Anem a fer "classe" al bosquet de la riera!


Ahir pel matí, després d'haver jugat, endreçat, fet net a casa i donar menjar i beure als animals, vam agafar les llibretes, els llapis i la càmera de fotos per anar al bosc de la riera a observar i dibuixar els canvis que provoca la tardor en la seva vegetació. 
El Daniel ens va voler acompanyar i el Saül va preferir quedar-se per preparar-nos cigrons amb bacallà per a dinar car li agrada molt cuinar i, a més, té molta traça elaborant els àpats; els cigrons d'ahir li van quedar exquisits, tant que ens els vam menjar, en un tres i no res, després de l'excursioneta i la tan agraïda dutxa!
L'Ena també va venir amb nosaltres i es va portar molt bé, com sempre.









Mentre passejàvem vam parlar, entre altres coses, de per què s'ha empetitit tant el bosc a mesura que la urbanització, on vam comprar la casa quan el  Daniel tenia 6 mesos, s'ha anat engrandint perquè al llarg d'aquests 20 anys no han parat de tallar arbres per construir-hi cases i més cases i per asfaltar  tots els carrers!
També vam parlar de com en són de desconsiderades i poc polides les persones que llencen plàstics i porqueries pel bosc, tot embrutant-lo i posant-lo, contínuament, en perill perquè, per algunes zones, està força brut i mal cuidat.
Després de caminar i córrer una estoneta, vam aturar-nos per descansar i per observar els arbres que ens envoltaven, per veure quins eren de fulla perenne i quins de fulla caduca, com l'alzina i el roure que malgrat donar el mateix fruit, l'aglà, tenen les fulles diferents en la forma i en el to del verd. Les de l'alzina, a més, són perennes com el seu nom en anglès ens recorda perquè no ens en oblidem evergreen oak i perquè no ens confonguem amb el roure oak que les té caduques.

El Pau es va asseure en una "cadira" que van improvisar ell i el Daniel per dibuixar dos arbres, jovenets i molt junts l'un de l'altre, que li van cridar l'atenció de seguida que els va veure: un pi ben verd i un roure ben daurat!
Abans de tornar cap a casa, els tres germans van estar fent de felins, com deia el Pau, tot enfilant-se en els arbres per saltar, reptar i fer equilibris. El Pau, més bellugadís i inquiet, no va parar d'enfilar-se i saltar amb el Daniel; l'Henoch, en canvi, va saltar poquet perquè va preferir fer una estoneta de ioga, com ell expressà perquè se sentia molt bé, còmode i segur dalt del tronc i volia fer postures estàtiques i respiracions profundes per escoltar millor els sons del bosc i notar més l'olor de la terra i les plantes.
 
De tornada cap a casa, el Pau va voler fer fotografies per fer un slide ben xuli pel bloc. És aquest que veureu a continuació. L'altre que ve després conté les altres fotografies que vam fer, durant la sortida, entre el Daniel i jo. La música del segon slide és de la pel·lícula Princess Mononoke de Hayao Miyazaki i el compositor és Joe Hisaishi.





Comentaris

Joel Artigas ha dit…
Què xulu Lídia! Aquestes experiències que fas són molt maques i significatives. Ànims que ho fas molt bé!

Fins ara. Abraçada!
Lídia ha dit…
Tracto de viure d'acord als meus principis de vida i uns d'ells és la transmissió de valors humans i de llibertat als meus fills! :) Petons!
lorenzorc ha dit…
Gracias a ti, que tus hijos pueden sentir y vivir la libertad, el amor a todo lo que les envuelve, la paz, los valores humanos basados en la tolerancia, el respeto, la EDUCACIÓN...y gracias a a ti Lídia que les haces tanto bien y a que tu conciencia cabalga por esos derroteros tan mágicos.
El slide y toda la entrada es muy enriquecedora y linda, estas son las impresiones sinceras que recibo de tú trabajo tan exahustivo y bien hecho. besos
Inma ha dit…
Esto son aprendizajes significativos, verdaderos, naturales, con respeto a cada uno de tus hijos y la naturaleza... Me ha encantado la entrada y los slide, son super bonitos. Muchísimas gracias por compartirlo, me he sentido muy a gusto leyéndote. Un besazo.
Lídia ha dit…
Gracias Loren por empezar a reconocerlo dado, además, que dos de mis hijos son hijos tuyos también y lo que más necesitan es que los valores por lo que son y dejes de obligarlos a ser como tu madre y tu familia quieren que sean!
Lídia ha dit…
Me alegra mucho que te haya gustado la entrada y que valores mi trabajo y la educación que trato de transmitir a mis hijos! Tus comentarios me animan y me dan fuerza para continuar luchando y avanzando, en mi día a día, tan a contracorriente de muchos/as que me rodean y no apoyan ni comparten lo que hago.
Decirte también que Daniel y Saül, mis hijos mayores, valoran y aprecian mucho tus comentarios, tu blog y como quieres y educas a Acher. La entrada que has publicado hoy, les ha gustado mucho porque les ha hecho entender más el daño que les han hecho a sus hermanos, a ellos y a mi. Gracias Inma por ser y estar!

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!

Peücs per tenir els peus ben calentons!