Dibuixem amb fruits de la tardor i, cada dia, aprenem més sobre aquesta estació de l'any!

Avui hem estat fent dibuixos amb les fruites que teníem a la fruitera de casa. Després hem dit el nom de totes les fruites que hi havia en catalàfrancès, anglès i castellà:
Xirimoia, castanya, mandarina, ametlla, nou, pera, poma, magrana
Anone, châtaigne, mandarine, amande, noix, poire, pomme, grenade
Custard apple, chestnut, mandarin, almond, nut, pear, apple,pomegranate
Chirimoya, castaña, mandarina, almendra, nuez, pera, manzana, granada
Hem dibuixat figures humanes. El Pau ha volgut dibuixar la castanyera amb la mama i l'Henoch ha dibuixat un nen mooooolt alt! 
 
 
 
 
 
 
 
També hem après cançons de fruites en francès i en anglès i una altra, en català, que ens parla de bolets!
Hem escoltat Vivaldi, tot observant les fotografies, tan boniques i ben seleccionades, de la tardor que surten en aquest vídeo que, també, hem trobat a YouTube. La darrera fotografia ens ha agradat molt i ens ha fet riure molt, també! 
Aquest conte de La Castanyera, l'escoltarem demà perquè avui no ens ha donat temps, però l'hem volgut deixar preparat perquè la mama ens ha dit que era bonic.
I també els he deixat preparat aquest enllaç de jocs i activitats sobre els fruits de la tardor que he trobat en el bloc Tot Tardor i que, estic segura, els agradarà molt. Ja fa molta estona que dormen, com dos angelets caiguts del cel, i no saben que ho he penjat perquè s'han adormit després d'acabar de decidir, entre els tres, quines fotos i cançons penjaríem en aquesta entrada dedicada a les fruites de la tardor, principalment!

En els blocs del Pau i l'Henoch hi hem penjat cançons sobre el Halloween si les voleu escoltar, cliqueu en els seus noms i us portaran a la pàgina on es troben perquè també us ho passeu bé, tot cantant i ballant, com nosaltres!!!!
Fins aviat!

Comentaris

Joel Artigas ha dit…
Molt interessant aquesta programació d'activitats, realment saps com fer que les coses tinguin un sentit i una raó de ser-hi, un fet essencial en l'educació dels infants.

Estic segur que en Pau i l'Henoch estan aprenent moltíssim! Això no ho oblidaran.

