Jocs d’expressió i dramatització amb disfresses
Tenim un bagul ple de disfresses perquè ens agrada molt, sobretot al Pau, disfressar-nos. Ens inventem històries amb personatges imaginaris, imitem personatges de dibuixos i/o interpretem situacions anteriorment viscudes per nosaltres i ens ho passem d’allò més bé fent teatre i pallassades.
Hi ha qui afirma que disfressar-se és una necessitat bàsica de totes les persones perquè diverteix, ajuda a desinhibir-se i permet identifica-se més amb el paper que es vol interpretar.
Actuar per representar diferents rols, tot expressant-se dramàticament en funció dels mateixos, és quelcom que sorgeix de la pròpia espontaneïtat humana; espontaneïtat que anem perdent, a mesura que ens fem grans, perquè les nostres expressions gestuals i corporals, els nostres moviments propis i espontanis, la manifestació i l’exteriorització dels nostres sentiments,..., es veuen condicionats i reprimits pels convencionalismes socials i la pressió que la societat, sobretot la de les persones que conformen l’entorn immediat que ens envolta, exerceix per a què assimilem i incorporem en les nostres actituds aquests convencionalismes i normes establertes i marcades per la societat occidental.
Disfressar-se motiva i ajuda a desenvolupar aquest potencial creatiu i espontani perquè permet actuar i exterioritzar els sentiments personals i les fantasies imaginaries i creatives pròpies mitjançant l’expressió oral i l’expressió corporal (dramatització), tot fomentant el descobriment i el desenvolupament d’aquestes capacitats creatives innates.
El joc d’expressió, espontani i improvisat, és un mitjà per exterioritzar vivències i sentiments (positius o negatius), de forma fàcil i lúdica, sense tècniques, guions ni assajos amb la qual cosa serveix de teràpia per alliberar tensions psíquiques i recuperar l’equilibri doncs permet, per exemple, transformar situacions vivencials que han pogut ser angoixants o conflictives en situacions divertides que ens fan riure perquè repeteixen, tot interpretant-la, aquella situació que van viure però des de la calma i la lliure elecció dels records.
És un joc totalment lliure que fomenta el respecte propi i d’altri perquè cadascú decideix el seu rol o personatge en funció del seu estat d’ànim, sense imposicions; cadascú actua per a si mateix/a expressant-se tal i com se sent; cadascú respecta les idees i interpretacions dels altres; tots/es podem ser actors o bé espectadors segons ens vingui de gust.
Aquesta activitat potencia la naturalitat, la sensibilitat i la capacitat de crear i expressar-se lliurement, tot desenvolupant les capacitats intel·lectuals, psicològiques i físiques que els permeten conèixer el seu cos, tant interiorment com física, i les seves limitacions per poder superar-les. També desenvolupa les capacitats afectives i emocionals perquè fa exterioritzar els sentiments, la imaginació i la capacitat pròpia per inventar i crear situacions de joc harmòniques, cooperatives i respectuoses en un context familiar (en el nostre cas) on no hi ha repressió i la por a expressar-se, per tant, no existeix. Aquest marc positiu i familiar els ajuda a mantenir l’equilibri entre la intel·ligència, la sensibilitat i el cos.
El joc d’expressió acordat, permet fer activitats conjuntes on les idees, suggeriments, propostes i normes es decideixen entre tots perquè l’adult no pauta ni dirigeix sinó que coordina, motiva, observa, escolta, prepara els materials, si calen, fa de mediador en cas d’haver-hi conflicte, valora les aptituds de cada un/a sense comparar, anima, ensenya a respectar i respectar-se, ensenya a coordinar-se, fa suggeriments de millora i ajuda a superar les dificultats.
Un joc d’expressió acordat que ens agrada molt és posar música i ballar fins que el o la que fa de DJ atura la música, aleshores, ens quedem immòbils fins que torna a sonar i així, entre música i un temps de silenci, anem ballant i fent d’estàtues amb postures rares que ens fan riure i, fins i tot, perdre l’equilibri!!!! És molt divertit!
Ens disfressàvem quan érem ben petits
Quan vam ser més grans
I encara ens disfressem quan ens bé de gust!
Ah! I gairebé totes les disfresses ens les fem nosaltres i la mama, així les podem fer al nostre gust i com les volem!
ADÉEEEU!
Comentaris
Las fotos me han encantado, me lo he pasado muy bien compartiendo esta entrada con vosotros. ¡Genial familia!