Tractament i ensenyament/aprenentatge dels coneixements, pròpiament dits acadèmics, a casa nostra.


Cada dia que passa, em sento més contenta i orgullosa de poder transmetre als meus fills els coneixements acadèmics (que, en teoria, s’aprenen a l’escola) des de l’harmonia i la calma perquè puc atendre’ls directament, atenent a les seves necessitats immediates i als seus progressos, diaris i individuals, sense pressions burocràtiques ni horàries cosa que es reflecteix en els seus resultats donat que són molt positius perquè treballen molt a gust i assimilen molt ràpid els aprenentatges.
El fet d’estar a casa que és el seu espai, el que coneixen, estimen i en prenen cura per mantenir-lo acollidor i agradable, per exemple, els dóna molta seguretat i equilibri perquè viuen en harmonia sense experimentar ni saber que és l’estrés, amb la qual cosa, els seus aprenentatges s’afavoreixen perquè els integren adequadament, en funció dels seus propis interessos i dels moments que ells escullen, segons les ganes o estat d’ànim, per a fer les diferents activitats tant si són proposades com si són naturals i espontànies, és a dir, pensades i creades per ells mateixos
El poder oferir-los una atenció individualitzada i directa em permet fer un treball més complert, lúdic i manipulatiu per tal de que entenguin més els conceptes i els procediments per arribar a obtenir els resultats, aplicant el raonament lògic i no pas una mecànica memoritzada, que molts nens/es a l’escola apliquen però no entenen, per arribar a les solucions. En matemàtiques, per exemple, de la mateixa manera que passa amb el treball sistemàtic de les llengües, els resultats són més òptims i s’integren més quan entenen el què fan (procés) i el per què ho fan donat que, d’aquesta manera, en comprenen la finalitat i la utilitat d’adquirir i assimilar aquest tipus de coneixements i això els afavoreix la motivació i l’interès d’aprendre.
L’Henoch, aquests dies, està treballant la multiplicació i, per ell, és quelcom fascinant perquè descobreix, entén i assimila el concepte, tot aprenent a utilitzar més l’àbac i valorar-lo perquè en pren consciència de la seva utilitat:
- Ara sé perquè el Kowalski (Pingüins de Madagascar) fa servir tant l’àbac – diu entusiasmat mentre calcula el resultat de les operacions que fa.
Entusiasme que motiva al Pau a voler aprendre més i a esforçar-se per a entendre nous conceptes malgrat sigui encara petit per a assimilar-los completament.
Aquesta metodologia de treball, més individualitzada i manipulativa, és poc viable a l’escola perquè les ràtios són molt altes, encara, i continuen havent-hi mancances pel que fa a recursos humans. A més, el fet d’haver de passar tantes hores a l’aula (espais petits tenint en compte la quantitat de persones que els ocupen) asseguts/des a les cadires, acumulant esgotament, no afavoreix gens el bon desenvolupament físic ni intel·lectual dels alumnes perquè no és gens saludable ni natural passar tant de temps en un mateix lloc tantes persones i en actitud reprimida i estàtica perquè, se suposa, que a classe s’ha d’estar quiet, atent i en silenci car som molts i ens hem de respectar!!!!
Us heu preguntat mai per què tants nens/es surten tan esverats, exigents i esperitats de l’escola cada dia? I si, a més a més, els afegim el menjador i/o canguratges, encara manifesten més hiperactivitat perquè són massa hores tancats en el mateix edifici sense poder veure ni estar atesos per les seves famílies que, en el fons i en realitat, és el que més necessiten per tenir seguretat, equilibri emocional/psíquic/físic, benestar, salut i estabilitat en el present i en el futur. 







Comentaris

Inma ha dit…
Lidia, admiro el trabajo de las mamás que decidís educar en casa, me parece un gran compromiso con vuestros hijos y es la única forma de respetar ritmos personales e individualidades, es la única forma de ser respetuosos y eso seguro que los niños/as lo interiorizan así.
La escuela institucionalizada tiene mucho que aprender y se debería invertir mucho en ella para ser más humana, faltan recursos humanos e incluso en ocasiones materiales.
Es un gran paso el que dais para hacerlo, para dejarlo todo por ellos y más tal como está considerado aquí en España...
Yo no me atrevo a dar el paso, pero disfruto cuando leo experiencias como las vuestras.
Es un placer compartir. Un beso.
Lídia ha dit…
El placer es mútuo, Inma! Yo también admiro el trabajo educativo que haces con Acher y tu respecto hacia las diferentes alternativas educativas! Besos sinceros!
Joel Artigas ha dit…
Gràcies Lídia estic aprenent molt de les teves reflexions i de la teva metodologia de treball amb els teus infants. No hi ha dubte que el seu aprenentatge és significatiu i això ho demostra el treball acurat i específic que estas realitzant.

Des del meu punt de vista, el fet que els nens d'avui dia siguin tan esverats és fruit de la "societat líquida" que vivim (sobretot a les ciutats), una societat marcada per fer les coses ràpides, sense pensar, determinades pel temps, per la productivitat, ... Ara, si som conscients d'això ho podrem treballar.

Una abraçada. Segueix així!
Lídia ha dit…
Gràcies a tu també per comentar-me el que penses car també m'ajuda i motiva en la meva tasca educativa.
A mi, personalment, m'entristeix molt el que està passant, aquests darrers anys sobretot, amb la societat i les relacions humanes perquè s'estan com "deteriorant" per la manca de valors reals i humans i l'excés de consumisme i interessos materials! Si que cal treballar-hi, pel bé dels infants car ells/elles no en són responsables ni culpables de tanta "locura estresante e irracional" Petons sincers!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!