Gràcies per tot. Una abraçada.
Inma ha dit…
Lídia, me han encantado estos dibujos con frutos, qué divertidos y una excelente forma de trabajar la creatividad... ¡que cuanta falta hace en esta sociedad! Un gusto leerte y ver las cosas que hacéis. Besos.
Marisol ha dit…
Ohhh! que xulos els dibuixos, m'han agradat molt!
Petons.
Unknown ha dit…
Moltes gràcies Joel pel teu comentari,... és tot un elogi a la meva tasca educativa! Ara bé, aquesta seguretat i claredat en el què faig i en el com ho faig, a l'hora d'educar i transmetre aprenentatges, és potencial humà que tenim tots/es si el sabem desenvolupar, tot arremangant-nos i posant-nos en la feina directe i present amb els/les nens/es en comptes de cercar estar més amb els adults (mestres, institucions, pares) omplint burocràcia, fent reunions per criticar destructivament i posar queixes i més queixes damunt la taula (sense deixar espai hàbil per parlar de millores de canvi que aportin solucions als problemes reals i de base, emotiva, que presenta, cada vegada més, una major part de l’alumnat degut a la desatenció afectiva que pateixen molts nens i nenes que van programats i carregats d’horaris, activitats, responsabilitats i exigències, que no estan preparats per assumir ni poden abarcar, entre altres coses perquè no tenen temps de repossar ni d’estar amb les seves famílies i/o amb els amics i les amigues que ells/elles escolleixen fent el que, realment, els bé de gust a ells/elles i no als mestres, monitors, cangurs, els/les grans i/o els pares la poca estona a la setmana que poden estar junts, amb qui van passant el seu dia a dia;(continua en els següents comentari)
Unknown ha dit…
reunions i més reunions per fer crítiques i valoracions exigents i destructives, que sempre acaben fent “llistat de normes per millorar” pensades, acordades i decidides pels que sempre tracten d’escaquejar-se per anar a fer el “cafetonet” i el “marujeo” tot competint per tenir la raó i donar la lliçoneta a qui s’atreveix a pensar i opinar diferent que, normalment, som els/les que estem atenent, ensenyant i vigilant els nens/es perquè no prenguin mal ni es facin mal entre ells/es les estonetes en les que els que “mai s’equivoquen” fan la xerradeta per posar “normes”, “ordre” i “privilegis” perquè tenen més temps (en totes les escoles hi ha mestres d'ambdues característiques en les plantilles de claustre perquè arreu hi ha persones de les dues característiques; per això, i malgrat passin les mateixa quantitat d'hores al dia en el mateix edifici i espai, sigui escola o una empresa de làctics, no aprenen el mateix ni desenvolupen les mateixes capacitats, aprenentatges, valors i experiències, al llarg dels cursos i anys que van passant, perquè es dediquen a fer coses molt diferents als/a les mestres i/o altres persones que no tenen aquest títol però també es desviuen per estar amb la mainada perquè és la vocació (que no té res a veure amb exàmens ni titulacions perquè és un sentiment i una actitud en la vida) el que t'il•lusiona i inspira a millorar cada dia, tot omplint-te d’energia, positiva i activa, que t’ajuda a no aturar d’aprendre, cada dia coses noves, tot esforçant-te i lluitant per estar sempre a l'altura de saber cercar i trobar respostes o solucions a les seves qüestions, necessitats, inquietuds i, sobretot, als seus conflictes (tant de caire intern com extern doncs són conseqüents l’un de l’latre) per tal de poder-los ajudar, positivament, afectiva i efectiva, a assolir els aprenetatges bàsics, vitals i necessaris (que no són només acadèmics car també n’hi ha d’emocionals i de relacionals molt més importants, vitals i bàsics (valors i actituds)) per poder-los ensenyar a viure amb seguretat, autoestima, autoconfiança, coneixement, respecte i educació procurant-los així el seu benestar, real i present i, en conseqüència, el seu benestar futur, quan hagin d’alçar el vol, perquè els fas aprendre empíricament (amb tot el dret a equivocar-se car és humaníssim i innat en tots els éssers vius) el que volen, tenen ganes d’aprendre i en el moment que els interessa aprendre-ho, tot aprenent, alhora, els valors de l’exemple que reben de qui els ajuda (independentment del títol social pare-mare,-mestra-e, germà, director/a, tiet/a, amic/ga), en pren cura, motiva, valora i els protegeix per a què es cultivin en els valors humans i de respecte vers la diversitat per tal d’educar-los, tot oferint-los recursos, eines i aprenentatges que els permetin arribar a ser adults racionals, responsables, alegres, juganers, comprensius, polifacètics, amb capacitat d’anàlisi, criteri i crítica constructiva, empàtics, sensibles, tolerants, capaços, sincers i vocacionals, tot millorant i evolucionant respecte a qui els ensenya per tal que l’evolució intel•ligent de les espècies sigui real i positiva (si és que volem un món millor del que tenim).
Unknown ha dit…
Com que jo he tingut la gran sort de que m’apassionin els infants i, per tant, el món de l’educació, com ens passa a tots/es els que estimem i ens agrada estar i jugar amb els/les nens/es, n’he aprés molt d’ells i d’elles perquè sempre he estat envoltada de mainada des de que era ben petita (amb 13 anys ja treballava d’auxiliar a P-2 en una escola i feia classes particulars per a pagar-me els llibres i els estudis. Als 22 anys era tutora de 8è i, a dia d’avui, encara no hi ha hagut un sol dia que hagi estat sense nens o adolescents. Són anys d’experiència empírica (tant com a mestra i com a mare, en tinc 4 i el més gran ja en farà 21 d’aqui a dos mesos), i, totalment, vocacional en els aprenentatges pedagògics, didàctics i educatius i en el desenvolupament d’aquests perquè sempre m’ha preocupat i m’he ocupat del benestar i la felicitat dels petits/es i dels ja no tant petits però molt desfavorits perquè els/les que els/les han envoltat, NO la vida, els/les han maltractat i matxacat molt estant, en conseqüència carregats de pors, inseguretats i problemes perquè sempre se’ls han tancat portes i els han tractat de curts de gambals.
Unknown ha dit…
