Jocs d’expressió i dramatització amb disfresses


Tenim un bagul ple de disfresses perquè ens agrada molt, sobretot al Pau, disfressar-nos. Ens inventem històries amb personatges imaginaris, imitem personatges de dibuixos i/o interpretem situacions anteriorment viscudes per nosaltres i ens ho passem d’allò més bé fent teatre i pallassades.
Hi ha qui afirma que disfressar-se és una necessitat bàsica de totes les persones perquè diverteix, ajuda a desinhibir-se i permet identifica-se més amb el paper que es vol interpretar.
Actuar per representar diferents rols, tot expressant-se dramàticament en funció dels mateixos, és quelcom que sorgeix de la pròpia espontaneïtat humana; espontaneïtat que anem perdent, a mesura que ens fem grans, perquè les nostres expressions gestuals i corporals, els nostres moviments propis i espontanis, la manifestació i l’exteriorització dels nostres sentiments,..., es veuen condicionats i reprimits pels convencionalismes socials i la pressió que la societat, sobretot la de les persones que conformen l’entorn immediat que ens envolta, exerceix per a què assimilem i incorporem en les nostres actituds aquests convencionalismes i normes establertes i marcades per la societat occidental.
Disfressar-se motiva i ajuda a desenvolupar aquest potencial creatiu i espontani perquè permet actuar i exterioritzar els sentiments personals i les fantasies imaginaries i creatives pròpies mitjançant l’expressió oral i l’expressió corporal (dramatització), tot fomentant el descobriment i el desenvolupament d’aquestes capacitats creatives innates.
El joc d’expressió, espontani i improvisat, és un mitjà per exterioritzar vivències i sentiments (positius o negatius), de forma fàcil i lúdica, sense tècniques, guions ni assajos amb la qual cosa serveix de teràpia per alliberar tensions psíquiques i recuperar l’equilibri doncs permet, per exemple, transformar situacions vivencials que han pogut ser angoixants o conflictives en situacions divertides que ens fan riure perquè repeteixen, tot interpretant-la, aquella situació que van viure però des de la calma i la lliure elecció dels records.
És un joc totalment lliure que fomenta el respecte propi i d’altri perquè cadascú decideix el seu rol o personatge en funció del seu estat d’ànim, sense imposicions; cadascú actua per a si mateix/a expressant-se tal i com se sent; cadascú respecta les idees i interpretacions dels altres; tots/es podem ser actors o bé espectadors segons ens vingui de gust.
Aquesta activitat potencia la naturalitat, la sensibilitat i la capacitat de crear i expressar-se lliurement, tot desenvolupant les capacitats intel·lectuals, psicològiques i físiques que els permeten conèixer el seu cos, tant interiorment com física, i les seves limitacions per poder superar-les. També desenvolupa les capacitats afectives i emocionals perquè fa exterioritzar els sentiments, la imaginació i la capacitat pròpia per inventar i crear situacions de joc harmòniques, cooperatives i respectuoses en un context familiar (en el nostre cas) on no hi ha repressió i la por a expressar-se, per tant, no existeix. Aquest marc positiu i familiar els ajuda a mantenir l’equilibri entre la intel·ligència, la sensibilitat i el cos.
El joc d’expressió acordat, permet fer activitats conjuntes on les idees, suggeriments, propostes i normes es decideixen entre tots perquè l’adult no pauta ni dirigeix sinó que coordina, motiva, observa, escolta, prepara els materials, si calen, fa de mediador en cas d’haver-hi conflicte, valora les aptituds de cada un/a sense comparar, anima, ensenya a respectar i respectar-se, ensenya a coordinar-se, fa suggeriments de millora i ajuda a superar les dificultats.
Un joc d’expressió acordat que ens agrada molt és posar música i ballar fins que el o la que fa de DJ atura la música, aleshores, ens quedem immòbils fins que torna a sonar i així, entre música i un temps de silenci, anem ballant i fent d’estàtues amb postures rares que ens fan riure i, fins i tot, perdre l’equilibri!!!! És molt divertit!

Ens disfressàvem quan érem ben petits


Quan vam ser més grans


I encara ens disfressem quan ens bé de gust!



Ah! I gairebé totes les disfresses ens les fem nosaltres i la mama, així les podem fer al nostre gust i com les volem!

ADÉEEEU!


Comentaris

Inma ha dit…
Me ha gustado mucho esta entrada, los juegos de expresión corporal como tú dices ayudan a las desinhibición... y el trabajo de imaginación y creación es magnífico.
Las fotos me han encantado, me lo he pasado muy bien compartiendo esta entrada con vosotros. ¡Genial familia!
Unknown ha dit…
Gracias Inma por estos comentarios tan positivos!!!! Me dan mucha fuerza y me animan mucho en mi trabajo y mi labor educativa! Eres un Sol!!!!
lorenzorc ha dit…
Y bien lindos que son!!! Los niños se disfrazan para investigar, jugar, descubrirse, imaginar, divertirse, aprender...algunos "adultos" aprendemos a disfrazarnos para ponernos la mascara, que no disfraz, para engañar, mentir y jugar un rol que no es natural ni lúdico. Menos mal que tú Lídia no eres de ese grupo tan maquiabélico y sigues jugando con el disfraz para que disfruten tus hijos y a que no se pongan mascaras. muchos besos para todos.
Unknown ha dit…
Gracias Lorenzo por tu comentario, tu reflexión y tu valoración. Besos sinceros para ti también!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!