Jocs de llengua: Endevinalles i “El Penjat”


Viure l’ensenyament/aprenentatge d’una manera lúdica, sense horaris programats, sense pressions, exàmens ni avaluacions, sense premis ni càstigs,... és una tasca engrescadora, creativa i estimulant però també necessària per a la formació integral dels nens i de les nenes que són personetes molt importants i, alhora, fràgils i vulnerables perquè no tenen els sentiments reprimits i tot ho manifesten des de la seva innocència.
El joc, per damunt de tot és comunicació car hi ha d’haver entesa per a poder jugar i, també, hi ha d’haver entesa mentre es juga per tal de que sigui motivador, enriquidor, just i equitatiu. Si hi ha una bona comunicació el joc serà profitós i efectiu i per a què hi hagi bona comunicació, el paper de l’adult és cabdal doncs ha de motivar, mediar quan hi ha conflicte, organitzar els materials (si calen) i les activitats de joc, coordinar però sense dirigir ni manar,..., i, sobretot, ha d’atendre als suggeriments, idees o aportacions dels nens/es, tot fomentant la seva participació i creativitat.
El joc, de fet, és el mitjà d’aprenentatge innat i vital de tots els infants, doncs des d’abans de néixer, els nadons ja aprenen a xuclar-se el dit, per ex., perquè els proporciona plaer i satisfacció, és a dir, per ells és un joc. Partint doncs d’aquesta premissa, entenc el joc com una activitat natural dels infants per adquirir els aprenentatges de manera plaent, divertida i satisfactòria. Si un nen/a doncs se sent obligat a jugar, malgrat el joc sigui molt didàctic i educatiu, ho farà a desgana i sense divertir-se, amb la qual cosa, el joc no serà efectiu ni adient perquè deixarà de ser un joc i ni, tan sols, serà didàctic perquè en la imposició no es tenen en compte els interessos d’aprenentatge del nen/a, doncs es prioritzen els interessos dels adults. Val a dir també, que el fet de que en un moment donat es rebutgi un joc, no vol dir que en un altre moment, aquest mateix joc pugui ser molt motivador o interessant pel nen/a.
És molt important saber respectar els moments, les necessitats i els interessos dels infants, tot adaptant o canviant els jocs en funció dels mateixos. Vet aquí doncs la gran importància comunicativa que té l’estímul “joc” entre infant i adult perquè aquest sigui eficaç i eficient doncs, els adults, més que dirigir-los, ens hem de deixar guiar per ells perquè saben jugar més que nosaltres doncs no arrosseguen una educació que els ha reprimit el joc, l’espontaneïtat i la manifestació dels sentiments.
El joc, més que una activitat lúdica és una manera d’aprendre perquè qualsevol activitat acadèmica, per molt feixuga que sigui, la podem convertir en un joc si tenim en compte aquesta comunicació i diàleg amb els nens/es, per tal de transformar aquella feina en una diversió i un entreteniment que, a més a més, els fa aprendre més i ens fa aprendre molt als adults.

L’ensenyament de la lecto-escriptura, que tants mal de caps i preocupacions genera, és bufar i fer ampolles quan tot es fa jugant i, fins i tot, la pròpia necessitat d’aprendre a llegir i a escriure, per a jugar a segons quins jocs que requereixen d’aquests coneixements, accelera en ells el procés d’aprenentatge dels mateixos. El joc del Penjat per ex., n’és un exemple de tants que se’n poden posar.

Alguns dels aspectes lingüístics i mentals que es treballen amb el joc del Penjat:
·         Significat de les paraules i ampliació del vocabulari
·         Raonament lògic per tal d’anar esbrinant la paraula a partir de l’aparició de les lletres i els seu ordre dins la paraula o frase (quan són més grans i ja tenen més domini)
·    Agilitat mental per cercar les lletres i major domini de l'abecedari car és necessari i, totalment, útil conèixer-lo per a poder jugar. Aprendre l’abecedari amb una finalitat és molt diferent que aprendre’l memoritzant sense saber que memoritzen ni per què. Si darrera d’aquest aprenentatge (l’ABC) hi ha, també, l’aprenentatge d’una cançó o un joc, aquest serà molt més efectiu perquè en veuran la seva utilitat.
·         Percepció de la globalitat i deducció lògica segons les lletres, la quantitat i l’ordre de les mateixes.
·         Aprenentatge del nom de les lletres i de la seva fonètica al lligar-les per formar (escriure) i pronunciar (llegir) les paraules.