Escoltar i atendre els infants (i a les persones marginades per la societat “perfecte” que no els vol perquè no donen la “talla”) en les seves necessitats m’ha fet viure en un repte constant per superar-me i aprendre noves coses que he necessitat i necessito aprendre i saber si vull atendre correctament i responsable a les demandes dels/de les nens/es, que puguin estar sota el meu càrrec i responsabilitat ja sigui com a mestra o com a mare, en funció dels seus interessos d’aprenetatge, els quals estan més adaptats a l’era i el moment en que vivim que els aprenentatges obligatoris que venen dictaminats per llei i que encara estan basats en una societat que ja no existeix perquè el món ha canviat molt, d’ençà que jo era petita, en molts aspectes i l’escola no s’ha adaptat a aquests canvis perquè es continuen aplicant, com quan jo era petita, les mateixes metodologies (encara que es vulgui fer veure que no), continguts, tipus de fitxes, examens, penalitzacions i càstigs,..., i el mateix sistema (el mestre/a i l'adult és el que “sap” i té poder per parlar, premiar, castigar, decidir, avaluar, jutjar i fer callar al nen/a perquè se suposa que és el que “educa i ensenya” a l’alumnat que és el que està obligat a aprendre el que li fan aprendre i, sota pressió d’examens, bronques i horaris, perquè sinó tothom se’n podrà burlar i enriure-se’n perquè és “tonto”, essent moltes vegades els propis pares i/o mestres (si els podem denominar així però ves, tenen el títol de la uni que els acredita tenir estudis psico-pedagògics, que brillan por su ausencia, però que els serveis i cal callar i otorgar perquè ells decideixen qui passa i qui no passa) els primers que posen les etiquetes de la mala fama que els perseguirà i marcarà de per vida, tancant-los portes i oportunitats.
Unknown ha dit…
Aquest tipus de sistema fomenta i crea una societat, competitiva, superficial, selectiva, individualista perquè desconfia, delictiva i ignorant que es permet fer el que vol tot imposant la llei del més fort i/o més corrupte. Molta gent, en aquest estat que vivim, encara es pensa (i això demostra l’”Altíssim” nivell cultural d’Espanya) que només es pot aprendre a llegir i escriure en l’escola i que si un mestre/a no està en docència activa en una escola, perd els coneixements, la raó i la capacitat d’ensenyar, educar i fer aprendre positivament els infants, encara que aquests siguin els seus propis fills i que, per mor d'educar diferent els fills malgrat sigui més positiu en tots els aspectes (econòmic també) se’ns pot qüestionar, injuriar, calumniar, assenyalar i atacar, sense miraments ni respecte, ni tan sols com a pare o mare que ets dels teus propis fills i als que no et deixen educar com tu sents que ho has de fer i ho vols fer pel seu bé, present, i, sobretot, futur (des de que faig homeschooling los y las “más” m’han arrencat el títol de mestra i de mare i m’han posat el de boja, maltractadora i irresponsable amb EAIA i tot, al darrera por si fuera poco lo que ya llevo a cuestas! :)
L’Henoch i el Pau, així com el Daniel i el Saül, són la prova però, i ho demostren cada dia, que la Vida i el Temps m’estan donant la raó que, durant tants anys, m’han callat i qüestionat de molt males maneres, amb molt males arts i amb una manca, total i absoluta, de valors humans i educació fent-me la vida impossible per endur-se una raó que mai han tingut els i les “perfectes” que només manen, exigeixen, critiquen, avassallen, jutgen, avaluen, imposen i ordenen sense bellugar un dit per fer res que suposi un esforç de feina perquè per això estem els que hem de treballar i callar! (que alhora ens va bé perquè és treballant que s’aprén, no xerrant)
Dóno cada dia gràcies de tenir la gran fortuna d’estimar i saber escoltar els menuts i els/les marginats/des que, gairebé, ningú escolta car, això, és el que em cultiva i em fa aprendre tant, tot aprofitant el temps i la vida (doncs quan em mori, aquesta que visc ara, ja s’haurà acabat) per fer coses constructives i positives, malgrat no caigui bé a la gent que creu, cegament, en el sistema i creu, també cegament sense aturar-se a pensar, en els/les que els/les manen perquè els han ensenyat i programat, disciplinàriament, a entendre i assumir que ser bo és, només, ser obedient i callar i ser intel•ligent és saber fer diners i trepitjar els/les demés per a poder arribar lluny i manar des d’un luxós despatx!
Si m’has aguantat fins aquí et mereixes un petó ben gran! He tractar de resumir però hi ha coses que no es poden entendre si manca informació, important i rellevant i el llenguatge escrit, per a comunicar aquest tipus de coses, és més complicat car manca el llenguatge paraverbal, del text oral i dialogant (gestos, mirades, tons, inmediatesa en les preguntes/respostes i aclariments) que et permet expressar les emocions i sentiments que, tan costa, expressar en el text escrit.
Unknown ha dit…
Inma! Si te da gusto leerme te he dejado bien servida con la respuesta que me ha inspirado el comentario tan positivo de Joel! :) Besos mil, guapísima!
Unknown ha dit…
És que els dibuixos i creacions dels nens/es són, sempre, originals i bonics, quan se'ls deixa expressar lliurement i l'adult, tant si ha proposat l'activitat com si no, es dedica a observar, a aprendre i a intervenir, només, quan el nen/a li demana el seu ajut doncs només així podem respectar la seva concentració i inspiració d'idees. Petons per a tu també que sempre que ens visites ens dius coses boniques!
Marvan ha dit…
Waauw, quin projecte més complert.
Quan he vist els homenets he pensat en l'Archimboldo. Segur que als nens els hi agradarán les seves pintures de les 4 estacions. Per internet es troben facilíssim.
Unknown ha dit…
Si que tens raó, a mi també hem va venir al cap l'Archimboldo! I de fet, seria molt interessant que veiessin, ara, la seva obra doncs havent fet aquestes creacions els motivaria més i l'entendrien més. Si que és un molt bon moment per treballar Archimboldo, si! M'has acabat de convèncer, m'hi posaré a cercar per la xarxa i a partir del que trobi ja farem coses! Petons!
Sylvia ha dit…
Moltes gràcies per aquest projecte tan maco! Aquesta setmana volíem fer coses de tardor i de fruites i les vostres idees ens han agradat molt.

Petons
Unknown ha dit…
Gràcies a vosaltres també per visitar-nos i per valorar la nostra feina! Encantats de que la compartiu i que la gaudiu com nosaltres!
Per cert, he visitat els dos blocs que teniu i m'han agradat molt i el que dius de la casa virtual m'ha fet molta gràcia car jo ho sento igual! Ens veiem a casablog, doncs! Petons!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!