tres!!!!
Albert ha dit…
quins records! mentres ho llegia m'han vingut alguns, si no recordo malament quan es colen al galliner i a casa també, a la ultima foto em sembla que hi era a casa. La cara de felicitat i emoció de l'Henoch i el Pau no te preu :). M'encanten aquestes petites coses que la natura ens otorga, a vegades semblant-ho, magicament. Molts petons i abraçades a tots !!!
Unknown ha dit…
Si que és veritat que tu has estat present alguna de les vegades que ens han entrat ocellets! Recordes aquella vegada que vam haver d'avisar als forestals perquè recuperessin a aquell falciot "bebé" que no volia menjar i tenia l'ala ferida per la caiguda del niu? Molts petons per a tu també!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!