El joc del Penjat és un joc d’endevinar però a diferència d’una endevinalla no hi ha un enunciat, normalment descriptiu i en vers, que cal escoltar i/o llegir tot comprenent-lo per tal de poder esbrinar el que ens planteja. Ambdós jocs plantegen un  enigma però de manera distinta, per això, la via per arribar a la solució és, en part semblant però, alhora, molt diferent.
Les endevinalles fomenten la curiositat i la necessitar d’observar i explorar l’entorn. Juguen amb les metàfores, les comparacions, les rimes, la musicalitat de les paraules i els seus diferents significats, és a dir, són un compendi de diferents jocs lingüístics que estimulen l’aprenentatge de la comprensió oral i/o lectora i l’expressió oral i/o escrita, tot afavorint el raonament lògic i el desenvolupament mental i intel·lectual. A més, qualsevol situació és bona per jugar a endevinar, tot inventant endevinalles o bé endevinant-les. 
I si et fan ganes de jugar a endevinar a través de la xarxa, aquest joc segur que t'agradarà!!!! 


Recurs trobat al bloc: Recursos per a l'educació especial


L’enigma és sempre un repte a la intel·ligència, un desafiament a la curiositat, una invitació a trescar pels camins del llenguatge poètic. I enforteix el sentiment de seguretat del nen, la seva capacitat de créixer, el plaer d’indagar en el llenguatge que nomena i explica l’entorn.

JANER MANILA, G.: Cultura popular i ecologia del llenguatge


Objectius comuns d’ambdós jocs de llengua:
·         Desenvolupar l’atenció mental i la concentració
·         Augmentar l’agilitat mental
·        Treballar la lecto-escriptura (en el cas de les endevinalles, només quan es treballen escrites)
·         Ampliar el vocabulari
·         Practicar la lectura i la comprensió lectora
·         Practicar l’expressió i la comprensió oral (endevinalles)
Continguts
·         Ampliació de lèxic i vocabulari
·         Aprenentatge i interiorització de l’abecedari (Joc del Penjat)
·         Treball d’observació, atenció, percepció, raonament lògic, deducció
·    Ordenació de les lletres dins la paraula (Joc del penjat) i ordenació i coherència de les paraules dins de l’enunciat (endevinalla) per a què tot el conjunt tingui significat.
·         Creativitat per inventar
·         Cooperació i ajut per pistar-se car es tracta de jugar i aprendre, no de competir.

Comentaris

Marisol ha dit…
Wow, Lídia! nosaltres juguem molt sovint al penjat, no imaginava jo que feiem tanta feina!!!
gràcies per compartir els teus coneixements i m'ha agradat molt el text de Janer Manila.
Un petonàs
Felipe Blasco ha dit…
Coincideixo amb tu en què el joc és una de les millors vies sinó la millor per acostar als nanos al coneixement. De fet, tenen interès per una feina farragosa -que no sigui un joc- quan comencen a entendre-la i divertir-se. La diversió es el punt de trobada.
"Que s'eduquin jugant [els nens] i així podràs també conèixer millor per a què està dotat cadascun d'ells". Plató
Unknown ha dit…
En la vida, tot són situacions d'aprenentatge. Si sabem tenir una actitud didacta, empàtica, responsable i conscient davant de cada situació, els aprenentatges sempre seran positius i, per tant, educatius; cosa que no passa quan no s'assumeix aquesta responsabilitat i consciència educativa car, aleshores, els aprenentatges que se'n deriven de les situacions donades són negatius i gens educatius.
L'adult, com a model de referència per als nens/es, ha de tenir una actitud correcta, respectuosa i empàtica, engrescadora, dinàmica, alegre i positiva perquè l'infant també aprengui a tenir aquestes actituds davant la vida, doncs els menuts imiten els comportaments i models que reben. A més a més, amb positivisme i bona interacció tot s'aprèn més ràpid i millor!!!!
Marisol, m'agrada recolzar les meves reflexions i opinions amb cites d'altri que també defensin el mateix (és com anar acompanyadeta :)) i aquesta opinió de G. Janer Manila, la vaig trobar molt adient en aquest cas!
Gràcies als dos pels vostres comentaris i gràcies també, Felipe, per la cita de Plató i les teves paraules doncs corroboren el que penso i defenso.

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!